Page 74 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 74

74





                     quedado los comunes pobres y empeñados    4.5 La Guerra de Successió (1705-1713)
                     en quantioseas summas, que todo esto ha   Entre 1706 i 1710, estiu rere estiu, les tropes fran-
                     sido sobre estar el país muy exausto de seis   ceses comandades pel duc de Noailles van prota-
                     años antecedentes de alojamientos, assí de   gonitzar entrades continuades en terres situades
                     inbierno como de verano [...], lo qual, y la   al nord del Fluvià. En la majoria de campanyes, les
                     guerra que ha padecido tantos años, ha obli-  tropes franceses acampaven a la plana –Peralada,
                     gado a cargarse los lugares de censos que   Castelló, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí
                     no pueden pagar a los acrehedores ...”. 44  o Verges–, des d’on pressionaven les universitats
                                                               empordaneses perquè els donessin l’obediència i
               Un imprès, sense data, però també de la Diputa-  els paguessin contribucions de guerra. L’objectiu,
               ció del General, insisteix en la situació de les po-  com en les guerres de la segona meitat del segle
               blacions de la Cerdanya i l’Empordà i del pes dels   XVII, era ben clar: alimentar homes i cavalls, pro-
               allotjaments:                                   veir pallers i graners, i estalviar-los-ho a la inten-
                     “... no obstante que la última paz duró cinco   dència rossellonesa i francesa. La necessitat dels
                     años, no logró el descanso esta Provincia,   ‘anys de misèria’ pels quals passava la monarquia
                     pues en todo esse tiempo tuvo los aloxa-  francesa feia que Noailles tingués molt clar quin
                     mientos de la cavalleria. Y aunque es verdad   era el seu objectiu.
                     que al salir en campaña ha sido poca en los   La caiguda de Girona el gener de 1712 a mans de
                     soldados efectivos, empero fue muy grande   les tropes de Noailles suposa una nova etapa. De
                     en los aloxamientos, y la carga exorbitante,   Girona estant es produeix el control de la vegueria
                     no aviendo lugar que no la aya tenido, o con   nord de Girona. I aviat hi retornaran els botiflers
                     efetivos soldados o pagando muy crecidas   que n’havien sortit, amb el bisbe Taverner al da-
                     contribucions a los oficiales mayores y me-  vant. Els imperials, però, tornaran a ocupar el nord
                     nores”. 45                                de l’Empordà i així bloquejaran el subministrament
                                                               de Girona durant vuit mesos, fins que en començar
                                                               el 1713 un altre militar a les ordres de França, el
               4.4 La Guerra dels Nou Anys o de la Lliga       duc de Berwick, aixecarà el setge i les tropes im-
               d’Augsburg (1689-1697)                          perials recularan cap a Barcelona. A partir del ge-
               És una guerra europea a les colònies americanes,   ner de 1713, la guerra pren un caire diferent. Els
               en què l’Imperi, amb aliances diverses, Espanya,   filipistes es fan amos del territori. La resistència
               Anglaterra, etc., vol parar els peus a França a la   dels austriacistes queda en mans, sobretot, dels
               frontera del Rin.                               miquelets; molt més després que el març la reina
               A Catalunya, la guerra té dues etapes ben defini-  s’embarqui per tornar a Viena, quan els anglesos ja
               des. La iniciativa, en tot cas, és francesa. Les cam-  havien abandonat el país abans, i l’abril se signi el
               panyes de 1689, 1690, 1691, 1692 i 1693 mos-    Tractat d’Utrecht. És en aquest marc que les penú-
               tren una presència significativa dels dos exèrcits,   ries de les persones i les institucions locals creixen
               expectants i vigilants, al nord i al sud del Fluvià.   de manera desorbitada, ja que la pressió venia de
               A partir de 1694, comença l’ocupació de Catalun-  dues bandes: de les forces franceses i borbòni-
               ya fins a les paus de Ryswick. Palamós capitula el   ques, i, per l’altre costat, dels miquelets. De ‘pla-
               juny de 1694, Girona cau a finals de juny, Hostalric   ga’ els qualifica Francesc Anglada de Fonteta.
               el juliol, etc. Les campanyes franceses, tot i la con-
               tenció volguda per Noailles, posen el territori en   4.6 El retorn de la guerra (1719-1720)
               contra dels francesos. El saqueig de les esglésies
               de Lligordà, Dosquers, Beuda i Meià,  el maig de   La postguerra serà dura. La repressió, la persecu-
                                                 46
               1695, recorden campanyes passades. Tenen un     ció dels austriacistes i la nova fiscalitat en forma de
               paper destacat els miquelets.                   cadastre recordaran que la guerra l’havia guanyat






               44. ACA, Consell d’Aragó, vol. 240.
               45, ACA, Consell d’Aragó, vol. 238.
               46. BC, Arxiu, F. Bon, vol. 5544.
   69   70   71   72   73   74   75   76   77   78   79