Page 55 - Conferencies de l'Arxiu 1

ELS REMENCES DE CASSÀ DE LA SELVA, 1448-1497 55

tes” que eren una infàmia per a la nació catalana.
Fins i tot va arribar a proposar al papa Benet XIII la
transformació del pagès de remença a pagès cen-
satari perpetu, però la idea no es va arribar a fer
efectiva.
La subversió dels pagesos de remença, que, segons
Vicens Vives, arribaven a ser un quart de la població del
Principat de Catalunya, començà a manifestar-se l’any
1391 amb actes de crema d’escriptures i capbreus on
constaven les servituds i es manifestaren contra els
canvis d’arrendataris i nous establiments, fets pels sen-
yors, amb destrucció de collites, excavació de fosses,
Figura 9. Els masos rònecs de Cassà de la Selva a partir aixecament de creus assenyalant designis de mort; a
dels capbreus dels segles XIII i XIV. © Elvis Mallorquí, 2018 Girona, tornaren a fer-ho el 1416, tot i la decisió de les
Corts de 1413, que havien dictat penes molt severes
contra aquelles amenaces. Els remences de Begur
Tot seguit, els mateixos monarques promovien la justificaven l’any 1407 aquestes accions dient que “El
recuperació del patrimoni reial sempre que es pa- pare Adam va morir intestat, per això, tot era de tots”.
31
gués un preu de venda als senyors i a càrrec de les Aquesta referència connectava les reivindicacions dels
comunitats. Tanmateix, la intervenció política dels pagesos catalans amb la dels pagesos anglesos que
representants de les comunitats, molt intensa en l’any 1381 es van revoltar contra la poll tax imposada
el procés de lluïció, s’esvania just després d’incor- pel rei i pel seu govern al crit de “When Adam delved
porar-se a la corona. and Eve span, who was then the gentleman?”. 32
En aquest context, el 1388 el rei Joan va manar
al batlle general de Catalunya que cerqués al seu 3. LA PRIMERA GUERRA REMENÇA
arxiu informació de quan i com els pagesos van (1455-1472)
ser obligats a la servitud i als mals usos i si “qual
temps de la servitut... és ja passat”. Al mateix Enfront del bloc format pel rei i pels remences, al
temps demanava al papa Climent VII una butlla per llarg del segle XV es va forjar un bloc opositor en
la qual els homes de remença de l’església, a can- el qual hi havia els senyors feudals que només pos-
vi d’una compensació econòmica, se’n poguessin seïen senyories basades en el domini directe de ma-
alliberar. Per això, va autoritzar els pagesos remen- sos remences, és a dir, senyors eclesiàstics i baixa
ces a reunir-se en assemblees i a elegir síndics que noblesa. A aquests, s’hi van afegir les elits urbanes,
els representessin. És en aquest moment que es alguns dels quals també eren senyors directes de
difonen uns orígens mítics de la servitud: per uns, masos remences, perquè no volien les universitats
la servitud era un càstig imposat per Carlemany pageses com un contrapoder a escala regional, i l’al-
als cristians residents en terres musulmanes que, ta aristocràcia, que estava enfrontada a la monarquia
per covardia, no el van ajudar a conquerir les terres per altres motius. Per explicar l’esclat de la revolta al
catalanes; pels altres, les servituds eren d’origen camp català en el context de la guerra civil catalana,
musulmà i, tot i convertir-se al cristianisme, els pa- l’any 1462, cal remuntar-se a uns anys abans.
gesos de la Catalunya Vella no van ser alliberats Des del 1446, notaris i agents del Reial Patrimoni
d’aquestes càrregues. Els juristes reials van con- recorregueren el nord de Catalunya convocant els
vertir el conflicte remença en una lluita per la lli- pagesos per tractar sobre les jurisdiccions reials a
bertat personal, fins al punt que l’any 1402 la reina mans de grans propietaris del camp que les tenien
Maria va tornar a demanar, salvant això sí els del- empenyorades i que, per rescatar-les, demanaven
mes i les primícies, l’abolició de les “execrabiles et l’ajut econòmic del pagès. Això obrí pas, per part
abhominabiles... pestiferas et reprobatas servitu- dels pagesos, a reclamar l’abolició dels mals usos,

31. vicens, 1978: p. 18-19 i p. 37-38; Pella, 1883: p. 645-649.
32. “Quan Adam cavava i Eva filava, on era aleshores el senyor?”, inici del sermó de John Ball pronunciat a Blackheath el 1381,
que coneixem gràcies a la crònica de Thomas Walsingham, cf. preest, 2005: p. 162-163.