Page 93 - Conferencies de l'Arxiu 1

LA GUERRA DEL FRANCÈS A CASSÀ DE LA SELVA, 1808-1814 93

dins lo secrari ab uns corporals tal es la misera de s’hi afegí el cost econòmic, derivat de la pèrdua de
las Iglessias de la Selva, y no menos la de la gent collites però, també, d’una doble fiscalitat extraor-
que menjan erbas de Camp, com los Caballs”. dinària de guerra –les contribucions forçades en
27
Oficia els funerals d’un masover de Riudellots, per espècie i en treball fetes pels diferents exèrcits–
no haver-hi “pàrroco, ni ecònomo per motiu de la i les destruccions en general, agreujades per les
expatriació causada de la Guerra”. A Campllong, constants fugides.
segons informació donada pel mateix rector Josep A això calia afegir-hi la criminalitat. Les fronteres
Garriga, “la gent se restituí en sas casas, y pogue- entre la milícia –d’un o altre bàndol– i el bandole-
ren habitar·i pagant unas grans contribucions, y pa- risme, entre la fiscalitat i la delinqüència i entre la
tint algunas incomoditats causadas de las tropas, guerra regular i irregular, no acabaren d’estar mai
pues que no és fàcil impedir tot mal, per vigilant clares. Els anomenats brivalles, o “brigands”, con-
que sie lo general –McDonald– y vehent lo illus- siderats delinqüents pel bàndol patriota o francès,
trísim Senyor Bisbe que necessitavan de pàrroco, respectivament, són un reflex de la misèria en què
per la Santa Missa y administració de sagraments, havien quedat les classes populars. El desmante-
y que per no aver·i rèdits que se estigué setse llament de l’exèrcit regular de resultes de les derro-
mesos sens cullir-se fruits promicials y que per lo tes militars dels patriotes afavoria la deserció i que
mateix no y·avia vicari algun que volgués péndrer ingents masses de soldats campessin pel territori
economats de esta ni altre parròquia del recinto de dedicant-se a activitats més lucratives que el tre-
Gerona per no saber de què mantenir-se”. Molts ball del camp; és a dir, reapareix amb força el ban-
capellans, doncs, no gosaven tornar i el bisbe es- dolerisme secular, posat a vegades també al servei
criví al rector Garriga “per a què acceptás lo dit d’una o altra causa. Per perseguir el bandidatge
economat, y juntament lo de Sant Andreu de hont –el “brigandage”–, els napoleònics implantaran
som natural, que Déu me ho estimaria, y ell no ho una ‘Guàrdia Nacional’ –a semblança de les com-
posaria en olvit, y condecendint a la sua benigne panyies honrades i els sometents– en els pobles
súplica accepti dits economats”. de més de dos-cents habitants, a partir de juny de
Així estaven les coses als pobles de l’entorn de 1810; una mesura, per altra banda, d’eficàcia dis-
Cassà a la primavera de 1810. Els anys 1809 i cutible ja que, de fet, els francesos van haver de
28
1810 amb prou feines es collí res dels camps. recolzar-se en aquestes bandes, ara també ano-
La destrucció de collites i el robatori de bestiar menades companyies de miquelets “caragirats”,
són fets quotidians. Els animals de càrrega, i els per obtenir informació, escortar combois i recaptar
ramats en general, es convertiren en les primeres els impostos. Entre les més famoses d’aquestes
víctimes de guerra a causa de les necessitats ali- companyies de ‘catalans’, i alhora més odiades i
mentàries i de bagatge de les tropes. Alguns, els temudes, hi havia les dirigides per Josep Pujol ‘Bo-
29
qui sobrevisqueren a l’èxode, doncs, no tornaren a quica’ i el ‘capità’ Cols. Els mètodes que utilitzaven
casa seva fins encara més tard, com els dos ger- eren, tot sovint, execrables: “Feia horror de veure
mans orfes Domingo i Josep Pascual, que no ho los treballs i congoixes de sustos que passaven
feren fins ben avançat el 1812, quan es “trobaren los paisans dels pobles, i pitjor los que estaven a
la casa esbalandrada; les corts buides, sense vida; les cases de camp. Estos estaven pitjor (...) tenint
els camps erms”. Els pares, tots dos, havien mort preparat bé lo portal principal de la casa, folrades
a Vulpellac durant els setges. Les cases –i es- de planxes de ferro la porta i ab barres de part de
30
glésies– havien perdut, sobretot, els elements de dins corresponent, i (...) anant-hi aquella malvada
fusta, especialment dels sostres. gent per robar-los, i vegades per matar-los, com
31
Al cost humà de l’episodi dels setges -que hem vist succeí a vàrios”. L’autor d’aquestes ratlles, el gi-
que suposà la desaparició aproximada de més de roní Miquel Feu, es refereix encara a un enemic
la meitat de la població cassanenca del moment- pitjor, al caragirat que matava ‘sense armes’: “no

27. ADG, Sant Andreu Salou, Òbits, vol. 4, f. 1r (1810.05.01).
28. ADG, Arxius Parroquials Incorporats, Cassà de la Selva, llibre d’òbits que comença el primer de janer de 1812, cf. Apèndix 8.
29. simon, 1985.
30. Pascual, 1980: p. 31.
31. bohigas, 2010: p. 430-431.