Page 81 - Conferencies de l'Arxiu 1

LA TERRA EN GUERRA. LA VEGUERIA DE GIRONA (1635-1720) 81

Taula 10. Els deu primers contribuents de Cassà de la Selva, 1710-1727

Posició 1710 1727
Patrimonis Taxació de la talla Patrimonis Taxació de la talla
(cases, masos) de 400 lliures (cases, masos) de 1000 lliures
1 Falgueras 200 sous Barnés d’Esclet 500 sous
Gruart d’Esclet Dalmau de Mosqueroles
Vilallonga de Verneda Frigola d’Esclet
Gruart d’Esclet
Oller d’Esclet
Falgueras
2 Vilavella 190 sous Vilavella 470 sous
3 Bota de Verneda 184 sous Padrer 440 sous
Cassà de la Serra Pla d’Esclet
Dalmau de Mosqueroles
Frigola d’Esclet
Padrer
Pla d’Esclet
4 Cassà de la Serra 395 sous

Figura 16. Can Barnés, als anys 1980. AMCS, Arxiu d’Imat- Figura 17. Ca l’Oller, als anys 1980. AMCS, Arxiu d’Imat-
ges. Col·lecció Josep Bosch. Autor: Josep Bosch ges. Col·lecció Josep Bosch. Autor: Josep Bosch

6. EFECTES SOBRE ELS PATRIMONIS En una població eminentment agrària com Cassà
AGRARIS I SOBRE L’ECONOMIA de la Selva, un indicador de l’evolució econòmica
CATALANA. LES GUERRES ve representat per l’evolució del delme. Dispo-
ESTRONQUEN EL CREIXEMENT sem de les dades de la Pabordia de Setembre
ECONÒMIC DEL SEGLE DECISIU? i Octubre, dita de Cassà de la Selva, que era
Avui, la historiografia ha deixat de banda el concep- arrendada al millor postor. Si bé es coneix com a
te del neoforalisme de Joan Reglà per referir-se a delme de Cassà, amb aquesta renda també s’in-
l’actuació política vers Catalunya als anys del reg- cloïa la que procedia de Riudellots de la Selva,
nat de Carles II. I les iniciatives comercials, de ‘flo- Girona i la meitat dels foriscapis. Entenem que
rida d’iniciatives’ les va considerar Pierre Vilar, que pot reflectir la renda de Cassà. Una primera imat-
abunden durant el regnat, no acaben de reeixir. La ge de l’evolució del preu dels arrendaments pot
recuperació econòmica dels anys setanta i vuitanta semblar que experimenta una evolució a l’alça
del segle XVII, al camp, era prou sòlida? O, el que (cf. Figura 18). Quan procedim, però, a deflactar
és el mateix, ¿l’estructura econòmica tindria tanta el preu dels arrendaments amb el preu del blat de
solidesa que la supressió de les institucions i la Girona, la imatge ja no és tan clara (cf. Figures
repressió posterior, amb la forta fiscalitat i la milita- 19 i 20). Les guerres, sobretot la dels Nou Anys,
rització del territori, no haurien estat obstacle per afecten Girona i la seva rodalia.
al ‘veritable creixement’ del segle XVIII?