Page 88 - Conferencies de l'Arxiu 1

88

mes que ocupà tot el centre de la plana selvatana,
tot esperant la collita. Amb aquest moviment d’en-
cerclament quedava controlat el camí de Castellar
de la Selva –l’únic segur– i es bloquejava comple-
tament la ciutat de Girona.
Saint-Cyr s’aquarterà primerament a Caldes, i els
seus generals Pino i Mazzuchelli feren el mateix
a Llagostera i Vidreres, respectivament. Des de
Cassà i Llagostera, Pino albirava tota la línia cober-
ta per la divisió italiana, formada per tres brigades.
Val la pena aturar-se en la biografia del general de
divisió Domenico Pino (1760-1826), considerat el
primer dels generals italians en antiguitat i glòria
militar i un bon exemple de la fascinació que per
molts italians va despertar la figura de Napoleó
quan es presentà a Itàlia al capdavant d’un petit
exèrcit, el 1796, per derrotar els austríacs. Fill
d’una distingida família dedicada al comerç, Pino
havia nascut a Milà uns quaranta anys abans (cf.
Figura 22). L’agost de 1804 va ser nomenat minis-
tre de la guerra de la recentment creada República
d’Itàlia, que no comprenia més que una part del
nord de la Península i que posteriorment es con-
Figura 22. Retrat del general italià Domenico Pino. “Dome- vertí en regne. El Regne d’Itàlia, creat el 1805 per
nico Pino” wikipèdia. https://es.wikipedia.org/wiki/Dome-
nico_Pino. Napoleó amb capital a Milà, era vist com a pre-
cursor de la unitat que després portà el Rissorgi-
mento. Sota l’uniforme verd i la bandera tricolor
de setge al nord de l’Onyar. A finals de maig de d’aquells regiments al servei de França, hauria dit
1809 Saint-Cyr iniciava el descens del seu exèrcit Stendhal, “ja no hi ha llombard ni bolonyès, ni el
passant per les Guilleries. Per fer-hi front, les auto- venecià, ni el modenès, sinó tan sols l’italià”.
ritats de la Junta Superior de Catalunya i el capità Pino va comandar una divisió a Prússia, el 1807, i
general decidiren aixecar un gran exèrcit de terços l’emperador el va fer comte d’Itàlia, primer, i de l’Im-
de miquelets, mitjançant una quinta de 40.000 ho- peri poc després del setge de Girona. Després de
mes solters de 16 a 40 anys, sense distinció de la campanya d’Espanya participaria a la de Rússia,
classes, a la qual Cassà col·laborà amb la creació sota les ordres del virrei Eugeni, amb el qual s’ene-
d’alguna companyia. El reclutament afectava els mistà, i va formar part del govern provisional que es
nous terços de miquelets, però també les places constituí a Milà l’abril de 1814 com a cap suprem
que quedaven en els regiments reials, com el d’Ul- de les forces del Regne. Amb la nova ocupació aus-
tònia, o bé la nova unitat de cavalleria lleugera de tríaca es retirà a la mansió que la seva dona havia
Cassà que comandava Pere Garriga. adquirit a la vora del llac Como, coneguda com la
Saint-Cyr era conscient que per Cassà havien pas- Villa d’Este, on passaria els seus darrers dies.
sat els combois de socors a la ciutat durant els Evidentment, els cassanencs no van rebre amb els
anteriors setges, i no estava disposat a deixar-ho braços oberts el flamant general italià. Anys des-
repetir. Per això, desplegà tot el seu exèrcit per prés, el domer Bagís recordaria aquesta efemèride:
la plana selvatana fins a tocar les Gavarres. Entre “Lo die 21 juny 1809 cerca las onse tornaren los
Santa Coloma i Sant Feliu, les viles quedaren guar- cruels de la divisió de Sancír que vayxaren de Vich,
nides amb un gran exèrcit de més de 30.000 ho- y com a cruels lleons luego cubriren tota la Selva”.
13

13. ADG, Arxius Parroquials Incorporats, Cassà de la Selva, Llibre d’Òbits que comença el primer de janer de 1812, cf. Apèndix
8. Sobre l’ocupació de la plana de la Selva per les tropes napoleòniques durant el setge del 1809, cf. bohigas-morales, 2008.