Page 107 - Conferencies de l'Arxiu 2
P. 107

HOSTALS, FONDES, CUINES, DOLÇOS, LICORS, REMEIS I ARRENDAMENTS A CASSÀ DE LA SELVA  107




            ba del qui marxava. Des de l’època medieval, el dia   2.  Dich jo baix firmat que tinch rebut de Geroni
            que oficiaven el funeral del difunt, s’obsequiava els   Oller, pagès del veïnat de Esclat de Cassà de la
            familiars i veïns més propers a un dinar en memòria   Selva 8 pasetas que an servit per 8 misas per l’àni-
            de l’absent en tornar del cementiri. En aquesta tra-  ma de Salvi Oller son pare.
            dició hi havia una part simbòlica que significava la   3. Dich jo lo bayx firmat que tinch rebut de Geroni
            comunió amb l’ànima dels morts. Oferir als pre-  Ollé, pagès del veynat de Esclet de Cassà de la
            sents  uns  aliments  commemorant  l’absència  del   Selva, la suma y quanditat de 36 lliuras, 2 sous per
            difunt formava part del ritu funerari.           la quandidat de 85 pans de sis lliuras quiscún de
            Al dinar també hi anaven de convidats els capellans   12 del mes d’abril del any 1807, los qual [s] pans
            i escolans que havien oficiat l’acte. Es menjava en   han serbit per los funerals de Salvi Ollé anant al
            silenci, els familiars anaven amb els vestits de dol.   [el]  dit pa ha preu 17 dinés la lliura lo dit mes. Y al
            Es reunien al voltant de la taula i menjaven, lloaven,   tot importa trenta-sis lliuras y 2 sous y 6 dinés. Y
            ploraven el difunt. Hi havia gent que, en circum-  per no saber de escríurer,  jo,  Josep Bota,  dono
            stàncies adverses i difícils, s’havia desplaçat de   dificultat  [sic] ha Martí Mestras que firmi per mi.
                                                                    41
            lluny per assistir-hi. Com que les comunicacions   Martí Mestras per ell.”
            eren lentes i dolentes, calia donar-los una satis-
            facció material abans que tornessin als seus llocs   e)  Régimen higiénico  de l’Hospital de
                                                                                    42
            d’origen. Als pobres del lloc i a altres parents i   Cassà de la Selva per a l’any 1860 43
            amics se’ls  obsequiava amb un “pa de memòria”,
            d’ofrena per l’ànima del difunt, símbol potser del   En altres èpoques els hospitals, sobretot els dels
            pa eucarístic. L’àpat anava en consonància amb el   pobles, els locals, eren uns  espais de beneficèn-
            poder adquisitiu de la família. N’hi havia que s’en-  cia en els quals hi anaven a caure persones que no
            deutaven per figurar, per complir aquesta obligació   tenien prou  recursos. Generalment eren establi-
            que comportava també excessos. Generalment es    ments precaris on la higiene i l’alimentació deixa-
            menjaven cereals, arròs i fideus, llegums, peix, aus   ven molt a desitjar. Molta gent s’hi moria de gana,
            de pagès, fruites, dolços, fruits secs, etc. Recor-  abans que la malaltia o la vellesa els consumís. Ja a
            dem el costum, molt popular a Catalunya des del   l’any 1756 l’Ajuntament de Cassà va intentar, sen-
            segle XVIII, de menjar castanyes i panellets per la   se èxit, de suprimir les administracions eclesiàs-
            diada de Tots Sants.                             tiques i civils per deslliurar-se dels serveis reials.
            De Cassà s’han conservat els rebuts que Geroni   La intervenció del bisbe i d’alguns corregidors va
                                                             frustrar el canvi. L’any 1855 el règim liberal  espan-
                 40
            Oller , pagès del veïnat d’Esclet, paga per unes   yol impulsava noves orientacions per als hospitals.
            despeses alimentàries en la mort del seu pare Sal-  La desamortització de béns deixa sense efectes
            vi Oller. Abril de l’any 1807.                   les institucions caritatives. Des de 1848 existia
            1. “Bui dia 8 de abril,  tinch rebut 6 lliures de Gero-  una nova llei de beneficència. Si llegim el que es
            ni Ollé, pagès de Cassa de la Selva de una arroba   donava de menjar als ingressats a l’hospital de la
            d’arròs  y thas[s]a de fideus que han serbit per las   vila  pels volts de 1860, hereu de l’antic hospital de
            onras de don para i per aser  asís [per ésser així]   pobres del segle XVI, ens adonarem que l’alimen-
            firmo jo Geroni Vilallonga, fidoer.              tació era molt precària, a base de caldo, pa i carn











            40. AMCS. Fons Oller 1501 d1481.
            41. Aquí té el sentit de treure de la dificultat a qui no sap signar.
            42. Títol que figura en el document original.
            43.  Gerard Buxeda, D’Hospital de Pobres a Residència Geriàtrica Sant Josep: del segle XVI al XXI. Cassà de la Selva: Ajuntament
               de Cassà de la Selva: Fundació Pública Residència Geriàtrica Sant Josep: Institut de Religioses de Sant Josep de Girona,
               2014. Xavier Solà i Colomer, Petits hospitals rurals: caritat, misèria i supervivencia en els segles XVI i XVII. Alguns exemples
               de pobles de la Garrotxa i la Selva, APEHOC, 27, 2016, p. 99-133. Miquel Borrell, Hospicis i hospitals de pobres, Quaderns
               de la Revista de Girona, Diputació, 2007.
   102   103   104   105   106   107   108   109   110   111   112