Page 111 - Conferencies de l'Arxiu 2

HOSTALS, FONDES, CUINES, DOLÇOS, LICORS, REMEIS I ARRENDAMENTS A CASSÀ DE LA SELVA 111

pit de tocino amb pastanagues, escudella, etc. – Però d’altres que no portaven res, li deien: “Què
Malauradament, per manca d’espai assignat, no teniu Montserrat? Què hi ha Anita per d’allò? Tens
puc donar raó de tots aquests materials, molt inte- botifarra negra, no tens pas cap botifarra de pe-
ressants per a la història dels costums alimentaris rol?”, li deies: “Doncs sí”; “Doncs fes-me una to-
a la vila. rrada i una botifarra de perol.” A molts, nosaltres
els hi fèiem.

[Parla Anita Teixidor Mitjà, nascuda l’11-4-1932.
Entrevista feta el 21-12-2007] Cafè i carajillo 51
[Què era una barreja?] —Cafè i carajillo, sí, sí. Normalment era cafè i cara-
– Una barreja era un vas primet, estret, així una jillo. Al dematí la barreja, i a la tarda, doncs havent
mica alt, amb moscatell, i quan faltava un través de dinat, el cafè i el carajillo. Però a agafar-t’hi, eh!
dit per ser ple, d’anís. O sigui, agafaves l’ampolla Es posava un estol, que semblava..., vull dir, jo si
del moscatell fins que faltava un dit per ser a dalt. alguna vegada havia anat al cine, allò de dir, guaita,
I llavors amb l’altra mà feies així (gesticulacions), i sembla que no hi ha gaire gent, eh! O què et diré
l’acabaves d’emplenar, anís i moscatell. jo, el dissabte a la tarda, allò, quan la gent venia a
– I això era beguda que es bevia a primera hora... fer el cafè, era per haver-hi tres persones al taulell.
– A primera hora, sí. I un parell de carquinyolis.
Teníem uns pots llargs allà al taulell, allà al cim, ben I caps d’any, i Nadals i totes aquestes coses?
bé a davant de tot del taulell, i deien: “Posa’m dos – Tot, tot, tot. Tot obert. Obert, obert, sí. Sí, sí.
carquinyolis”, o tres, o un, i valien..., depèn, depèn No tancàvem pas mai. Al contrari, que si feies un
de lo que d’allò. Però inclús, teníem una clientela cuinat i et venia algú, com que eren festes, enca-
a can Font molt bona, perquè si veien que jo es- ra et menjava. O sigui, que si la meva mare feia
tava fregant, que jo m’aixecava a dos quarts de cassoles de, de, de callos, o feia pollastre amb es-
set o aixís, i lo primer que feia era fregar la botiga camarlans, o feia una cassola per nosaltres, i en
perquè fos net, i passaven per l’acera i guaitaven i venia un d’aquells que et deia: “Carai, Montserrat,
deien: “Bon dia, Anita!” Aixís mateix, sembla que quina olor que sento”; “Bueno guaita, si en vols ja
els sento. Hasta em fa una cosa... (s’emociona), i, n’hi ha, eh! No quedis pas, seu!”, ja tenia el plat a
i d’allò... taula i el porronet de vi, i ja el tenia allà.
Esmorzar bosquetans Tavernes de Cassà
– Per esmorzar menjaven una torrada, i si havíem – I tant. Què t’anava a dir, a part de cal Pitiu, tu en
pogut anar nosaltres al peix, o si teníem peix, peix recordes d’altres de tavernes en aquella època, al
fregit. poble?
– L’anàveu a comprar vosaltres? Vosaltres us el – Sí, sí. Recordo a can Matetes, aquí al Raval, una
proporcionàveu per a la taverna, i després allà la casa que hi havia que en deien a can Matetes. Lla-
gent el consumia...? vors, quina altra recordo? Una que hi havia cap a
– N’hi havia algun que se’l portava. Això mateix. Si la vora, allà a la biblioteca ara, que en deien, com
n’hi havia que se’l portaven, doncs portaven, per en deien d’aquella casa? A ca la Teresa, d’aquests
exemple, una llesca de pa, o bé..., de casa seu, ja Torras, l’home es deia Josep Torras. Llavors hi ha-
xucat, tot amanit, amb una arengada, o un tall de via el Rotllo. N’hi havia una al carrer del cementiri,
botifarra negra, o aixís, i llavors te demanaven el que en deien en Bataclan o algo aixís, no hi vaig
beure... estar-hi mai, però sabia que hi era, i conec la dona
– Però d’altres? que encara el portava, encara és viva, i no sé si
me’n recordo de cap més.

51. Etimologia discutida. Possiblement derivat del castellà “corajillo”. Els catalans ho catalanitzem i en diem “sigaló”, a partir de
la forma “carajo”. Als qui participaven a la Guerra de Cuba, a la primera línia de foc, a trinxeres, els donaven una barreja de
rom i cafè perquè tinguessin “corajillo” i fossin ben valents davant de l’enemic. Una altra etimologia falsa fa derivar el mot de
la forma verbal: “ara guillo”. Hom deia en entrar al bar “Fes-me una barreja, ràpid, que ara guillo”.