Page 98 - Conferencies de l'Arxiu 2

98

cada dia a fora. Consumir dolços, entrar sovint a líquids. Divuit mitgeres de mill i sis mitgeres de blat
la confiteria no estava, però, a l’abast de tothom. podien assegurar l’avituallament en cas de setge
Només s’hi anava en diades assenyalades. Totes perllongat. En un inventari anterior, abans del set-
les formes de vida eren molt més precàries, el ge, hi trobem –fruita, vint-i-cinc mitgeres d’ordi,
consumisme, tal com el coneixem ara, encara no vint-i-cinc mitgeres de mill, faves, llegums, melca o
havia arribat. El tema es complicaria més i més a sorgo , farina de blat, farina d’ordi, avellanes i deu
5
partir de 1936 amb una guerra i una postguerra en forcs d’alls, etc. Al castell hi havia també un colo-
què, a voltes, menjar es convertia en una odissea i mar, l’inventari reflecteix que en aquell moment n’hi
un calvari personal. havia dos. Els ocells no deixaven de ser unes men-
ges de luxe. No desdenyo que també poguessin
CAMINS TRAÇATS servir com a missatgers. Pel que fa al vi, sabem
que hi havia XV somades de vi prim, és a dir lleuger
El recorregut d’aquesta exposició oral seria aquest: i ordinari, i una bota de vinagre.
a) el castell de Cassà de la Selva (1329): b) el
viatge del funcionari Francisco de Zamora; c) els Isidre Maranges, en el seu llibre La cuina medieval
inventaris post mortem d’algunes cases de Cassà; catalana dins Cuina Catalana (Nadala 2006. Any
d) la tabba o els arrendaments d’alguns serveis 40. Fundació Carulla, pàg. 31-39) explicava com
públics; e) els dinars de morts; f) el règim alimen- es menjaven els aliments en aquelles èpoques. Els
6
tari que tenia l’hospital de la vila en 1860; g) el menjars líquids o semilíquids en escudelles , una
món dels tapers; h) tavernes i hostals; i) el recep- mena de bols, i els menjars sòlids en talladors, o
tari de can Filipinus; j) pastisseria i licoreria; k) les plats plans; per a les salses tenien gresals, uns
Destil·leries Duran; l) uns remeis per a les bèsties bols petits amb peu. No sabem res del parament
de càrrega; m) una fórmula per elaborar l’elixir per d’aquest castell ni com era la seva taula. Per regla
a una llarga vida. general es feien dos àpats al dia, el dinar general-
ment abans del migdia i el sopar al vespre. Exis-
tien uns altres àpats extraordinaris, les col·lacions
a) El castell de Cassà de la Selva segons en hores diverses, amb motiu d’una celebració
un inventari de desembre de l’any 1329 extraordinària. Destaco la importància de la vola-
L’historiador Lluís Sales i Favà va donar a conèixer teria en el sistema de l’alimentació dels senyors.
3
en un estudi la relació d’estances i d’objectes tro- Aquests usaven el ganivet, una mena de punxó i la
bats després que el castell de Cassà patís la des- cullera, la forquilla encara no existia. Amb aquests
trucció per un llarg setge i passés a mans del no- punxons o broques punxaven els aliments sòlids
ble Bernat de Cabrera. D’entre els 369 objectes dels talladors. Prenien els aliments amb els dits,
inventariats ens interessen aquests: una mena de sucaven una llesqueta petita de pa en els líquids,
safates o talladors, plats circulars o bé rectangu- que anomenaven “sopes”. De vegades els talla-
lars, on es tallava i en els quals se servia la carn, dors tenien unes vores altes, fet que permetia que
el peix o altres viandes sòlides, com ara verdures, es fessin servir com a escudelles mig fondes.
etc. També una vintena de “cisoria” , ganivets Les pitances, els peixos i les carns es menjaven di-
4
dentats també de fusta. En alguns llocs aquests rectament cuits al forn; els menjars líquids o semilí-
talladors també podien ser de terra cuita. Una pae- quids es posaven en escudelles i es menjaven amb
lla. En el celler hi trobem gerres de terrissa per a cullera. El forn servia per coure pa. Usaven d’ama-
l’oli i una bota de vi, altres recipients per contenir niments i salses que ara no coneixem per amanir

3. SALES (2018), p. 11-28.
4. Entenc que són un tipus de ganivets. Recordo ara el llibre Arte cisoria, o Tratado del arte de cortar del cuchillo, que escrivió
Don Henrique de Aragon, Marques de Villena, Madrid, en la oficina de Antonio Marín, 1766.
5. En zones de secà era millor plantar melca, abans del blat de moro. S’usava per al consum humà (farines) i també com a
farratge per als animals.
6. Amb el temps el continent va pasar a designar el contingut. Ara l’escudella és un saborós plat de sopa on el brou ha hagut de
bullir molta estona.