Page 74 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 74
74
quedado los comunes pobres y empeñados 4.5 La Guerra de Successió (1705-1713)
en quantioseas summas, que todo esto ha Entre 1706 i 1710, estiu rere estiu, les tropes fran-
sido sobre estar el país muy exausto de seis ceses comandades pel duc de Noailles van prota-
años antecedentes de alojamientos, assí de gonitzar entrades continuades en terres situades
inbierno como de verano [...], lo qual, y la al nord del Fluvià. En la majoria de campanyes, les
guerra que ha padecido tantos años, ha obli- tropes franceses acampaven a la plana –Peralada,
gado a cargarse los lugares de censos que Castelló, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí
no pueden pagar a los acrehedores ...”. 44 o Verges–, des d’on pressionaven les universitats
empordaneses perquè els donessin l’obediència i
Un imprès, sense data, però també de la Diputa- els paguessin contribucions de guerra. L’objectiu,
ció del General, insisteix en la situació de les po- com en les guerres de la segona meitat del segle
blacions de la Cerdanya i l’Empordà i del pes dels XVII, era ben clar: alimentar homes i cavalls, pro-
allotjaments: veir pallers i graners, i estalviar-los-ho a la inten-
“... no obstante que la última paz duró cinco dència rossellonesa i francesa. La necessitat dels
años, no logró el descanso esta Provincia, ‘anys de misèria’ pels quals passava la monarquia
pues en todo esse tiempo tuvo los aloxa- francesa feia que Noailles tingués molt clar quin
mientos de la cavalleria. Y aunque es verdad era el seu objectiu.
que al salir en campaña ha sido poca en los La caiguda de Girona el gener de 1712 a mans de
soldados efectivos, empero fue muy grande les tropes de Noailles suposa una nova etapa. De
en los aloxamientos, y la carga exorbitante, Girona estant es produeix el control de la vegueria
no aviendo lugar que no la aya tenido, o con nord de Girona. I aviat hi retornaran els botiflers
efetivos soldados o pagando muy crecidas que n’havien sortit, amb el bisbe Taverner al da-
contribucions a los oficiales mayores y me- vant. Els imperials, però, tornaran a ocupar el nord
nores”. 45 de l’Empordà i així bloquejaran el subministrament
de Girona durant vuit mesos, fins que en començar
el 1713 un altre militar a les ordres de França, el
4.4 La Guerra dels Nou Anys o de la Lliga duc de Berwick, aixecarà el setge i les tropes im-
d’Augsburg (1689-1697) perials recularan cap a Barcelona. A partir del ge-
És una guerra europea a les colònies americanes, ner de 1713, la guerra pren un caire diferent. Els
en què l’Imperi, amb aliances diverses, Espanya, filipistes es fan amos del territori. La resistència
Anglaterra, etc., vol parar els peus a França a la dels austriacistes queda en mans, sobretot, dels
frontera del Rin. miquelets; molt més després que el març la reina
A Catalunya, la guerra té dues etapes ben defini- s’embarqui per tornar a Viena, quan els anglesos ja
des. La iniciativa, en tot cas, és francesa. Les cam- havien abandonat el país abans, i l’abril se signi el
panyes de 1689, 1690, 1691, 1692 i 1693 mos- Tractat d’Utrecht. És en aquest marc que les penú-
tren una presència significativa dels dos exèrcits, ries de les persones i les institucions locals creixen
expectants i vigilants, al nord i al sud del Fluvià. de manera desorbitada, ja que la pressió venia de
A partir de 1694, comença l’ocupació de Catalun- dues bandes: de les forces franceses i borbòni-
ya fins a les paus de Ryswick. Palamós capitula el ques, i, per l’altre costat, dels miquelets. De ‘pla-
juny de 1694, Girona cau a finals de juny, Hostalric ga’ els qualifica Francesc Anglada de Fonteta.
el juliol, etc. Les campanyes franceses, tot i la con-
tenció volguda per Noailles, posen el territori en 4.6 El retorn de la guerra (1719-1720)
contra dels francesos. El saqueig de les esglésies
de Lligordà, Dosquers, Beuda i Meià, el maig de La postguerra serà dura. La repressió, la persecu-
46
1695, recorden campanyes passades. Tenen un ció dels austriacistes i la nova fiscalitat en forma de
paper destacat els miquelets. cadastre recordaran que la guerra l’havia guanyat
44. ACA, Consell d’Aragó, vol. 240.
45, ACA, Consell d’Aragó, vol. 238.
46. BC, Arxiu, F. Bon, vol. 5544.