Page 95 - Conferencies de l'Arxiu 2

ESCOLES I MESTRES DE CASSÀ DE LA SELVA 95

exercir a Cassà una mica més de dos anys (1901- 1938, malgrat la Guerra Civil, les obres van fent
1903). Impulsora del mètode Decroly, va arribar a el seu curs. El 10 d’abril de 1939 s’inaugura el
ser la directora del Grup Escolar Ramon Llull de nou edifici. En la invitació podem llegir: “Se le in-
Barcelona. És autora de nombroses publicacions. vita a la inauguración oficial de las escuelas y a
Deixà inèdit un llibre titulat La comarca de la Selva, la reposición del crucifijo en las mismas.” L’1 de
un record dels anys viscuts a Caldes i a Cassà de setembre de 1949 el germà de l’alcalde, l’inspec-
la Selva. El pare de l’Anna Rubiés, el metge Pere tor d’ensenyament Lluís M. Mestras, va fer una
Rubiés, que exercí al Balneari Prats, va ser qui va conferència en català a Cassà (titulada L’educa-
recomanar el mestre Josep Vilaret al Dr. Botet, far- ció: els seus problemes i resultats), segurament
macèutic de Cassà. l’única que va fer en català durant la seva eta-
pa professional. Deia: “Agraeixo l’oportunitat de
parlar en el meu poble de temes professionals.
Esteve Carles i Torruella. Esteve Carles, fill de
Blanes, és un mestre renovador que va actuar a Està clar que ara no parlo amb caràcter oficial,
Cassà del 1888 al 1907. El 28 de juny de 1903 va sinó amb caràcter particular i per això ho faig en
ser el primer ponent de les Converses Pedagògi- la nostra llengua.”
ques, les primeres de Catalunya. El tema va ser Els El 1957, en l’època de l’alcalde Josep M. Vidal,
treballs manuals, que dominava molt. L’èxit de la s’hi van fer obres de remodelació. L’any 1965
trobada va fer que s’organitzés un curset d’estiu, s’hi va construir el primer menjador, avenç que va
durant el mes de juliol, també dedicat als treballs possibilitar que alumnes de pagès s’hi poguessin
manuals, que és la primera Escola d’Estiu celebra- quedar a dinar. El 1972 es construí el teatre i el
da a Catalunya. Hi assistiren 27 mestres. laboratori. El 1974 s’instal·là la calefacció. El 1977,
El 1888, quan va arribar a Cassà, va escriure el que el gimnàs. El 1988 s’hi posa el nom actual, Puig
segueix: “No me es posible todavía volver en si d’Arques, tot i que es va debatre la possibilitat que
del estupor que se apoderó de mi alma cuando al el centre es digués Joan Mir, director de les esco-
tomar posesión de mi destino penetré por primera les durant molts anys. El 2002 es reestructurà tot
vez en esta escuela. el pis superior.
Testigo de ello fue V. digno Sr. Presidente de la Actualment és una escola de dues línies, amb més
Junta Local y nadie mejor podrá exponer á la mis- de quatre-cents alumnes i una trentena de mestres.
ma el lamentable abandono de este desierto local. El projecte de cançó improvisada que duen a terme
Sillas desvencijadas, bancos rotos, telarañas cu- ha estat considerat pel Departament d’Ensenya-
briendo las paredes, el mobiliario y enseres en ment com un projecte d’Innovació Pedagògica. Va
completo desorden, sin libros, ni presupuestos, ni rebre el Premi Baldiri Reixac el 2012. És una escola
cuentas, ni inventario, ni material ninguno. Nadie verda i un centre promotor de la salut, que pretén
hubiera dicho que aquí se había enseñado. educar en els bons hàbits alimentaris i d’higiene.
També publiquen la revista digital El punt i la coma.
Dos solos pobres niños se habían sostenido, me-
jor dicho habían quedado como resto del naufragio
de esta escuela.” El Col·legi Lliure Adoptat. Per un Decret de 17
de gener de 1963 l’Estat creava, d’acord amb
els ajuntaments, els col·legis lliures adoptats. En
El col·legi Ibèric. Malgrat que no n’he pogut trobar general, la majoria, una vegada construïts, per-
cap informació rellevant, voldria deixar esmentat el tanyien als ajuntaments. Tenim el cas proper, per
col·legi Ibèric, que va ser una escola privada del exemple, del de la Bisbal. A Cassà, com en d’al-
poble de la qual només sabem que el 1906 tenia tres llocs, la història va ser diferent, la qual cosa
una matrícula de 40 nenes. També hem trobat que va provocar nombroses queixes escrites, que es
estava situada al carrer Molí, núm. 10 i que la di- conserven a l’Arxiu Municipal. Què va passar, a
rectora era Catalina Robau Botet. Cassà? Que l’Ajuntament va subrogar el servei a
La Salle. Un grup de veïns (Jordi Dalmau, Moisès
El nou edifici escolar. Les noves escoles es co- Tibau, director de les escoles, el mestre Joan
mencen a gestar durant la II República, el 1934, Solà, la mestra Carme Cadenas, Josep Madrià,
a l’època de l’alcalde Josep Robau. S’encarrega Joan Codolà, entre d’altres), van adreçar diver-
el projecte de 5 classes per a nois i 5 classes per ses cartes a l’Ajuntament dient que ja que l’edifici
a noies i el 1936 comencen les obres. El 1937- es pagava íntegrament amb diners públics, havia