Page 106 - Conferencies de l'Arxiu 2
P. 106

106





               ta neu sortia dels pous i de les basses de Santa   trari [...] haja de matar tota la carn que·s tallarà de-
               Coloma de Farners i els seus voltants.  Llavors   vant la carnisseria pròpia de dita vila de die y no de
                                                    34
               la neu tenia un ús medicinal. També servia per a la   nit palesament, y que la tinga de manxar ab manxa
               conservació dels aliments (peix i carn, sobretot),   y no ab canó , y que no puga véndrer ovella, cabra
                                                                           36
               vegetals, fruites, per preparar begudes a l’estiu: ta-  ni crestat a compte de moltó, y que en lo temps
               ronjades. A les cases benestants era costum oferir   de matar tossinos haja de tallar aquells si per cas
               al visitant una taronjada, una orxata, una llimonada   matar ne voldrà també en lo preu que dits honora-
               molt freda (finals del segle XVIII).            bles jurats li ordenaran y no a més; y que no puga
                                                               tallar verras ni trujas prenys, ni tampoch que hajan
                                                               cutinat donant lo just pes a cada qual sots la dita
                                                                     37
               Arrendament  de  la  carnisseria  de  la  vila  (1682-
               1683)                                           pena de tres lliures per quiscuna vegada serà fet lo
                                                               contrari aplicadora la tercera part a obs  de la obra
                                                                                                  38
               En el cas de l’arrendament de la carn, les clàusules   de la isglésia de dita present vila y les restants dos
               d’aquest servei també incloïen el sacrifici dels ani-  parts al honorable batlle y cort executants.”
               mals, l’escorxament, la venda al detall. Aquestes
               activitats es feien a l’aire lliure, de dia, davant del   [...] “No  porà véndrer ni tallar ningun gènero de
               domicili del guanyador de l’arrendament. Des d’un   carn a la menuda sinó en lo modo seguent fins assí
               punt de vista sanitari aquest sistema era antihigiè-  se és acostumat, y demés persones entre los par-
               nic. Fer la matança al carrer significava un perill per   ticulars de dita present vila y en son terme, y axí bé
               a la salut, hom contaminava les aigües, se sentien   que les taver[n]es y hostalers la tinguen de com-
                                                                               39
               pudors.  Durant els mesos d’estius, per la matança,   prar per emprius  de llurs respectives tavernes y
               els carrers i les places eren un focus d’infeccions.   hostals a la dita carnisseria, y no en altre part, y
                                                               fent lo contrari cayguen los talls en la matexa pena
               “Qualsevol persona qui vulla o entena en arrendar,   de tres lliures moneda barça [de Barcelona].”
               per temps de un any, lo qual comensarà a córrer
               la vigília de Pasqua de Resurrectió del Senyor del
               present any de mil sis-cents vuytanta-dos y finirà   [Nota per al bon govern municipal]
               lo die del divendres sant pròxim vinent de l’any mil-  “E més sàpia qualsevol que arrendarà que per lle-
               sis-cents vuytanta y tres la carniceria de la vila y   var tots abusos no porà obtenir dit arrendament
               terme de Cassà de la Selva, los honorables jurats   ninguna persona que tinga càrrecs de govern en
               de la Universitat de dita vila los ne faran arrenda-  dita vila ni altre part per son compte ni ésser en
               ment y los ne estaran de bona y lleal evictió,  sots   dit arrendament interessat.” CS 52, 1681-1682,
                                                       35
               obligació dels béns de dita universitat ab los pac-  notari Joan Mota, (fol. 130r-131v).
               tes següents”:
               “Primerament, sàpia lo tal arrendatari que, durant   e) Dinars de morts
               lo present arrendament,  hauran de tenir abundàn-  Sobretot durant el segle XVIII, fins arribar a mit-
               cia de bona carn de moltó y vendrer-ne a tothom   jan segle XIX, hi havia  establerts els anomenats
               que comprar ne voldrà en lo preu que per dits ho-  “dinars de morts”, uns àpats  de germanor en els
               norables jurats li serà ordenat, segons la concu-  quals participaven parents i amics, en  una tradició
               rrència del temps, y no a menos preu sots la pena   que ja arrencava del conuiuium romà sobre la tom-
               de tres lliures per quiscuna vegada serà fet lo con-







               34. BORRELL (1997), p. 134.
               35. Estar en evicció o d’evicció: assumir aqueixa obligació i responsabilitat (DCVB).
               36.  Per separar la pell del xai sense fer-la massa malbé, l’animal s’havia d’inflar. D’aquesta manera  augmentava de mida. Hom li
                  posava una canya o una manxa vora la cua o bé se li feia un tall a una de les potes del darrere que entrés fins la pell. Llavors
                  l’animal, un cop inflat, es podia escorxar còmodament. Aquí la tabba recomana fer-ho amb una manxa i no amb una canya. En
                  alguns lloc del Pirineu inflaven l’animal pel forat de l’anus amb un tros de canya de marge.
               37. Tenir porcells de truja.
               38. A necessitat.
               39. Per a ús, aprofitament.
   101   102   103   104   105   106   107   108   109   110   111