Page 109 - Conferencies de l'Arxiu 2

HOSTALS, FONDES, CUINES, DOLÇOS, LICORS, REMEIS I ARRENDAMENTS A CASSÀ DE LA SELVA 109

acompanyada d’una enciamada o d’un peix, d’una taules dels preus de diferents articles de l’època,
arengada o d’una fruita; i el sopar, a les set del especialment entre 1911 i 1938. Entre 1936 i 1938
vespre, compost d’un plat de llegums o verdures la guerra i la postguerra va provocar que molts d’ar-
i d’un de bacallà o estocafix, i algunes vegades de ticles de primera necessitat doblessin els preus.
carn. Els diumenges sol variar-se el dinar substi-
tuint l’olla per un arròs ben acompanyat i quelcom Can Barretina
més. El vi no sol mancar en cap dels repassos. M. Dolors Godoy conserva una carta de l’escrip-
47
Aquest sistema d’alimentació és el mateix de tren- tor Joaquim Ruyra (1858-1939) datada a Barcelo-
ta anys enrere, però antigament eren més sobris; na, el 16 d’octubre de 1930, adreçada al reverend
avui se fa molt més consum de carn; essent mol- doctor F. Costa. L’escriptor li anuncia que ha de ve-
tes i moltes les famílies que posen gallina a l’olla; nir un dia a Cassà per trobar-se amb una persona
notant-se també alguna diferència deguda al fet per parlar d’assumptes privats. El lloc de trobada
que són molt les dones que van a la fàbrica, i això era la fonda can Barretina.
48
fa que predominin més els fregits, per no necessi- El dimecres dia 22 d’octubre s’havia de trobar amb
tar estar gaire al foc.”
una persona de cognom Escolà. A aquest mossèn
li fa saber: “m’agradaria de parlar amb vostè. En
g) El món associatiu de les tavernes. Hos- arribar aniré de dret a can Barretina i estimaria que
tals i cases de menjar. Alguns retalls de vostè hi fos. El dit assumpte crec que serà fàcil
converses i entrevistes orals 46 d’arreglar si primer ens comprometem a què les
Des de la fi del segle XIX, la riquesa generada per aigües de la teulada de l’església no ragin davant
la indústria surotapera amb l’augment d’assalariats de la porta de cal Escolà.”
va afavorir l’aparició de llocs d’espai de trobada i
d’esbarjo, tavernes, fondes. Aquest món associa- Cal Bord
tiu que es va crear a redós de les tavernes, hos- Un article de J.D., inicials que no he sabut iden-
tals, casinos, cases de menjar té per a l’estudiós tificar, en una secció anomenada “Postals de
del tema un gran interès sociològic. L’arribada del Cassà”, aparegut a Horitzó (Periòdic quinzenal.
carrilet, inaugurat l’estiu de 1892, a més de supo- Portantveu de l’Ateneu Cultural, Cassà de la Sel-
sar un avenç en la xarxa de transports va servir per va, 2 de desembre de 1933, núm. 15), pàgina pri-
incrementar l’intercanvi de productes del suro, la mera, ens informa on era i com era aquest hostal,
possibilitat de crear més ocupació i riquesa. quins ranxos s’hi servien:
A l’escalf de noves oportunitats industrials van “Aquesta masia que serveix d’hostal, es troba
sorgir un bon nombre d’entitats i d’associacions situada al peu d’una fondalada a redós de la tra-
que eixamplaren el marc festiu, cultural i lúdic de la muntana, voltada per un costat de bosc i per altre
vila. Entre aquestes cal destacar El Recreo (plaça de camps cultivats que contrasten magníficament.
J. Anselm Clavé), Antiga can Barretina o fonda El Parlar de cal Bord, per un cassanenc, és sinònim
Comerç, vda. de Joan Abellí (plaça Anselm Clavé, de festa [...]
30), l’Hostal del Sol al carrer Ocata fins al 1940,
el cafè cal Noi Martí, el bar Sport, els cafès casi- Un vi blanc, aromàtic com un lilà i uns ranxos sa-
nos, etc. A Casa Pica (carrer Salmeron, 39) feien borosos de la carta típica dels tapers, són sens
menjars i tenien una dispesa econòmica. D’alguns dubte, el principal al·licient d’aquella casa. I com
d’aquests establiments que servien esmorzars, que els treballadors sempre han tingut certa debi-
dinars econòmics, berenars, s’han conservat les litat a fer de cuineres, en treuen bon profit dels fo-

46. Material facilitat per l’Arxiu Municipal. Vegeu també BAGUÉ (1993). Vegeu informació ben útil en alguns capítols de BAGUÉ,
1990.
47. Arxiu M. Dolors Godoy.
48. La fonda El Comercio era l’antiga casa Barretina, regentada per la vídua de Juan Abellí. Era una “casa especial para viajeros”
(1932). Es conserva una factura de l’època en què consta que se serviren 13 coberts a 7 pessetes més cafès i puros, sense
especificar, però, què havien menjat. Arxiu M. Dolors Godoy.