Page 66 - Conferencies de l'Arxiu 1

66

Tanmateix, l’anàlisi dels manuals de comptes de la En aquest sentit, molts senyors útils dels masos
pabordia de l’Almoina del Pa de la seu de Girona, pagaven cada 21 d’abril “segons la real sentèn-
al llarg dels segles XIV i XV, ha permès constatar cia del rey Fernando” 3 sous de cens per als mals
que en el manual del 1457-1458 és on figuren els usos, cosa que haurien pogut evitar pagant 3 lliu-
darrers pagaments en concepte de mals usos pels res per redimir-los de cop. Aquests 3 sous anuals
remences d’aquesta senyoria eclesiàstica. El ma- eren la prova inequívoca de la continuïtat del mas
teix passa amb les redempcions, els homenatges i en una mateixa família i, en un moment com el del
els reconeixements de domini a d’altres senyories segle XVI en què es demanava als pagesos que
gironines, que havien anat disminuint de nombre mostressin els títols de la seva propietat, els 3
al llarg del segle XV i que desapareixen del tot el sous eren “la prova més evident que acreditava
1457. Aquesta constatació planteja un nou inte- els drets de propietat sobre el mas i sobre la te-
rrogant: en paraules de Rosa Lluch, si “el rei va rra”. En paraules de Pere Gifre, “un simple cens
anul·lar la servitud l’any 1457, per què es van alçar de tres sous cada 21 d’abril que havia estat signe
en armes els remences?”. 72 de servitud es podia convertir, i es convertia, en
74
L’anàlisi de la Sentència Arbitral de Guadalupe com signe evident de propietat”. Des d’aquest punt
a punt de partida per a les relacions entre senyors de vista, la lluita dels remences del segle XV pot
útils i senyors directes al camp català d’època mo- ésser percebuda com una lluita per garantir els
derna permet arribar a una visió ben diferent: drets de propietat dels senyors útils sobre les se-
- La jurisdicció, en mans de senyors laics i ecle- ves tinences –que tenien en emfiteusi perpètua-
siàstics, no queda afectada per la sentència. ment– i sobre les terres dels masos rònecs que
- Les relacions emfitèutiques i feudals, contra havien anat incorporant des de la davallada demo-
les quals s’havien alçat els pagesos de la sego- gràfica del segle XIV.
na guerra remença, queden confirmades per la Finalment, la sentència de Guadalupe no fa cap
sentència, que va permetre la recomposició del esment a l’obtenció d’una representació política
sistema feudal perquè legitima la continuació del per part de les comunitats rurals a les institucions
pagament de delmes, censos, tasques i lluïsmes de decisió del Principat de Catalunya: les Corts i
als senyors directes. la Diputació del General. En aquest aspecte, els
- Els remences, després del 1486, van continuar pagesos no van aconseguir cap de les seves pos-
essent homes propis del seu senyor, cosa que sibles pretensions que, entre la fi del segle XIV i
els obligava a confessar totes les terres que te- el segle XV, havien estat animades per part dels
nien en els capbreus, a pagar lluïsmes de totes monarques catalans.
les terres i a d’altres obligacions. 73

72. lluch, 2005: p. 397-415.
73. gifre, 2012: p. 33-54.
74. gifre, 2012: p. 86.