Page 80 - Conferencies de l'Arxiu 1

80

vila i dels veïnats, i també els terratinents hi van tenir resultat: en la talla de 1710, són tallades 259
contribuir, encara que de manera molt mòdica, tot persones, cases, masos o terratinents amb terres
i que van augmentar en nombre des de la primera a Cassà; el 1727, ho són 320, i no sembla que hi
talla que figura en el llibre, imposada el 1710, on hagi hagut un augment significatiu de població. La
hi havia vint-i-tres terratinents, a la que es va fer el mediana passa de 14 sous per casa –per una talla
1727, en què n’apareixen cinquanta-quatre. de 400 lliures– a 25 sous –per una talla de 1.000
lliures (cf. Figura 15). En el primer quintil hi trobem,
sobretot, la gran massa de terratinents, amb una
d) 1737-1743 o més parcel·les a Cassà. En el segon, persones
Finalment, a partir de 1736, trobem una forta dis- amb casa establerta al raval, gent d’ofici, o fills se-
minució tant en els cobraments com en els paga- gons. En el tercer, des de cases dins el nucli, fins
ments. Probablement, l’explicació ve donada per a masos petits o menestrals. I en el quart, els ma-
la concessió als regidors de Cassà d’imposar-se sos, alguns a Esclet, Llebrers, Sangosta i Serinyà.
un vintè sobre les collites que pagaven delme, és
a dir, un redelme, pels propers vint anys. Aquesta
va ser la demanda que es va fer a l’Audiència i que
es va aconseguir, com passava en altres universi-
tats. En la petició s’explicitava que trenta censals,
49
amb un capital de 8.170 lliures i 5 sous, “que se
han impuesto en diferentes años con motivo de
subvenir a diferentes urgencias que ha tenido”, la
redacció no podia ser una altra, tot i que més enda-
vant es farà referència “a las turbaciones ocurridas
en aquel país –però no sols– y de las faltas de co-
sechas que han experimentado en algunos años”.
En cap moment no es diu que bona part dels cen- Figura 15. Corba de Lorenz de la distribució de les talles de
sals van ser creats després de 1711. El proble- Cassà. © Pere Gifre, 2018
ma és que aquests censals generaven una pensió
anual al 5% –408 lliures 10 sous i 3 diners anuals– i
ja s’acumulava un retard en el pagament de 2.847
lliures 4 sous i 9 diners: un retard de set pensions
vençudes. Hem de pensar que això hauria gene- Si ens fixem en els deu majors contribuents de
rat una forta pressió per part de les institucions i Cassà (cf. Taula 10), ens adonarem de la conti-
els particulars censalistes: entre els càrrecs que nuïtat entre 1710 i 1727, només n’hi ha dos que
afecten la universitat, els regidors, sense que ho baixen de la taula: Bota de Verneda passa al lloc
quantifiquin, exposen les dietes a advocats i procu- dotze i Vilallonga de Verneda al disset el 1727,
radors a Girona i Barcelona. Ateses les despeses i apareixen entre els deu primers llocs: Barnés i
anuals ordinàries, el càlcul que fan els regidors de Oller d’Esclet (cf. Figures 16 i 17). No sabem si hi
Cassà és que amb els emoluments ordinaris, els ha hagut alguna forma de taxació diferent entre els
faltaven 218 lliures anuals. 50 veïnats: de Verneda a Esclet, o hi hagi altres ele-
ments a considerar. Sabem, per altra banda, que
Josep Barnés serà jurat el 1713, regidor el 1722 i
5.3 Els masos paguen la guerra 1725-1726, i Miquel Oller serà jurat el 1711 i regi-
És evident que l’esforç dels jurats i regidors per dor el 1723, i Francisco Oller ho serà el 1740-1741
fer que tota la riquesa contribuís a les talles va ob- i 1743-1744.

49. borrell, 1996.
50. ACA, Reial Audiència. Cartes Acordades, registre 17 (1735-1736), f. 42r-44v. La veïna Riudellots, que demanava d’imposar
un vintè durant quinze anys, ‘només’ tenia dotze censals, amb un capital de 2.593 lliures, i les pensions endarerrides arribaven
a 372 lliures i 14 sous.