Page 98 - Conferencies de l'Arxiu 1

98

llarg del segle XIX no aconseguiren substituir l’ha- ció final d’aquests taps. La ubicació geogràfica de
bilitat de l’artesà taper. Tot i que la seva implan- Cassà permeté la presència del nou transport i fou
tació fou progressiva i relativament accelerada a un estímul per a la consolidació i creixement de la
partir de la dècada de 1880, no fou fins amb el fabricació de taps a la nostra vila. El mateix any, es
9
nou segle, amb les millores introduïdes a la nova constituïa a Cassà el Fomento de la Industria Na-
màquina de garlopa, quan es va estendre realment cional Corcho-Taponera, entitat patronal que tenia
la mecanització de l’elaboració dels taps de suro. l’objectiu de promoure la defensa i foment del sec-
Un altre factor que ajudà a la consolidació del sector tor, un projecte amb voluntat d’estendre’s a nivell
surer a Cassà foren els transports, i més concreta- de tot l’Estat. La iniciativa cassanenca en aquesta
ment, el tren. El 30 de juny de 1892 s’inaugurava institució es posà de manifest en el moment d’es-
la nova línia fèrria que unia Sant Feliu de Guíxols collir el seu primer Consell General: Josep Gruart
10
amb Girona. Aquest ferrocarril es convertia en la Poch fou triat president (cf. Figura 27), Francesc
via de tramesa dels taps elaborats als establiments Figueras, secretari, i Josep Domingo, tresorer. Els
de Cassà –i de Llagostera– cap al moll de Sant principals càrrecs d’aquesta societat quedaven en
11
Feliu de Guíxols i cap a l’estació de tren de Giro- mans d’industrials surers cassanencs. Aquesta
na i, des d’allà, cap als mercats exteriors, destina- entitat publicà un butlletí a partir de 1893, editat a
Cassà, i fou particularment activa durant la primera
meitat de la dècada de 1890, en el context dels
debats aranzelaris del moment.
El segle XX s’iniciava amb transformacions impor-
tants dins el sector surer. D’entrada, l’aparició de
noves possibilitats per a la matèria primera: des-
prés de més de segle i mig en el qual l’elabora-
ció de taps de suro natural havia estat el principal
–o millor dit, l’únic– objecte de negoci del sector,
apareixien noves aplicacions per al suro, destacant
l’aglomerat per damunt de totes elles. L’aparició de
12
l’aglomerat, amb les millores que, precisament, hi
introduí el cassanenc d’adopció Josep Serra i Car-
bó, comportà una autèntica revolució en el sec-
13
tor: impulsà la mecanització dels processos pro-
ductius, cosa que afavorí l’expansió de fàbriques
de grans dimensions i amb una major especialit-
zació en el treball, un model d’establiment consi-
derablement diferent de l’obrador taper tradicio-
nal. Aquest context de transformacions sectorials
també arribà al tap: a partir de principis de segle
XX les màquines de garlopa s’expandiren al llarg
de la Catalunya surera, afavorides per les modi-
ficacions que permeteren elaborar taps d’imitació
Figura 27. Retrat de Josep Gruart Poch, primer president a mà –“plens rodons”– i per les noves possibili-
del Fomento de la Industria Nacional Corcho-Taponera. tats energètiques, amb l’expansió progressiva de
Font: AMCS. Col·lecció família Gruart. l’electricitat. 14

9. Sala, 1998; p. 116-118; Espadalé, 2002: p. 76-83.
10. Bussot, 2002: p. 218-231.
11. medir, 1953: p. 170-175.
12. sala, 2003: p. 74-78.
13. El 1904 Josep Serra i Carbó (Mataró, 1857-Cassà de la Selva, 1940) va inventar el suro aglomerat elàstic, la patent del qual
fou comprada per la Crown Cork & Seal, de Baltimore, cf. sala-nadal, 2010: p. 219-222; roig, 2015: p. 123-126.
14. espadalé-martí, 2002.