Page 104 - Conferencies de l'Arxiu 2

104

de les principals activitats comercials dels pobles: pel que feia a l’ajustament dels preus. Aquest sis-
la carnisseria, l’aiguardent, la fleca, la taverna (que tema d’arrendament deslliurava els ajuntaments de
sovint actuava d’hostal), la venda de sal, de neu, de preocupacions administratives ja que traspassaven
pólvora, perdigons, etc. Els ajuntaments o els sen- la gestió i els problemes d’abastament als arrenda-
yors del lloc els arrendaven per uns temps determi- dors. Els plecs de condicions dels arrendaments
nats a qui oferissin millors condicions econòmiques. tenen molts més punts d’interès per avaluar. Ara i
Era una manera de millorar les fonts d’ingressos. aquí només em centro a explicar-ne alguns aspec-
Aquests sistemes també ajudaren a crear riquesa, i tes concrets. En donem alguns exemples:
que molts pagesos es convertissin en petits nego- Oli, sal, aiguardent, pòlvora, perdigons i tabaco,
ciants ocasionals. Com que aquests arrendaments peix salat
no eren fixos, canviaven a cada contractació, varia-
ven d’un lloc a l’altre del poble, perquè solien fun-
cionar en els domicilis particulars dels qui posseïen “Cualsevol persona qui vulla o ente[nd]ra en arren-
la contractació, sovint s’havien de senyalar amb un dar per temps de un any qui comensarà a córrer lo
signe distintiu . Si ens fixem en les contractacions primer dia del mes de janer de l’any mil-setcents
20
podem saber quin tipus de pans, quina classe de y finirà lo darrer dia del mes de janer de l’any mil
vi o de carn es consumia al poble. En el cas de les set-cents y hu la gavella del oli, sal y aguardent,
tavernes que acollien hostes, aquest sistema servia pòlvora, pardigons, tabaco y de qualsevol gènero
22
també per controlar els forasters o les persones de de peix salat de la vila y terme de Cassà de la
mala vida que ocasionalment s’hi poguessin allot- Selva. [...]. Tenint l’obligació de véndrer lo oli que
jar. A mesura que la població augmentava també ho sia bo, y rebedor y que no sia saburut [no tinga
feien els consums. Les condicions de venda que regust] y vendrer-ne a quartas, mitjas quartas,
s’especifiquen ens interessen perquè ens permeten maytadellas, a mitjas maytadellas, y a menuts. Y
saber què i com es consumia als pobles petits i mi- la sal a lliuras, mitjas lliuras o onsas, a mitjas on-
tjans determinats queviures, la presència del mos- sas y a menuts; la pòlvora a lliuras, mitjas lliuras,
tassaf o inspector dels mercats que vetllava per la a onses, mitjas onsas; perdigons a lliuras, mitjas
qualitat del que s’oferia, per l’ús correcte de pesos lliuras y a onsas, y lo tabaco del milor modo vén-
i mesures, la personalitat de l’arrendador que òbvia- drer lo porà, lo preu que li serà ordenat segons lo
ment era el qui oferia més, etc. La taba o tabba [plec cost, y axò sots pena de tres lliuras per quiscuna
d’arrendament] de cada establiment era subhastada vegada serà fet lo contrari, aplicadora la mitat a la
públicament , per un any o més, per un pregoner. obra de la Isglésia, y la altra mitat als oficials y cort
21
Una vegada acordada se’n publicava el document excequtants.” CAS, 59, Domènec Xiberta, 1699-
notarial corresponent. A Cassà de la Selva els 1701, fol. 48v.
arrendaments de la venda d’aiguardent, malvasia i Arrendament del pa a la vila i terme de Cassà
la fleca duraven cinc anys. Amb aquest sistema els
consumidors en sortien beneficiats tant per la hi- “Lo darrer dia del mes de janer de l’any mil-set-
potètica garantia que havien d’oferir els productes, cents y hu la fleca o dret de vendrer pa de la pre-
23
com també per la salut pública garantida, així com

19. Vegeu per exemple el cas de Santa Coloma a BORRELL (1997).
20. A la porta de molts hostals s’hi penjava per tal d’identificar-los una gran branca de pi. Ens ho va recordar Prudenci Bertrana a
la seva narració: Les llars d’hostal.
21. Els arrendaments dels serveis s’anunciaven públicament per un corredor per les places i carrers del poble. En el Memorial dels
gastos fets, a instàntia del honorable Gaspar Xiberta, mercader de la vila de Cassà de la Selva per lliurar al encant públich...
Despeses a cobrar a Domingo Xiberta, notari y escrivà públich de dita vila (25-9-1691) , hi llegim: “Ítem per un cartell dirigit
al corredor perquè encantàs la tabba, sis sous dich”. CAS, 58, Ignasi Xiberta, 1691-1692, fol. 240-241.
22. És una llàstima que no estiguin detallats quins tipus de peixos salats i confitats es consumien al poble.
23. A la fi del segle XVII, durant la fira del poble, sabem que els flequers pastaven bescuits o pans adobats: “Darrer dia del mes
de janer de l’any mil setcents y hu la fleca o dret de vendrer pa. I que si lo dia de la fira tenen bescuit o pa adobat no·s pugan
posar a vendrer pa aquell encontra [contra] de las barracas de las tavernas sinó que aquell hagen de véndrer en la plassa
pública de dita vila o per los carrers... 48v. CS, 59, Domènec Xiberta, 1699-1701.”