Page 52 - Conferencies de l'Arxiu 1

52

“rustici ... tenentes mansum tam heremum quam localitats més allunyades. A Cassà de la Selva,
condirectum”, els “borderii ... tenentes bordam”, sembla que ja hi hagué una temptativa d’instal·lar
els “iuvenes homines et feminas” dels nuclis de un mercat als volts del 1280. No es va consolidar,
poblament concentrat, els “masuarii” –o maso- probablement, perquè el mercat i l’economia del
vers–, dels quals es desconeix les condicions en territori degueren quedar molt afectats pel pas de
què vivien i, finalment, els pobres que rebien les l’exèrcit francès el 1285. Guillem Esquerrer, sen-
almoines. No vivien de manera isolada, cadascú yor del castell, va intentar reactivar el mercat el
20
a casa seva, sinó que també es posava d’acord 1303, però tampoc se’n va sortir. La ubicació
22
l’assemblea de tota la comunitat, per exemple de- d’un nou mercat a Cassà, just al mig del camí de
signant homes que feien d’àrbitres locals. També Girona a Sant Feliu de Guíxols, no devia interessar
alguns pagesos es podien associar per construir i gaire als ciutadans i mercaders gironins.
explotar un molí, que després ells mateixos ges- Finalment, la capacitat creixent de la monarquia per
tionaven sols. De manera semblant, els veïns de imposar, d’acord amb els grups socials represen-
21
Cassà controlaven l’accés a sobre les terres comu- tats a les assemblees de Corts, unes càrregues
nals dedicades a la pastura, participació dels obrers noves a tota la població va afectar profundament
parroquials en el manteniment del temple, treballs l’ordre social al camp. A partir de l’impost que s’ha-
col·lectius per mantenir en bon estat els camins, els via de recaptar segons un de preexistent, el bovat-
recs i les rieres; i, a través del sometent, participa- ge, però que es va decidir en una assemblea entre
ció dels pagesos en exèrcits més grans, com el sa- el rei i la noblesa a Barcelona l’any 1211, just abans
gramental del Vallès i del Llobregat o les comunies de l’expedició contra els almohades, se’n van im-
al bisbat de Girona. En aquest context d’actuacions posar d’altres de similars abans de les campanyes
comunitàries van néixer les universitats rurals, en militars de Mallorca, València i Múrcia. A partir
23
què uns jurats i consellers escollits per l’assemblea del segle XIV, les despeses motivades per la gue-
general de veïns actuaven en nom de la comunitat, rra van originar unes contribucions cada cop més
repartien càrregues entre tots a través de talles i, freqüents que, amb l’acord de les Corts, se solien
al final del seu càrrec, uns “oïdors de comptes” repartir entre els focs de cada comunitat. Això va
repassaven la seva gestió. originar o va dotar de més poder les institucions
A la mateixa època es van difondre els mercats i comunitàries locals per repartir equitativament l’im-
les fires rurals a les terres catalanes. Eren el punt post, que solia passar al davant de les prestacions
de trobada entre mercaders de les ciutats i d’altres consuetudinàries que es devien als senyors. Però
països amb els pagesos dels masos i els pastors la participació de les comunitats rurals en el procés
de les muntanyes. Ja al segle XIII la pagesia no era era passiva: no intervenien en les decisions políti-
autosuficient sinó que, al contrari, accedia molt so- ques perquè no eren representats a les Corts. En el
vint als mercats per consumir un gran nombre de cas de Cassà, és ben significatiu que la universitat
productes agrícoles i manufacturats i, si li calia, per local demanés a l’infant Joan la constitució d’un go-
obtenir petits i grans crèdits. Així els pagesos es- vern municipal i una batllia pròpia sense participació
tablien contactes amb les poblacions veïnes i amb dels agents dels Montcada. 24

Taula 4. Els focs de Cassà de la Selva, 1358-1497
Territori s. XIII-XIV 1358 1360 1378 1497 1553
Cassà, parròquia de 173 – 165 focs d’en Gastó de Montcada 99 94 96
i 11 “despelars”
Serinyà (veïnat) 33 – – – – 9
Font: iglésies, 1979 i 1991; pons guri, 1989c; redondo, 2002, cf. Taula 3.

20. mallorquí, 2011a: p. 381-384, i 2012a: p. 97-98.
21. mallorquí, 2012b: p. 220-224.
22. farías, 2003.
23. orti, 2015: p. 137-138.
24. Vegeu el capítol d’aquest llibre escrit per Albert Reixach.