Page 56 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 56

56





               desfermant una onada sindicalista que va tenir el su-  del monarca, el qual havia permès que es celebressin
               port dels remences amb congregacions de pagesos   les assemblees i reunions sindicals.
               autoritzades pel rei, mitjançant una provisió del rei   En relació amb Cassà de la Selva, és destacable
               Alfons el Magnànim, l’1 de juliol de 1448, i en presèn-  que a la reunió del 1448 hi van participar cinc de
               cia d’un oficial reial, per tal de nomenar síndics i pro-  cada set titulars dels masos que havien sobrevis-
               curadors que defensessin llurs llibertats i immunitats   cut a la crisi demogràfica dels darrers cent anys.
               i recollissin de tots els masos l’import de 3 florins per   Analitzant les dades per veïnats, cal destacar que a
               cadascun per tal de pagar els 100.000 florins per la   la reunió hi van acudir els habitants dels quatre ma-
               gestió arbitral del monarca.  El Sindicat aconseguí   sos supervivents als veïnats muntanyencs de Ma-
                                       33
               unes vint mil adhesions per part dels pagesos que   tamala i les Serres, que els de Verneda i Llebrers
               s’anaren reunint en assemblea a la majoria de pobla-  igualen o superen la mitjana dels masos de Cassà
               cions de la Catalunya Vella amb la voluntat d’abolir   a l’hora d’assistir a la reunió i que l’únic veïnat en
               els mals usos, tot i la manifesta oposició dels bisbes,   què més de la meitat dels habitants no va anar a
               canonges, nobles i cavallers que desoïren les ordres   l’assemblea va ser el de Serinyà (cf. Taula 6).

               Taula 6. Els pagesos de Cassà de la Selva que van signar el sindicat del 1448

                                                                                          (Masos s. XIV
                     Veïnat                     Habitants dels masos              Nombre               Porció
                                                                                            –rònecs)
                Esclet           Jaume Mateu Barners, Pere Frigola, Antoni Solà àlies Gruart,   8  12  66,7%
                                 Antoni Gruart, Pere Pedrer, Narcís Pedrer*, Joan Pla àlies
                                 Ponç, Miquel Vilabella
                Llebrers         Nicolau Bosc, Bernat Bruguera, Antoni Cassà, Tomàs   7        8       87,5%
                                 Llorenç de Llebrers, Nicolau Nadal des Pont, Joan Julià àlies
                                 Pasqual, Pere Seguer
                Matamala i Candell  Antoni Vallera àlies Salvador (24 anys), Joan Vendrell de la   2  2  100%
                                 Pujada
                Perles           Vicenç Dalmau, Martí Hospital, Joan Llobet, Pere Llorenç   7  10      70%
                                 àlies Barceló, Joan Martí, Andreu Noguera, Antoni
                                 Puigmoler,
                Sangosta i Ventallol Pere Adrià, Mateu Argimon, Pere Escac, Jaume Güitó,   7  10       70%
                                 Antoni Ros, Pere Tomàs, Francesc Vives
                Serinyà, Bellsolà i   Pere Calvó, Miquel Creixell, Pere Domingo, Antoni Gassol,   5  12  41,7%
                Parades          Arnau Tascó
                les Serres i Corçana Pere Cassà de la Serra, Joan Nadal              2         2       100%
                Verneda          Joan Basset, Pere Ramon, Miquel Ribot, Pere Sentric,   5      7       71,4%
                                 Caterina vídua de Pere Vilallonga
                ?                Martí Cassà Salom, Bartomeu Bauler                  2
                                                      TOTAL                         45        63       71,4%

               * esmentat a Llagostera. Font: homs, 2005: núm. 81.


               El 16 de gener de 1449 la reina lloctinent, Maria,   l’inici real del conflicte. A finals de l’any 1449, els
               va fixar en 3 florins la quantitat que cada mas, re-  pagesos de remença van presentar una demanda
               mença o no, havia de pagar al monarca. Aquestes   judicial contra els seus senyors i la Cort ho va ac-
               disposicions reials van provocar una forta reacció   ceptar. Els nobles s’hi van oposar exigint “a llurs
               senyorial, que van obstaculitzar les assemblees   vassalls remences la reconeixença de llurs obli-
               realitzades a les terres de nobles i eclesiàstics,   gacions” i, fent arribar a la reina lloctinent, a tra-
                                            34
               però no les van poder impedir.  Aquest és, per   vés de la Diputació i del Consell de Cent, que els
               Jaume Vicens Vives i per Santiago Sobrequés,    instigadors dels pagesos remences predicaven la





               33. vicens, 1978: p. 50-51; homs, 2005: p. 34-40.
               34. Homs, 2005: p. 34-40.
   51   52   53   54   55   56   57   58   59   60   61