Page 97 - Conferencies de l'Arxiu 2

97

8. HOSTALS, FONDES, CUINES, DOLÇOS, LICORS, REMEIS
I ARRENDAMENTS A CASSÀ DE LA SELVA 1

Pep Vila i Medinyà

Com que des d’un punt de vista historicodocumen- mentació que m’ha fornit ha fet, en tot moment,
tal, l’estudi del món de la cuina i de l’alimentació, molt més planera, profitosa i enriquidora la meva
dels hostals, de les fondes, cases de menjars , recerca. També agraeixo el suport de Rosa Maria
2
la destil·leria, els receptaris, els arrendaments (so- Gil, coordinadora del projecte, per haver-me esco-
bre queviures de primera necessitat), i el món dels llit per desenvolupar aquest tema en el marc de les
remeis a Cassà de la Selva presenta moltes llacu- conferències organitzades per l’Arxiu Municipal de
nes, tal com també succeeix –per moltes raons i Cassà de la Selva.
diversos motius que ara serien llargs d’explicar–, Intentaré captar l’atenció dels oients amb uns tas-
en molts altres pobles i ciutats de Catalunya, he tets escollits perquè ens obrin la gana, redactats
optat per donar-vos com uns tastets, unes píndo- amb el que he sabut trobar. Tots són propostes
les, unes propostes cenyides a uns espais i a uns des de la memòria. Ens endinsarem en diversos
temps concrets i determinats. Els salts històrics moments de la història de Cassà de la Selva, cons-
també són considerables. En un format de con- truïts més o menys sobre un ordre cronològic, tot
ferència com aquest no entra pas, però, en els entrant per la porta de la cuina de particulars (la del
meus propòsits, l’elaboració d’una síntesi exhaus- castell inclosa), dels hostals, fondes, confiteries,
tiva ni seriada. Examino només aquelles realitats etc. També tinc a la vista algunes relacions de me-
sobre les quals puc aportar certes proves, majo- nús que s’han conservat, llibretes i comptes d’al-
ritàriament documents d’arxiu (orals i escrits). El guns negocis cassanencs. Parlaré sobretot de la
món que ens ofereix la història de l’alimentació, primera meitat del segle XX, quan la vida en aque-
que ha confirmat al llarg del temps la nostra ma- lla civilització surera presentava moltes misèries
nera de menjar, és un altre camí per buscar-nos a i desigualtats. Tot i això existia un altre tipus de
nosaltres mateixos, de veure d’on venim, un con- sociabilitat que freqüentava hostals de carretera,
densat de sabors de la qual som els hereus. fondes, que afectava una part àmplia de la pobla-
Abans de començar, però, he de reconèixer públi- ció. La majoria eren tapers, gent de glop, que ana-
cament el deute immens que tinc amb l’arxivera de ven a fer begudes, berenades i àpats comunitaris.
l’Ajuntament de Cassà de la Selva: Dolors Grau, a Majoritàriament no eren gent de cisterna sinó del
qui agraeixo enormement les seves atencions a les ram de la bota. Per contra, no hi havia encara el
meves sol·licituds puntuals d’informació. La docu- costum, tan establert com ara, d’anar a menjar

1. Aquest text és el fruit de la conferència que va tenir lloc a can Trinxeria de Cassà de la Selva el dissabte 27 d’abril de 2019.
2. En la majoria dels programes editats de la Festa Major de Cassà, d’abans de la Guerra Civil, sovintegen els anuncis de fondes,
de cases de menjars que oferien “menjars econòmics, begudes”, però sense especificar-les. També hi ha anuncis puntuals de
les xocolates “Regina”, fabricades a Sant Feliu de Guíxols, de pastes alimentàries de la casa Montmany d’Arenys de Mar.