Page 86 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 86

86





               Tal com hem dit, doncs, el primer exèrcit francès,   Salou.  Per l’altra banda, l’exèrcit assetjador anava
                                                                     9
               provinent de Barcelona i comandat pel general   faltat de queviures i es dedicaven a assaltar alguns
               Philibert-Guillaume Duhesme (1766-1815), no     pobles, com passà a Juià el 7 d’agost. La nit del
               tardaria a presentar-se davant la ciutat de Girona,   dia 10 les forces franceses que estaven pels vol-
               esperant una rendició immediata. El conegut com   tants de Castellar reberen reforços en forma d’un
               a ‘primer setge’ no passaria de ser un intent d’as-  batalló d’infanteria i cinquanta cavalls i es dirigiren
               salt a les muralles per espantar els gironins, oco-  a Cassà de la Selva. Hi entraren l’endemà, mal-
               rregut el 21 de juny de 1808. Vista la voluntat de   grat el seguiment enèrgic dels sometents. A la vila
               resistència, els napoleònics no tardarien a tornar a   provocaren alguns incendis i altres devastacions,
               Barcelona, donant als gironins l’entusiasme d’una   i s’hi varen mantenir unes hores: concretament,
               gran victòria.                                  de 7 del matí fins a 2 del migdia, segons va expli-
                                                                                          10
               Va ser en el marc dels combats de fustigament   car el domer Joaquim Bagís.  Mataren tres per-
               dels sometents contra la columna francesa que   sones, segons la crònica del domer, dues de les
               detectem el primer mort, a Cassà, de resultes   quals els germans Pascual, que, des del campanar
               de la guerra. Es tractava de Pius Jordà, sometent   del temple parroquial, increpaven les tropes. Fos
               de Monells, que morí “atrevesat lo ventre de una   o no conseqüència d’això, els soldats esbotza-
               bala” el dia 20 de juny en algun indret prop de   ren les portes i profanaren l’església, de la qual
               Cassà i hi va ser enterrat l’endemà. 8          s’endugueren, a trossos, l’orgue. Se salvà “mila-
                A partir d’aquí, el territori de Cassà esdevindria   grosament” l’altar major, malgrat que intentaren
               una posició estratègica en les operacions de setge   encendre’l. Finalment abandonaren la vila, tement,
               de la ciutat, ja que formava part de la via entre Gi-  sens dubte, que les forces de Milans poguessin
               rona i el seu port natural, Sant Feliu de Guíxols, per   tallar-los la retirada.
               on entraven armes, soldats i mercaderies. A més,   Pocs dies després l’exèrcit de Caldagués passà
               Cassà era la porta d’entrada a les Gavarres, serra-  pel terme de Cassà. Raymond de Caldaguès, dit
               lada que serviria d’accés més segur a la ciutat per   el comte de Ferval, era un militar d’origen francès
               part dels patriotes i per on entraven els queviures   que havia fugit de la França revolucionària, com
               els pagesos de la comarca.                      tants altres membres de la noblesa, el 1792, i va
               Aquesta realitat ja es posà de manifest en el ‘se-  ser acollit a Espanya. Setze anys després, doncs,
               gon setge’ de Girona –pròpiament, el primer–, que   es trobava lluitant contra el seu propi país. A mi-
               va tenir lloc entre el 22 de juliol i el 17 d’agost del   tjan agost sortia de Martorell amb una columna
               mateix any i que conduí el mateix general Duhes-  de tropa constituïda per fusellers del Regiment de
               me.                                             Sòria, granaders de Borbó, més dos mil miquelets
                                                               i sometents –en conjunt, tres mil tres-cents homes
                Cassà esdevindria també punt de concentració   amb cinc peces d’artilleria. Amb aquests soldats
               de tropes. És en aquest context que cal situar un   organitzà, des d’Hostalric, un comboi que passà
               dels episodis més tràgics de la guerra a Cassà:   per indrets emboscats. Pernoctà amb les seves
               el saqueig de la vila del dia 11 d’agost de 1808.   tropes a Llagostera, i al matí següent sortí cap a
               El general comte de Caldagués, seguint ordres   Cassà de la Selva i les valls de la Pólvora i Sant
               del marquès de Palacio, estava preparant un gran   Daniel, on aconseguí una important victòria sobre
               exèrcit per socórrer Girona. Amb aquestes el co-  els francesos, auxiliat per forces que sortiren de
               ronel Francesc Milans del Bosch i el ‘guerriller’   Girona per ajudar en aquesta operació i pels so-
               Joan Clarós reunien un gran exèrcit de sometents   metents de Joan Clarós i Milans del Bosch. La ma-
               a les Gavarres, tot esperant donar suport a l’ope-  niobra del comte de Caldagués seria imitada en els
               ració de Caldagués. El dia 8 d’agost sabem, per   successius combois d’auxili enviats cap a Girona
               referència d’altres pobles de la Selva, que hi havia   durant el fort setge de 1809. La retirada es produi-
               més de cinc mil homes convocats a Cassà sota    ria entre el 16 i el 17 d’agost, dia en el qual encara
               les ordres de Pere Garriga, batlle de Sant Andreu   trobem documentades tropes imperials a Caldes





               8. ADG, Arxius Parroquials Incorporats, Monells, Òbits, f. 61r (1808.06.21).
               9. AMGI, Junta Governativa de Girona, Correspondència, reg. 12.161.
               10. ADG, Arxius Parroquials Incorporats, Cassà de la Selva, Llibre d’Òbits que comença el primer de janer de 1812; cf. Apèndix 8.
   81   82   83   84   85   86   87   88   89   90   91