Page 98 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 98

98





               llarg del segle XIX no aconseguiren substituir l’ha-  ció final d’aquests taps. La ubicació geogràfica de
               bilitat de l’artesà taper. Tot i que la seva implan-  Cassà permeté la presència del nou transport i fou
               tació fou progressiva i relativament accelerada a   un estímul per a la consolidació i creixement de la
               partir de la dècada de 1880,  no fou fins amb el   fabricació de taps a la nostra vila. El mateix any, es
                                          9
               nou segle, amb les millores introduïdes a la nova   constituïa a Cassà el Fomento de la Industria Na-
               màquina de garlopa, quan es va estendre realment   cional Corcho-Taponera, entitat patronal que tenia
               la mecanització de l’elaboració dels taps de suro.  l’objectiu de promoure la defensa i foment del sec-
               Un altre factor que ajudà a la consolidació del sector   tor, un projecte amb voluntat d’estendre’s a nivell
               surer a Cassà foren els transports, i més concreta-  de tot l’Estat. La iniciativa cassanenca en aquesta
               ment, el tren. El 30 de juny de 1892 s’inaugurava   institució es posà de manifest en el moment d’es-
               la nova línia fèrria que unia Sant Feliu de Guíxols   collir el seu primer Consell General: Josep Gruart
                          10
               amb Girona.  Aquest ferrocarril es convertia en la   Poch fou triat president (cf. Figura 27), Francesc
               via de tramesa dels taps elaborats als establiments   Figueras, secretari, i Josep Domingo, tresorer. Els
               de Cassà –i de Llagostera– cap al moll de Sant   principals càrrecs d’aquesta societat quedaven en
                                                                                                   11
               Feliu de Guíxols i cap a l’estació de tren de Giro-  mans  d’industrials  surers  cassanencs.   Aquesta
               na i, des d’allà, cap als mercats exteriors, destina-  entitat publicà un butlletí a partir de 1893, editat a
                                                               Cassà, i fou particularment activa durant la primera
                                                               meitat de la dècada de 1890, en el context dels
                                                               debats aranzelaris del moment.
                                                               El segle XX s’iniciava amb transformacions impor-
                                                               tants dins el sector surer. D’entrada, l’aparició de
                                                               noves possibilitats per a la matèria primera: des-
                                                               prés de més de segle i mig en el qual l’elabora-
                                                               ció de taps de suro natural havia estat el principal
                                                               –o millor dit, l’únic– objecte de negoci del sector,
                                                               apareixien noves aplicacions per al suro, destacant
                                                               l’aglomerat per damunt de totes elles. L’aparició de
                                                                          12
                                                               l’aglomerat,  amb les millores que, precisament, hi
                                                               introduí el cassanenc d’adopció Josep Serra i Car-
                                                               bó,  comportà una autèntica revolució en el sec-
                                                                  13
                                                               tor: impulsà la mecanització dels processos pro-
                                                               ductius, cosa que afavorí l’expansió de fàbriques
                                                               de grans dimensions i amb una major especialit-
                                                               zació en el treball, un model d’establiment consi-
                                                               derablement  diferent  de  l’obrador  taper  tradicio-
                                                               nal. Aquest context de transformacions sectorials
                                                               també arribà al tap: a partir de principis de segle
                                                               XX les màquines de garlopa s’expandiren al llarg
                                                               de la Catalunya surera, afavorides per les modi-
                                                               ficacions que permeteren elaborar taps d’imitació
               Figura 27. Retrat de Josep Gruart Poch, primer president   a mà –“plens rodons”– i per les noves possibili-
               del  Fomento de la Industria Nacional Corcho-Taponera.   tats energètiques, amb l’expansió progressiva de
               Font: AMCS. Col·lecció família Gruart.          l’electricitat. 14




               9. Sala, 1998; p. 116-118; Espadalé, 2002: p. 76-83.
               10. Bussot, 2002: p. 218-231.
               11. medir, 1953: p. 170-175.
               12. sala, 2003: p. 74-78.
               13.  El 1904 Josep Serra i Carbó (Mataró, 1857-Cassà de la Selva, 1940) va inventar el suro aglomerat elàstic, la patent del qual
                  fou comprada per la Crown Cork & Seal, de Baltimore, cf. sala-nadal, 2010: p. 219-222; roig, 2015: p. 123-126.
               14. espadalé-martí, 2002.
   93   94   95   96   97   98   99   100   101   102   103