Page 73 - Conferencies de l'Arxiu 1

LA TERRA EN GUERRA. LA VEGUERIA DE GIRONA (1635-1720) 73

celona. Fèlix Domènech, pagès de Sant Feliu de l’exèrcit espanyol assolirà arribar al Rosselló. A
Guíxols, ho viurà així: partir d’aquesta campanya, més aviat o més tard,
“Als 14 abril 1688 devant de Barcelona se començarà amb les tropes franceses a l’Empordà:
trobaren alguns cis o cet mil hòmens [hés maig de 1675, abril de 1676, dos exèrcits a Vilar-
opinió y agué que passaven de 30 mil, y si nadal el juny-juliol de 1677, abril de 1678. I acabarà
no s’hagués ajustat, tot Chatalunya se al- amb la retirada del francès passat l’estiu.
sava] de diferents llochs de Chatalunya que Jeroni de Real resumeix bé les intencions france-
tingueren suspès tot Chatalunya per hoca- ses en les entrades anuals a l’Empordà. Mesures
sió que lo que publicaren hera ésser moguts de distracció d’una banda, però també estalvi dels
per ocasió de la contribució tan gran pagà- graners per al manteniment de la cavalleria per l’hi-
van los llochs a la cavallaria”. vern. L’entrada del 23 d’abril de 1676 de les tropes
40
de Noailles, amb cinc mil infants i dos mil cavalls,
4. LA GUERRA CONTINUADA (1667-1720) ho posa de manifest:
Fèlix Domènech, ciutadà honrat de Barcelona, pa- “y com no trobavan pallas en los llochs, do-
gès amb un important patrimoni a l’Alt Empordà, i naren en segar blats que·stavan verts hi·ls
per tant coneixedor de la situació, resumia aques- donaven als cavalls, que en las parts hont
ta etapa de guerres, amb una diagnosi clara: “En se allotjava lo camp apenas pogueren apro-
tot lo temps que durà la guerra hi hagué per part fitar-se del blat.
de Espanya bons exèrcits, però mal governats per En esta entrada que féu lo francès se amos-
los generals, ab què sempre lo francès féu lo que trà molt cruel, que a més del dit de donar
volgué. Per la gràcia de Déu may Sant Feliu fou blat en erba als cavalls, derribavan casas de
de la obediència de Franssa...”. Això és el que la campanya per a fer barrachas, desfeyan
41
passava abans de 1694. los sostres y las bigas y cayrats, quant se
n’anavan hi posaven foch, que moltes casas
estan desabitadas, y ademés donaren en fer
4.1 La Guerra de Devolució (1667-1668) contribuir a los llochs demanant tantas do-
Lluís XIV reclamava el dot de Maria Teresa d’Àus- blas y bestiar.
tria, filla del primer matrimoni de Felip IV, i en no D’esta manera anaren discorrent per lo Em-
fer-se efectiu reclamava la ‘devolució’ de Brabant, purdà. [...] ab què·s veu clarament que no
Hainaut, Artois, part de Luxemburg i el Franc Com- entraven sinó per menjar, robar y fer dany”. 43
tat. Era la primera guerra del regnat de Carles II.
Una guerra als Països Baixos, però que va posar
en alerta la frontera catalana, especialment a l’Em- 4.3 La campanya de 1684
pordà i la Cerdanya. No va anar més enllà de la És una guerra d’un any, de gener a novembre, en
constatació de la feblesa de la línia fronterera i de què el francès posarà setge a la ciutat de Giro-
la manca d’efectius militars. na, però serà refusat. Passarà l’estiu en terres de
l’Empordà. La guerra en ella mateixa no era cap
4.2 La Guerra d’Holanda (1673-1678) novetat, era una més i això pesava en els esforços
que feien les poblacions. Així ho expressaven els
Els principals actes d’aquesta guerra tenen lloc als diputats el 20 d’octubre de 1684:
Països Baixos. Els escenaris de la guerra van de
l’entrada al Rosselló de les tropes espanyoles el “... que en esta campaña ha servido el
març de 1674, amb la presa de Bellaguarda, Ce- país con levas dando entradas y sueldos
ret, Sant Joan de Pagès, el Portús i Morellàs –en muy crecidos, y sometenes y bagajes para
paraules del virrei, “una diversión”– , a l’entrada conduir granos y vastimentos y en todo lo
42
francesa l’estiu. Serà l’última campanya en què demàs que se les ha pedido, por lo qual han

40. domènech, 2001: p. 62.
41. domènech, 2001: p. 56.
42. martí-espino, 2013: p. 292-313.
43. busquets, 1994: vol. 2, p. 464.