Page 60 - Conferencies de l'Arxiu 1

60

Però no tots els pagesos hi estaven d’acord. Des pagès de remença ab alguns altres pageses
de la fi de juny la intranquil·litat va tornar a la Selva, en nombre de sexanta complices e secaces
amb l’intent dels pagesos d’ocupar el castell d’An- seus tots [coadinats] et armats ab lances
glès i amb l’entrada al castell d’Hostoles. Mentres- ballestes a altres linatges d·armes serien
tant, els remences de Llagostera –i probablement anats al castell de Palau de la Tor siutat dins
de Cassà– van dirigir-se el 15 de juliol cap a la vila la vegueria de Girona e aquell fortiualment
de Sant Feliu de Guíxols. haurien pres e tenen alcuns [...] occupat,
“Diuendres prop passat que·s comptauen cosa que entezt a nós molt greu e digna de
·xv· del mes present són venguts circa ·xxx· punici e càstich”. 54
pagesos armats ab lances, pavesos e ba- Finalment, però, Verntallat, Espígol i Pere Antoni
lestes per occupar-se lo monastir . ... Som van convocar una nova reunió a Amer el 8 de no-
informats que jatsia los qui stan dins lo dit vembre de 1485 amb els síndics anteriors i molts
55
monastir veents los dits pagesos qui fa eren més. Van acordar, en primer lloc, restituir els
en los cases e horts circumuehins a aquell castells que encara eren en mans dels remences,
metessen so de viafors [que] los dits page- entre els quals hi havia els castells de Llagostera
sos per què aquells fossen presos, vos em- i Castell d’Empordà, que controlava Narcís Goixat
però no·us sou curat [...] lo dit sometent per de Llambilles; el castell de Solius, que tenia Joan
forma que los dits pagesos sen son curats Miquel sa Font, de Cassà, i el castell de Cassà,
a tot lur plaher seus que no”ls és stat fer controlat pels pagesos de Cassà. En segon lloc,
empaig algú”. 52 van prometre no fer més excessos. I, finalment,
Els síndics que estaven al capdavant de les nego- reunir-se novament a Olot per decidir els síndics
ciacions van reprendre-les a finals de juliol amb una que anirien a la cort del rei Ferran II.
assemblea a Vilobí el 20 de juliol i una altra a Quart En les dues setmanes que van precedir la reunió a
el 31 del mateix mes. En aquesta es va decidir ce- Olot, celebrada el 22 de novembre, els castells de
lebrar una reunió a Amer amb els síndics remences Llagostera i Solius havien estat lliurats al rei, però
Pere Canyà de la Bisbal, Pere Caselles de Cres- havien estat reocupats pels pagesos. Per això es
pià, Ramon Coll Ferrer de Falgons, Pere Company va decidir aplicar el que s’havia acordat en una al-
d’Alella, Jaume Serra de Pineda, en Nicolau de Vi- tra reunió a l’Hostal Nou, segurament a Riudellots
ladamí, en Vilamalla de Bas, Amador Vilarasa de de la Selva, és a dir, que es complís l’acció de
56
Flaçà i Pere Antoni de Vilobí, per tal d’enviar una sometent contra els malfactors. Poc després, Pere
delegació de síndics a veure el rei i per acordar Antoni va aconseguir que es retornés el castell de
el pagament de 5 sous per cada llar remença. 53 Brunyola al paborde de l’Almoina del Pa de la seu
Durant la tardor del 1485 la desconfiança envers de Girona, però no el de Llagostera. 57
la firma del compromís creixia per atacs aïllats de Tot i aquests entrebancs, els síndics dels remen-
grups de remences, com la banda de 70 homes ces, entre els quals Pere Antoni de Vilobí, Pere
que dirigia en Narcís Goixat de Llambilles que el 3 Canyà de la Bisbal, Pere Pareta de Corçà, Bar-
58
d’octubre va atacar el castell de Palau-sator: tomeu Reixac de Campllong i cinc més, van rebre
“Com a prés de la concessió del guiatge per en préstec 150 lliures de part de Melcior Riba de
nós atorgat als pageses de remença e publi- Vilobí i el mateix Pere Pareta i el jueu Benestruc
cació de aquell ara pochs dies ha, en Goxat, Benevist, de Girona, per tal de viatjar fins a la cort

52. El dia 27 de juliol es va repetir l’entrada de remences a Sant Feliu, cf. vicens, 1978: p. 223-224.
53. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Sèrie General, vol. 2611, f. 1; i vol. 2610, fascicle 3, f. 2rv; fascicle 4, f. 2v; fascicle
5, f. 3r; fascicle 6, f. 1; fascicle 12, f. 3v; fascicle 15, f. 4; fascicle 16, f. 2r; fascicle 17, f. 2v; fascicle 18, f. 4v i 5r, cf. vicens,
1978: p. 225-228.
54. ACA, Cancelleria, registre 3815, f. 52v, cf. vicens, 1978: p. 235.
55. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Sèrie general, vol. 2610, fascicle 1, f. 4r; cf. vicens, 1978: p. 239-240.
56. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Sèrie general, vol. 2609, 1, I, f. 5r; cf. vicens, 1978: p. 242.
57. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Sèrie general, vol. 2610, fascicle 18, f. 6v, cf. vicens, 1978: p. 244.
58. Jaume Vicens Vives, per una mala lectura del text original, escriu que Pere Pareta era de Cassà; en realitat, però, era de
Corçà.