Page 108 - Conferencies de l'Arxiu 2

108

i una mica de vi. Existien les racions i les mitges pase el establecimiento; siendo a cargo del facul-
racions. Les dietes absolutes et deixaven sense tativo augmentar o disminuir la ración segon sea la
res a l’estómac. La carència de greixos i de vita- fuerza digestiva del doliente, como igualment pres-
mines provocava raquitisme. No hi ha tampoc cap cribir los caldos de gallinas, leches, vino generoso
referència al consum de fruita i de peix. Només la que segun juzgue conveniente.
45
llet s’administrava en casos molt especials.
Ara bé a l’hospital de Cassà hi vivia l’hospitaler amb f) El menjar dels tapers
la seva família, el metge, l’apotecari, els possibles L’escriptor i polític català Martí Roger i Crosa (Pa-
treballadors del centre. Gerard Buxeda en el seu lamós, 1867-1918) va publicar l’any 1911, a Bar-
llibre abans esmentat (pàg. 31) va donar a conèixer celona, un llibret editat per l’Avenç: Els tipus so-
una llista de proveïdors de l’hospital (1858). Hi fi- cials de la producció surotapera. En aquest llibre
guren despeses de pa, carn, vi, oli, bacallà, sucre, hi ha un capítol dedicat al sistema de viure dels
arròs, ous, taronges, llimones, fideus, xocolata, tapers a la fi del segle XIX, a les comarques on hi
etc. Les despeses per als malalts suposaven el havia menestrals i obrers que en vivien. Com que
59,43 per cent del pressupost. Pensem que aques- Cassà era i és encara una vila amb moltes indús-
tes compres es destinaven als administradors i fa- tries dedicades al suro, crec que aquesta anàlisi
miliars. L’hospitaler cobrava sis rals cada dia per és també vàlida pel que fa a aquesta vila. No us he
atendre els malalts. La nota que ara reprodueixo, de recordar que la història de Cassà de la Selva
ben segur que fa referència al règim que suporta- va estretament lligada a aquesta indústria surera
ven els malalts ingressats a la infermeria. iniciada al municipi al segle XVIII. L’any 1919 amb
motiu de la Primera Guerra Mundial el negoci del
Régimen higiénico que deberá observarse en el suro va entrar en crisi, moltes d’aquestes empre-
Hospital de patronato particular de la presente villa ses s’arruïnaren i centenars d’obrers feren vaga,
de Cassá de la Selva. 3 de marzo 1860. anaren a l’atur o bé sofriren fortes disminucions
Alimentos. 1. Los alimentos de la enfermería se en els salaris. En alguns pobles de les comarques
compondran de caldo solo, de caldo y sopa, me- gironines hagueren d’instaurar l’olla pública a la
dia ración y ración. 2. A los enfermos que estan plaça del poble per l’augment sobtat dels queviu-
a caldo solo, se les darà a las siete de la mañana res de primera necessitat. A Cassà funcionava una
uno; otra a las onse; otro a las cuatro de la tarda y “cuina econòmica” o col·lectiva que s’instal·lava al
la última a la hora del retiro con la correspondien- carrer Ocata. Alguns cuiners eren tapers, llavors
tes bebidas i (sic) tisanas. 3. A los que estan a sense feina.
caldo y sopa se les dará tres platos de sopa al día; A grans trets, per als tapers, hi havia un esmorzar
uno por la mañana, otro al mediodía y otro por la fort, de cullera i forquilla. A principis del segle XX,
noche, alternada con alguna tassita de caldo. 4. A amb la millora del nivell de vida, Roger assenyalava
los que estan a media ración se les darà a más de un major consum de carn entre aquestes famílies:
las tres sopas mencionadas, dos onzas de carne, “Sistema de viure dels obrers de la indústria suro-
tres onzas de pan y medio cuartillo de porrón de tapera. L’alimentació, més o menys sòbria segons
vino en cada comida y cena. 5. A los que estan les famílies se distribueix en quatre àpats: l’esmor-
a ración se les dará además de las tres sopas, el zar, a les vuit del matí, compost de sopes o d’allò
[?] de carne y pan y el mismo vino que a los de que ha sobrat del dia abans (i en algunes famílies
44
media ración, procurando que los alimentos sean d’una cosa i altra) o de peix fregit; el dinar, al mig-
de la major calidad posible. 6. No se permitirá de- dia, o sigui escudella i la tradicional carn d’olla,
jar entrar de a fuera ninguna classe de alimento ni més o menys proveïda de carn; el berenar, a les
bebida, y solo le comentaran la enfermedad al que quatre de la tarda, consistent en una llesca de pa

44. Aquí hi ha un signe de difícil lectura. Onzas?
45. “según juzgue”, lliçó hipotètica. En aquest fragment la cal·ligrafia és confusa.