Page 86 - Conferencies de l'Arxiu 1

86

Tal com hem dit, doncs, el primer exèrcit francès, Salou. Per l’altra banda, l’exèrcit assetjador anava
9
provinent de Barcelona i comandat pel general faltat de queviures i es dedicaven a assaltar alguns
Philibert-Guillaume Duhesme (1766-1815), no pobles, com passà a Juià el 7 d’agost. La nit del
tardaria a presentar-se davant la ciutat de Girona, dia 10 les forces franceses que estaven pels vol-
esperant una rendició immediata. El conegut com tants de Castellar reberen reforços en forma d’un
a ‘primer setge’ no passaria de ser un intent d’as- batalló d’infanteria i cinquanta cavalls i es dirigiren
salt a les muralles per espantar els gironins, oco- a Cassà de la Selva. Hi entraren l’endemà, mal-
rregut el 21 de juny de 1808. Vista la voluntat de grat el seguiment enèrgic dels sometents. A la vila
resistència, els napoleònics no tardarien a tornar a provocaren alguns incendis i altres devastacions,
Barcelona, donant als gironins l’entusiasme d’una i s’hi varen mantenir unes hores: concretament,
gran victòria. de 7 del matí fins a 2 del migdia, segons va expli-
10
Va ser en el marc dels combats de fustigament car el domer Joaquim Bagís. Mataren tres per-
dels sometents contra la columna francesa que sones, segons la crònica del domer, dues de les
detectem el primer mort, a Cassà, de resultes quals els germans Pascual, que, des del campanar
de la guerra. Es tractava de Pius Jordà, sometent del temple parroquial, increpaven les tropes. Fos
de Monells, que morí “atrevesat lo ventre de una o no conseqüència d’això, els soldats esbotza-
bala” el dia 20 de juny en algun indret prop de ren les portes i profanaren l’església, de la qual
Cassà i hi va ser enterrat l’endemà. 8 s’endugueren, a trossos, l’orgue. Se salvà “mila-
A partir d’aquí, el territori de Cassà esdevindria grosament” l’altar major, malgrat que intentaren
una posició estratègica en les operacions de setge encendre’l. Finalment abandonaren la vila, tement,
de la ciutat, ja que formava part de la via entre Gi- sens dubte, que les forces de Milans poguessin
rona i el seu port natural, Sant Feliu de Guíxols, per tallar-los la retirada.
on entraven armes, soldats i mercaderies. A més, Pocs dies després l’exèrcit de Caldagués passà
Cassà era la porta d’entrada a les Gavarres, serra- pel terme de Cassà. Raymond de Caldaguès, dit
lada que serviria d’accés més segur a la ciutat per el comte de Ferval, era un militar d’origen francès
part dels patriotes i per on entraven els queviures que havia fugit de la França revolucionària, com
els pagesos de la comarca. tants altres membres de la noblesa, el 1792, i va
Aquesta realitat ja es posà de manifest en el ‘se- ser acollit a Espanya. Setze anys després, doncs,
gon setge’ de Girona –pròpiament, el primer–, que es trobava lluitant contra el seu propi país. A mi-
va tenir lloc entre el 22 de juliol i el 17 d’agost del tjan agost sortia de Martorell amb una columna
mateix any i que conduí el mateix general Duhes- de tropa constituïda per fusellers del Regiment de
me. Sòria, granaders de Borbó, més dos mil miquelets
i sometents –en conjunt, tres mil tres-cents homes
Cassà esdevindria també punt de concentració amb cinc peces d’artilleria. Amb aquests soldats
de tropes. És en aquest context que cal situar un organitzà, des d’Hostalric, un comboi que passà
dels episodis més tràgics de la guerra a Cassà: per indrets emboscats. Pernoctà amb les seves
el saqueig de la vila del dia 11 d’agost de 1808. tropes a Llagostera, i al matí següent sortí cap a
El general comte de Caldagués, seguint ordres Cassà de la Selva i les valls de la Pólvora i Sant
del marquès de Palacio, estava preparant un gran Daniel, on aconseguí una important victòria sobre
exèrcit per socórrer Girona. Amb aquestes el co- els francesos, auxiliat per forces que sortiren de
ronel Francesc Milans del Bosch i el ‘guerriller’ Girona per ajudar en aquesta operació i pels so-
Joan Clarós reunien un gran exèrcit de sometents metents de Joan Clarós i Milans del Bosch. La ma-
a les Gavarres, tot esperant donar suport a l’ope- niobra del comte de Caldagués seria imitada en els
ració de Caldagués. El dia 8 d’agost sabem, per successius combois d’auxili enviats cap a Girona
referència d’altres pobles de la Selva, que hi havia durant el fort setge de 1809. La retirada es produi-
més de cinc mil homes convocats a Cassà sota ria entre el 16 i el 17 d’agost, dia en el qual encara
les ordres de Pere Garriga, batlle de Sant Andreu trobem documentades tropes imperials a Caldes

8. ADG, Arxius Parroquials Incorporats, Monells, Òbits, f. 61r (1808.06.21).
9. AMGI, Junta Governativa de Girona, Correspondència, reg. 12.161.
10. ADG, Arxius Parroquials Incorporats, Cassà de la Selva, Llibre d’Òbits que comença el primer de janer de 1812; cf. Apèndix 8.