Page 78 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 78

78





               5.2 L’evolució de la fiscalitat a Cassà de la Sel-  a rahó de 4 lliuras la cortera de mastall”. El preu
               va: talles i definicions de comptes (1710-1743)   puja. La necessitat també. El 4 de desembre sa-
               Es fa difícil, moltes vegades, poder mesurar l’im-  bem que hi havia soldats allotjats, a raó de quatre
               pacte de la guerra en les finances comunitàries.   soldats “los pagesos de tall major”, els masos
               El volum conservat permet establir clarament una   grossos.
               cronologia significativa (cf. Taula 9), si bé sempre   La situació no millorarà el 1713: les talles impo-
               haurà de ser provisional a l’espera d’altres fonts   sades arriben a 3.200 lliures. Ara, les necessitats
               que la puguin confirmar, de la qual es poden desta-  en l’inici d’any van per pagar els miquelets. Però
               car les següents etapes:                        també per ajustar els pagaments de l’allotjament
                                                               de tropes:  “que se proseguesca contra Miquel
                                                               Dalmau de Moscarolas, Damià Pifarrer y dels ma-
               a) 1709, 1710                                   sovers del mas Viader y mas Pagès, per lo ajust fet
               L’augment de la pressió militar havia fet imposar   en ser personas del concell per pagar lo que gastà
               una talla de 400 lliures el mes de juliol de 1710. No   lo baró de Datilli”.
               essent suficient, el consell general, el 3 de desem-
               bre, acordava que els jurats poguessin “manllevar   El 1714, amb el setge de Barcelona i la derrota,
               un censal de dos mil lliuras per lo que sia menes-  encara les talles imposades arriben a 4.000 lliu-
               ter” i el 15 donava carta blanca perquè “pugan fer   res. La necessitat venia, sobretot, com hem anat
               tot quant los aparexerà per subvenir qualsevols   veient, dels bagatges. El consell general pren un
               necessitats se offerescan a la dita universitat”.   acord el 28 de gener de 1714 pel qual “que no se
               “Lo que sia menester”, “necessitats”, que venien   hagen de pagar ninguns bagatges, si no és que
               derivades del suport a la ciutat de Girona en setge.  encòntrian tropes y los prengan y no·ls vulgan
                                                               tornar o bé els maten o nafren alguna bala o de
                                                               altra manera o bé que pòrtia la càrrega sobrada”.
               b) 1711-1715                                    Les pèrdues de matxos i burros es fan evidents.
               El setge i la caiguda de Girona marquen el canvi de   A fi, però, de donar seguretat als que les havien
               tendència. La pressió fiscal es dispara, sobretot el   de proporcionar, el consell disposa que n’hi haurà
               1711, quan s’imposen talles per 3.600 lliures. El   prou de justificar documentalment la pèrdua per-
               consell general estableix, el 9 d’agost, que, “per   què els pugui ser compensada: “la dita universitat
               pagar las tallas, se pugan pagar ab forment o mes-  ho tinga de pagar sols pòrtia una fe de comendant
               tall, ço és, lo forment a quatre lliuras la quartera   o bé un testimonial de alguna persona que hage
               y lo mestall a tres lliuras deu sous la quartera”.   vist”. La guerra s’ha acabat, però venia el pitjor,
               Sobretot, calia fer front als carruatges a Girona   tal com escriu Amer Massó, pagès de Sant Este-
               “per lo real servey”, però també als que “estan en   ve de Guialbes: “En lo any 1714, al maix y juny
               la armada de França”. Dos exèrcits, les mateixes   desmantelà esta terra Fransa, y tornà dominar
               demandes: carros i bestiar de tir. Els bagatges es   Felip quint, que, pensant tenir algun alívio, encara
               mantenen  el  1712  i  les  talles  en  diner  arriben  a   fou pijor, que Franssa, de tant a tant, nos feien
               3.400 lliures. La dificultat va en augment.     alguna rebaxa, però Espanya mai y a tingut reba-
               –  El 29 de juliol de 1712 el consell general acorda   xa”. 48
                 “se fasse un repartiment de forment per tornar   El 1715, la pressió es dispara. La guerra s’ha aca-
                 vuytanta-quatre corteras de blat han manllevat   bat. L’exèrcit de Felip V pressiona en gran manera.
                 los  jurats  a  diferents  particulars  per  pagar  als   Les talles per fer-hi front, que havien estat en les
                 francesos”.                                   4.000 lliures per any, es disparen a les 7.000!
               –  El 28 d’agost de 1712, l’acord del consell admet
                 la dificultat de circulació de numerari, quan dispo-  c) 1716-1736
                 sa “que qui no ha pagades las tallas y no tíngan   La nova planta municipal i la imposició del cadastre
                 diner per pagar-las púgan los honorables jurats   no suposen un alleujament, sinó que es manté la
                 anar per las casas y péndrer blat per las tallas, a   pressió dels anys 1712, 1713 i 1714. No hi ha di-
                 rahó de 4 lliuras 10 sous la cortera de forment y   ferència entre guerra i postguerra.





               48.  AMCS, Llibre de talles, definicions i determinacions del Consell de la Universitat de Cassà de la Selva, de l’any 1710 al 1730.
   73   74   75   76   77   78   79   80   81   82   83