Page 99 - Conferencies de l'Arxiu 2

HOSTALS, FONDES, CUINES, DOLÇOS, LICORS, REMEIS I ARRENDAMENTS A CASSÀ DE LA SELVA 99

moltes menges. A més del blat hi havia també els per l’altre amb aigua abundant i se’n feien farine-
cereals secundaris (ordi, sègol, civada) que eren tes. Mentre que el pa que es venia a les fleques del
més fàcils de digerir. D’aquí l’abundància de les fa- comú era de blat, el que es consumia a les cases
rinetes barrejades amb carn i altres viades. La carn particulars era una barreja de cereals menors, de
de porc era la més consumida, guardaven els xais i mala qualitat.
les ovelles per a la llet, formatge i pells. L’aviram es
reservava pels ous, ja que els censos senyorials c) Com eren les cuines i quins els aliments
es pagaven en gallines. La cacera menor també que trobem en els inventaris post mortem
tenia la seva importància. Els dies de magre es dels habitants de Cassà de la Selva
menjaven ous, peix, formatges. Només la sal, del
tot necessària, era objecte d’un comerç intens i Els inventaris post mortem, les escriptures amb
d’una intensa cerca. inscripció de béns, tot i les seves limitacions, són
molt interessants per analitzar a l’Antic Règim les
pautes de consums materials, els nivells de vida
b) El viatge de Francisco de Zamora a Cal- (mobles, estris de cuina, robes, composició de les
des de Malavella (14-1-1790). La referèn- cases, cellers, diners en efectiu, propietats, ren-
cia al poble de Cassà de la Selva des), les pautes culturals (llibres, quadres, joies,
El funcionari borbònic i viatger de la Il·lustració objectes quotidians) d’unes famílies a l’Antic Rè-
Francisco de Zamora (1757-1812) va fer des de gim de diversa extracció social, ja visquessin en
1785 fins a 1790 una sèrie de viatges per Cata- zones rurals o bé en urbanes. Generalment les ví-
lunya. Les seves missions eren oficials i polítiques dues, d’acord amb la legislació vigent, dintre de
alhora, tema aquest sobre el qual ara no entrarem. l’any de plor, llavors, tenien 30 dies per acabar
En el cas que avui ens ocupa van visitar el poble de la llista de l’inventari i inscriure els béns que els
Caldes de Malavella . La comitiva, que venia pro- havia deixat el difunt. Després d’haver-se sabut la
7
vinent d’Amer, d’Anglès i de Sant Martí Sapresa, mort, un notari i un escrivent es desplaçaven fins
va passar la nit a casa d’un particular, d’en Salvi al domicili familiar. Allí en una o més jornades es
Marquès, un pagès que vivia als afores del poble. feia l’inventari “de la universal heretat y béns de
Aquest, a petició dels informants, els va dir el que dit quondam son marit”, és a dir de tot el que el
segueix sobre el poble veí de Cassà de la Selva difunt havia deixat a la casa. No entro ara en el
que no van poder visitar: “Era un pueblo situado seu context normatiu. En aquesta avinentesa do-
en el llano, con calles anchas y unas 500 casas; naré detalls del contingut d’algunes cuines i cellers
que se cogen los frutos que en Caldas y que hay de famílies cassanenques inventariades. Què en
unos 80 tejedores de lino y un mercado concurri- podem destacar d’aquesta llista d’objectes? La
do, especialmente de volatería y caza de la que presència de tovalles de fil i de cànem; plats de
8
se despacha casi tanto como en Santa Coloma, pisa o d’estany; culleres i forquilles de llautó; grae-
comprándola para Barcelona, la compañía que tie- lles, paelles de diversos tipus, calderes d’aram,
nen allí formada para hacer este comercio algunos greixoneres, diversos objectes de terrissa, forque-
comerciantes. Y hete aquí la causa de su cares- tes de torrar pa, pasteres per pastar el pa, anome-
tía.” [Què es collia llavors a Caldes?] “Los frutos nades de tomba, pales del forn, morters de pedra,
que se cogen son trigo muy bueno, judías, maíz, botes de vi al celler; torradores de castanyes; xo-
fajol y blat de coure, cuyo alimento, y el modo de colateres d’aram a la fi del segle XVIII. En el pas del
hacerlo, se explicará...” Crec que es tractava de segle XVIII al XIX, la xocolata era un dels aliments
blat escairat. Es deixava coure en aigua d’un dia emblemàtics de l’època. En aquells moments es

7. ZAMORA (1973), p. 305.
8. De fet si ens mirem el receptari cassanenc de can Filipinus, d’inicis del segle XX, veurem que encara hi sovintegen plats cuinats
amb ocells de caça i altres animals de pèl.