Page 65 - Conferencies de l'Arxiu 1

ELS REMENCES DE CASSÀ DE LA SELVA, 1448-1497 65

a) En primer lloc, encara que el sumatori final sigui e) Finalment, en relació amb els condemnats en la
de vuitanta, hem comptat setanta-set cognoms sentència de Guadalupe el 1486, i deixant de
d’individus corresponents, en general, a masos banda Pere Cristià, condemnat a ser assotat i a
del terme o a cases de la vila. l’exili un any després, el maig del 1487 (cf. Apèn-
b) En segon lloc, si restem els habitants de la ce- dixs 5), és destacable constatar que n’hi ha un
llera –tretze– i els d’altres parròquies –cinc–, els per veïnat: Cristòfol Pasqual de Llebrers, Joan
masos cassanencs queden reduïts a cinquan- Miquel de Sangosta, Martirià Llorenç de Perles,
ta-nou, una xifra ja més propera als cinquan- Pere Creixell de Serinyà, Pere Pedrer d’Esclet
ta-cinc focs pels quals els habitants de Cassà i Pere Vilallonga de Verneda (cf. Mapa 8). Cer-
havien de pagar segons una nota marginal: tament, en la sentència també es condemnen,
“Aquests de Caçà [han] a paguar per ·lv· fo- sense donar-ne el nom, els germans Vilallonga i
chs segons me és manat per letra del magnífich el fill de Pere Creixell. La coincidència dels habi-
mossèn Andreu de Paguera mestre recional del tants d’un mas per veïnat entre els condemnats
senyor rey feta a ·viii· de maig de ·lxxxviii·”. podria no ser una simple casualitat. Més aviat
c) En tercer lloc, no totes les persones de Cassà ci- tindria a veure amb la forma com s’organitzava
tades a la llista havien de contribuir al pagament el sometent local a les àrees de Girona. A Amer,
del rescat dels mals usos. Ho confirma el fet que a la dècada de 1340, els veïnats servien de base
alguns cassanencs tenien, al davant del seu nom, per a l’organització de les desenes –grups de
un signe “S.” el significat del qual s’explica a l’inici deu cases– en què s’organitzava el sometent. A
70
del llibre en relació amb un home, Miquel Borrell, cada desena hi havia un responsable. En el cas
de la batllia de Montpalau: “Per los síndichs de de Cassà de la Selva, d’on sabem que els pa-
les remences hauent poder d·açò és stat declarat gesos de la població havien ocupat el castell de
Miquel Borrell no deure pagar en aquest loch e nò- Cassà i no el volien retornar a la jurisdicció del
mina per les rahons contingudes en lo libre de les rei, podria ser que els caps de cada districte del
nòminacions de les fermes e altres nominacions sometent local haguessin rebut la condemna en
aprés fetes. E fem semblants declaracions són la sentència reial. El fet que no tenim constància
stades fetes de molts altres segons appar per lo que cap d’ells hagués estat executat, sembla in-
dit libre en diuerses causes e seran senyalats los dicar que haurien acabat essent perdonats.
que no són tenguts a pagar de aquest senyal S.
Entén-se solament quant al tall de ·xxxxv· sous per 6. ELS RESULTATS
foch.” El fet que les persones exemptes de pagar
corresponguin, en el cas de Cassà, a persones Des del punt de vista de Jaume Vicens Vives, que
que comparteixen el cognom amb d’altres que sí ha influenciat molts medievalistes europeus i ame-
que han de pagar, fa pensar que es tracti de fills o ricans i encara avui proporciona els arguments a
germans no hereus residents al mas. molts divulgadors del conflicte remença, la prin-
cipal causa per la qual van lluitar els pagesos de
d) A excepció del veïnat de Llebrers, en tots els remença va ser l’abolició dels mals usos. Així, el
altres veïnats de Cassà el nombre de remen- final del conflicte va ser un clar “triomf del pagès
ces que apareixen en la nominació de 1488 és català” i la sentència de Guadalupe esdevenia la
més elevat que en la llista del sindicat remença primera llei a Europa que abolia la servitud i que in-
de 1448. L’augment global del 71,1% hauria de augurava una etapa de prosperitat en el camp que
ser corregit a la baixa per la presència, el 1488, es manifestava en les noves edificacions dels ma-
d’habitants de la cellera que es dediquen a ofi- sos al segle XVI i en la consolidació dels drets de
cis artesanals –sastres i teixidors– i de pagesos propietat dels pagesos. Fins i tot la solució arbitral
d’altres parròquies veïnes. Així, l’augment de a la revolta remença era entesa com una “forma
pagesos seria del 23,73%, una xifra que podria humana de resoldre el conflicte públic”, sobretot
indicar un major interès per resoldre de manera en comparació amb les altres revoltes europees
definitiva el conflicte que havia alçat el camp gi- que van acabar en desastre per als pagesos i sen-
roní i català durant quaranta anys. se cap resultat concret. 71

70. To, 2010.
71. camps, 1960: p. 47-52; paradeda, 2003: p. 213-214; alcalá, 2010.