Page 99 - Conferencies de l'Arxiu 1

L’EFECTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL SOBRE LA INDÚSTRIA SURERA: CASSÀ DE LA SELVA, 1914-1920 99

món, fonamentalment a Europa. La tradició d’aques-
ta fabricació, l’emprenedoria dels fabricants cassa-
nencs i les facilitats per al transport havien permès la
consolidació d’aquest sector a la nostra vila. L’esclat
bèl·lic de 1914 marcà un abans i un després a la his-
tòria de la indústria surera catalana.

2. L’ESCLAT DE LA GUERRA I
LES REPERCUSSIONS A LA INDÚSTRIA
SURERA CATALANA
El 28 de juny de 1914 foren assassinats a Sarajevo
l’hereu de la corona austro-hongaresa, Francesc
Ferran, i la seva esposa. Les sospites que Sèrbia
Figura 28. Interior de la fàbrica de la societat Puig, Castella- estava al darrere de l’atemptat portaren l’imperi
no y Compañía, l’any 1915. La mecanització ja havia arribat austrohongarès a reclamar-li la participació de la
a aquesta empresa abans de l’esclat de la guerra. Font:
AMCS, Arxiu d’Imatges. Col·lecció Margarida Bosch Puig. policia austríaca en les investigacions, cosa a la
qual es va negar. En conseqüència, el 28 de ju-
liol Àustria-Hongria declarava la guerra a Sèrbia,
Com repercutiren aquestes transformacions a la i Rússia, aliada dels serbis, declarava la guerra
nostra vila? A les Matrícules industrials de 1901 als austrohongaresos. La política d’aliances que
tributaven trenta-cinc establiments on s’elabo- s’havia establert a Europa provocà que la guerra
raven taps de suro, al costat de quatre exporta- agafés un àmbit europeu, quan França entrà en su-
dors de taps, dels quals, cap no declarava tenir port de Rússia i Alemanya d’Àustria-Hongria. Quan
maquinària. En canvi, si saltem a 1910 veiem els exèrcits alemanys ocuparen Bèlgica, violant la
15
com Francesc Vidal Saló manifestava tenir-ne una seva condició de país neutral, fou el Regne Unit
i l’empresa comandita Sitjas, Bigas y Compañía qui entrà al conflicte al costat de França i Rússia i
en declarava set. Cinc anys més tard, havent co- involucrà la pràctica totalitat del continent europeu
16
mençat ja la guerra, la font indicava la presència en una guerra durant més de quatre anys. L’Estat
de màquines mogudes a motor als establiments de espanyol es mantingué neutral, cosa que afavorí
Puig, Castellano y Compañía –una–, Sitjas, Bigas la indústria catalana: els proveïments dels països
y Compañía –quatre–, Vidal y Metje –una– i Vidal bel·ligerants van quedar estroncats i es veieren
y Puig –dues–; i de màquines per a fer taps als obligats a proveir-se de productes bàsics als estats
de Miquel Botanch –dues–, Nemesi Lloret –qua- neutrals, com era l’espanyol. Aquesta demanda
tre–, Ernest Molinas –vuit–, Manel Nadal –una– i propicià un notable augment de les exportacions.
Francesc Oliver –una– (cf. Figura 28). Un total de En contrast amb aquest cicle expansiu per a les
trenta-tres establiments tributaven en concepte de indústries catalanes, el sector surer en resultà al-
fàbriques de taps aquell any 1915 a la nostra vila. 17 tament perjudicat. Els mercats dels Imperis Cen-
En definitiva, a l’estiu de 1914 Cassà era una de les trals es tancaren als taps, mentre que la regió de
poblacions referència de la Catalunya surera. Una la Xampanya, destinació de part important del pro-
trentena –documentada– d’establiments elaboraven ducte, esdevingué camp de batalla entre francesos
taps de suro de tot tipus que eren enviats arreu del i alemanys. Els bombardeigs, a la tardor de 1914,

15. AMCS, Administració general, Hisenda, Fiscalitat, Matrícula industrial de 1901. Els quatre exportadors eren Agustín Daussà
y Compañía; Figueras, Daussà y Compañía; Josep Domingo i Lloret y Daussà.
16. AMCS, Administració general, Hisenda, Fiscalitat, Matrícula industrial de 1910. Aquell any constaven a la font vint-i-sis
establiments on es feien taps de suro.
17. AMCS, Administració general, Hisenda, Fiscalitat, Matrícula industrial de 1915.
18. Entre les indústries catalanes afectades pels bombardeigs de Reims destaquem José Batet Hijo i Rovira y Compañía, de Sant
Feliu de Guíxols; Martí Montaner, de Palamós; o Francesc Oller, de Cassà. En aquest darrer cas, els bombardeigs de Reims
obligaren al retorn de la família Oller a Cassà, cf. nadal, 2013: p. 46-70; Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 10 d’octubre
de 1914.