Page 78 - Conferencies de l'Arxiu 1

78

5.2 L’evolució de la fiscalitat a Cassà de la Sel- a rahó de 4 lliuras la cortera de mastall”. El preu
va: talles i definicions de comptes (1710-1743) puja. La necessitat també. El 4 de desembre sa-
Es fa difícil, moltes vegades, poder mesurar l’im- bem que hi havia soldats allotjats, a raó de quatre
pacte de la guerra en les finances comunitàries. soldats “los pagesos de tall major”, els masos
El volum conservat permet establir clarament una grossos.
cronologia significativa (cf. Taula 9), si bé sempre La situació no millorarà el 1713: les talles impo-
haurà de ser provisional a l’espera d’altres fonts sades arriben a 3.200 lliures. Ara, les necessitats
que la puguin confirmar, de la qual es poden desta- en l’inici d’any van per pagar els miquelets. Però
car les següents etapes: també per ajustar els pagaments de l’allotjament
de tropes: “que se proseguesca contra Miquel
Dalmau de Moscarolas, Damià Pifarrer y dels ma-
a) 1709, 1710 sovers del mas Viader y mas Pagès, per lo ajust fet
L’augment de la pressió militar havia fet imposar en ser personas del concell per pagar lo que gastà
una talla de 400 lliures el mes de juliol de 1710. No lo baró de Datilli”.
essent suficient, el consell general, el 3 de desem-
bre, acordava que els jurats poguessin “manllevar El 1714, amb el setge de Barcelona i la derrota,
un censal de dos mil lliuras per lo que sia menes- encara les talles imposades arriben a 4.000 lliu-
ter” i el 15 donava carta blanca perquè “pugan fer res. La necessitat venia, sobretot, com hem anat
tot quant los aparexerà per subvenir qualsevols veient, dels bagatges. El consell general pren un
necessitats se offerescan a la dita universitat”. acord el 28 de gener de 1714 pel qual “que no se
“Lo que sia menester”, “necessitats”, que venien hagen de pagar ninguns bagatges, si no és que
derivades del suport a la ciutat de Girona en setge. encòntrian tropes y los prengan y no·ls vulgan
tornar o bé els maten o nafren alguna bala o de
altra manera o bé que pòrtia la càrrega sobrada”.
b) 1711-1715 Les pèrdues de matxos i burros es fan evidents.
El setge i la caiguda de Girona marquen el canvi de A fi, però, de donar seguretat als que les havien
tendència. La pressió fiscal es dispara, sobretot el de proporcionar, el consell disposa que n’hi haurà
1711, quan s’imposen talles per 3.600 lliures. El prou de justificar documentalment la pèrdua per-
consell general estableix, el 9 d’agost, que, “per què els pugui ser compensada: “la dita universitat
pagar las tallas, se pugan pagar ab forment o mes- ho tinga de pagar sols pòrtia una fe de comendant
tall, ço és, lo forment a quatre lliuras la quartera o bé un testimonial de alguna persona que hage
y lo mestall a tres lliuras deu sous la quartera”. vist”. La guerra s’ha acabat, però venia el pitjor,
Sobretot, calia fer front als carruatges a Girona tal com escriu Amer Massó, pagès de Sant Este-
“per lo real servey”, però també als que “estan en ve de Guialbes: “En lo any 1714, al maix y juny
la armada de França”. Dos exèrcits, les mateixes desmantelà esta terra Fransa, y tornà dominar
demandes: carros i bestiar de tir. Els bagatges es Felip quint, que, pensant tenir algun alívio, encara
mantenen el 1712 i les talles en diner arriben a fou pijor, que Franssa, de tant a tant, nos feien
3.400 lliures. La dificultat va en augment. alguna rebaxa, però Espanya mai y a tingut reba-
– El 29 de juliol de 1712 el consell general acorda xa”. 48
“se fasse un repartiment de forment per tornar El 1715, la pressió es dispara. La guerra s’ha aca-
vuytanta-quatre corteras de blat han manllevat bat. L’exèrcit de Felip V pressiona en gran manera.
los jurats a diferents particulars per pagar als Les talles per fer-hi front, que havien estat en les
francesos”. 4.000 lliures per any, es disparen a les 7.000!
– El 28 d’agost de 1712, l’acord del consell admet
la dificultat de circulació de numerari, quan dispo- c) 1716-1736
sa “que qui no ha pagades las tallas y no tíngan La nova planta municipal i la imposició del cadastre
diner per pagar-las púgan los honorables jurats no suposen un alleujament, sinó que es manté la
anar per las casas y péndrer blat per las tallas, a pressió dels anys 1712, 1713 i 1714. No hi ha di-
rahó de 4 lliuras 10 sous la cortera de forment y ferència entre guerra i postguerra.

48. AMCS, Llibre de talles, definicions i determinacions del Consell de la Universitat de Cassà de la Selva, de l’any 1710 al 1730.