Page 68 - Conferencies de l'Arxiu 1

68

Figura 12. El pillatge dels soldats allotjats en pobles rurals, segons Jacques Callot, Les grandes misères de la guerre. Font:
Postal del Musée Lorrain

En aquest cicle de guerres, la vegueria de Giro- “Y por la parte del Empurdán no hay plaça
na, sobretot després de 1659, amb el Tractat dels alguna hasta la ciudad de Gerona, quando
Pirineus, veu com la frontera s’apropa i es con- al contrario tiene el enemigo tan pertrecha-
verteix en l’“antemural” de la monarquia hispàni- da su frontera y entradas de Rossellón por
ca. L’octubre de 1664, els consellers de la ciutat toda la montaña prevenida por las plaças de
de Barcelona, en un memorial al rei on demanaven Colibre, Nuestra Señora del Castillo de Be-
de fortificar la frontera, per a la qual havien ofert llaguarda, de los Baños y de Arles, de Prats
un donatiu, usaven aquest concepte que en anys de Molló, de Vilafranca de Conflent y de
posteriors esdevindria habitual, “con que se podrá Monlluys”. 10
cerrar esta frontera, que es la que en todas oca- I això que de llocs per fortificar se’n van propo-
siones ha sido baluarte y muro de toda España”. sar molts: Cabanes, Vilabertran, Peralada o Cas-
9
‘Antemural’, però, sense murs a oposar a l’entrada telló. Cap no va reeixir i la plana de l’Empordà
11
dels exèrcits de Lluís XIV, ja que la pèrdua dels quedà desprotegida i oberta a l’entrada de tropes
castells de Salses i de Bellaguarda no va tenir res- de França. Els passos fronterers eren obstacles
posta en terres empordaneses fins al cap d’un se- fàcils de superar pels mariscals Noailles, pare i fill,
gle. Fet de què se’n dolien en tantes ocasions que Anne-Jules i Adrieu Maurice de Noailles, Vendôme
es presentava guerra tant la Diputació del General o Berwick, els qui, amb poc temps, s’apropaven,
com el Consell de Cent barceloní, més encara des- si era el seu desig i la seva necessitat, seguint el
prés de la demolició francesa de Puigcerdà i Cam- camí ral, una vegada passat el Fluvià, a les portes
prodon el 1691, en un extens memorial, del qual de la ciutat emmurallada de Girona i una vegada
volen destacar el gran perill que suposava “quedar superada els quedava el camí net fins a Hostalric
el passo abierto y puerta franca al enemigo por en direcció a Barcelona. És en aquesta manca de
qualquier invasión por no tener plaça alguna en la línia defensiva que trobem els continuats setges
frontera que pueda resguardar semejantes invasio- a la ciutat de Girona que la historiografia de l’ano-
nes”, i no trobar cap resistència a l’Empordà: menada ‘escola de Girona’ en el darrer decenni

9. carrera, 1946: p. 244.
10. BC, Arxiu, F. Bon, núm. 5171.
11. martí-espino, 2013: p. 50, 100 i 212.