Page 112 - Conferencies de l'Arxiu 2

112

Conversa amb en Josep Madrià Rouchy, nascut el de feina–, però ningú dubta que ara que el sol de
23-11-1931. Entrevista fea el 14-1-2008. can Quirze s’ha apagat, la seva gran història serà
– Menjàvem pollastre: per la Festa Major, i per Na- una de les que trenaran la memòria de Cassà.”
dal. Pollastres moltes vegades criats per aquí al L’arxiu sonor de l’Arxiu Municipal de Cassà con-
darrere, en un tros de gàbia, amb quatre perolades serva una altra entrevista enregistrada l’any 2008.
i quatre coses, que escolta, era un pollastre més Aquesta vegada el convidat en solitari fou Josep
dur que l’hòstia. Madrià (1931). Heus aquí la transcripció d’uns
fragments en els quals hem respectat els trets
Can Quirze 52 lingüístics dels informants, algunes repeticions,
pròpies del llenguatge oral:
Can Quirze també era coneguda com la posada del
Sol. En la documentació que hi ha guardada a l’ar- – I llavors és clar, a Cassà llavors hi havia dues fon-
xiu hem trobat que el 1944 es va donar d’alta com a des. El Recreo i a can Barretina. En Pere Barretina
“parador y mesón, amb un bodegón” que hi havia ho fotia, cuinava molt bé. Ho fotia molt bé. I se’n
en aquell mateix lloc i que el portava la mateixa cuidava la vella Barretina, que era ta ta ra, pa pa
família. El “parador i mesón” estava a nom de Lluís ra papa..., i llavors, al costat del Centro, hi havia
Parera Fabrellas i el “bodegón” a nom de Pere el Recreo...
Parera Forn. L’any 1941 aquest “bodegón” estava – Perquè en aquests llocs sí que es feia menjar, eh?
situat al carrer Ocata i el 1942 a la plaça Jacint Ver- – Sí, sí (...), a les fondes. A can Quirze!, hòstia, a
daguer. Va tancar l’1 d’abril de 2017 (Vegeu l’arti- can Quirze també és una institució tu! A can Quir-
cle: El sol de Can Quirze s’ha apagat, a El Punt Avui ze fa molts i molts anys que...
4 d’abril de 2017). Tot i aquestes dades de l’arxiu – És l’única que queda, diguem-ho aixís. Amb un
no queda prou clar que l’hostal del Sol no fos més model semblant al d’abans...
antic ja que a l’entrevista a El Punt es parlava de – Sí, a can Quirze és l’única cosa que queda, sí.
l’època daurada dels tapers. Heus aquí un fragment Perquè ho fotien molt bé a can Quirze, sí. A can
d’aquest article amb l’entrevista als amos: Quirze cada dissabte, collons jo vaig estar dos anys
– “Si entraves a can Quirze, la diversió estava as- anant-hi. Ara quan vaig entrar a les aigües, amb en
segurada. A la carta podies trobar des de sarsuela Pitu Torras, hi anàvem cada dissabte a sopar. I pa-
fins a truita de patates, popets, peixos a la planxa, gaves segons el preu que anava el peix, i segons lo
pota i tripa, guisats com el de colomí, el niu i el flam que menjaves. Era en funció dels alts i baixos. En
de cigaló, que era una de les especialitats. Plats Pitu me’n recordo que sempre menjava lo mateix,
consistents però sobretot d’elaboració complicada una fregida de fesoles amb una barra de porc, i al
que reclamen dedicació i paciència, dues qualitats darrere tres o quatre gambes obertes pel mig a la
que han sabut preservar els darrers hostalers de la planxa. Jo tirava més als popets, quatre popets.
nissaga, que no només han mantingut el menú diari – Però aquí a can Quirze, a can Barretina, i al Re-
–11 euros el normal i 13 amb cigaló especial–, sinó creo, en aquests llocs hi havia una carta, o no tan...?
que han conservat grups de fidels que no s’han re-
sistit a les temptacions de la carta i han atret pri- – No me’n recordo d’això. Hi havia molt poca
meres figures de la gastronomia catalana com ara cosa...
Carles Gaig, Carme Ruscalleda i Nando Jubany, – O deien, això, allò, allò, allò...
sorpresos de poder menjar un niu –tripa de bacallà, – Ah exacte! A can Quirze t’ho deien de viva veu.
ou dur, patates i, en el cas de can Quirze, grano- A can Barretina, i em penso que a can Barretina
ta– a Cassà de la Selva i no a l’Empordà. Quedarà hi vaig anar a menjar dues o tres vegades, i al Re-
en l’oblit una manera d’entendre la cuina i la vida, creo, em penso que no hi havia menjat mai. Vosal-
potser es perdrà la precisa manera de cuinar la carn tres sí que hi anàveu a menjar per la Festa Major
d’un senglar de més cent quilos –més de vuit hores (a la seva muller).

52. Informació facilitada per l’arxivera municipal.