Page 92 - Conferencies de l'Arxiu 2

92

Vista general de l’interior d’una aula de l’escola La Salle, a les primeres dècades del segle XX. Font: AMCS, Arxiu d’Imat-
ges. Col·lecció Joan Maymí i Coloreu. Autor: Emili Canet.

poc després, el 29 de juny de 1892, i va funcionar de l’escola Vilaret. N’hi ha amb la portada en cas-
durant 77 anys. tellà i d’altres en català, però el contingut és sem-
El fundador de l’escola, Josep Vilaret i Vila (1839- pre en castellà.
1901), havia nascut a Calonge, en una família de La Modesta explica que havien fet sortides a Em-
tapers. Va estudiar per mestre a la Normal de Bar- púries, a Blanes, al far de Sant Sebastià, a Palafru-
celona i va treballar a Avinyonet (Penedès), a Bar- gell... “A l’estiu eren mitges vacances, perquè a
celona i a Llançà. El seu sistema d’ensenyament les tardes sempre érem allà, ens explicaven con-
es basava en la no utilització dels llibres de text, el tes..., era com una guarderia, però als matins sem-
laicisme, l’educació activa, el contacte amb la reali- pre era el mateix, sempre vàrem tenir col·legi, tot
tat... Va ser una persona important en la vida social l’any. No es tancava mai de la vida.”
i cultural de la vila: col·laborà en l’establiment de Durant un breu període de temps l’escola Vilaret es
la cooperativa de consum La Protectora, va donar va traslladar al carrer Marina, núm. 6, en una propie-
la idea de fundar la coral La Tenora, col·laborà en tat de la família Oller-Gispert. En deien a can Paró
la creació de la Benéfica Liberal Cassanense i va perquè la finca havia estat d’un tal Gasparó. El 1912
escriure diversos llibres, donats a l’Arxiu per l’Elisa es va traslladar a la carretera Provincial, a casa de
Vilaret: El compañero de meritorio, La gramática l’Esteve Bou, a on posteriorment s’edificà la fàbrica
en escena, Máximas y consejos en verso para la de can Rich. L’escola va tancar l’any 1934, després
buena educación moral de la niñez i Mi compañero de morir la Teresa Pijoan, que era de l’Escala i que
de escritorio. Al dossier del núm. 19 de la revista popularment era anomenada doña Teresita.
Gavarres, del 2011, hi ha el testimoni de la Modes- Una dada d’aquests anys que estem ressenyant:
ta Cristià, que explica que l’ensenyament era en l’any 1900 a Cassà hi havia un 51,3% d’analfa-
castellà, però que els dijous es feia tot en català. bets; el 1920 havien baixat a un 32,1%; finalment,
Amb tot, a l’Arxiu Municipal es conserven, gràcies el 1940, eren un 21,1%. Aquestes xifres eren més
a la donació de Carme Barnés, diverses llibretes
elevades en el cas de les noies que en el dels nois.