Page 53 - Conferencies de l'Arxiu 1

ELS REMENCES DE CASSÀ DE LA SELVA, 1448-1497 53

2. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA passés de mig milió d’habitants a la meitat aproxi-
A partir de mitjan segle XIV, diverses circumstàn- madament. Pel que fa a Cassà, si comparem les
cies van alterar l’ordre feudal del camp de la Cata- dades dels capbreus amb les dels fogatges de la
lunya Vella. Després d’algunes crisis frumentàries baixa edat mitjana –no del tot fiables per a ús de la
anteriors, la Pesta Negra del 1348 va portar unes demografia–, la població cassanenca hauria passat
mortaldats mai vistes fins aleshores. Tot i que al- de dos-cents setze focs a noranta-nou el 1378 i
guns historiadors havien proposat que la meitat o s’hauria mantingut així fins al 1553 (cf. Taula 4).
dos terços de la població van morir, les recerques A més, si ens fixem tan sols en els masos dels
més recents tendeixen a proposar un impacte veïnats de Cassà, la reducció encara és més es-
menor. Més que la pesta en si, van ser les seves pectacular perquè arriba, de mitjana, al 62,9% (cf.
recurrències cada cinc o deu anys el que va afec- Taula 5 i Figura 9). Cal destacar que el despobla-
tar la demografia del país. A nivell global, sembla ment dels veïnats més muntanyencs –Matamala,
plausible que entre la primera meitat del segle XIV les Serres i Verneda– supera clarament el nivell
i el 1497 la població catalana es reduís un 55% i dels veïnats de la plana.

Taula 5. Masos rònecs de Cassà entre els segles XIV i XV
Veïnat Masos i bordes rònecs Nombre Reducció
Esclet Agual, Albertí, Carles, Coromina, Egidi, Esteve del Pla de Vilabella, Feliu 16 – 57,1%
d’Esclet, Ferrer, Floreta, Gili, Macip, Ravell de Vilabella, Ramon Abert,
Ruscada, Trill, Vivet de Vilabella
Llebrers Agustí, Bernat, Benyes, Bugantó, Geronès, Julià, Mateu, Mosterol, 12 – 60,0%
Pere Guillem, Roig, Rombau, Tió
Matamala i Candell Candell, Castell, Gassol, Salvador, Torrent de Candell 5 – 71,4%
Perles Barrot, Basses, Bernat de Mosqueroles, Esteve de Puigmoler, Ferrer 16 – 61,5%
de Perles, Ferreria del Lloçar de Foixà, Hospital, Jutglar, Jutglar, Martí,
Pere de Mosqueroles, Pere Ramon, Seguer, Sunyer, Trobat, Vila
Sangosta i Ventallol Bernat Martí, Carrera, Ferrer, Frigola, Guerau, Julià, Martorell, Miró, 12 – 54,5%
Mironell, Rufí, Ventallol, Ventallol
Serinyà, Bellsolà i Arnau de Parades, Bartomeu de Parades, Bofill de Parades, Caronat 21 – 63,6%
Parades de Parades, Crosa, Dalmau, Dalmaua, Dorca, Estanyol de Parades,
Fels, Gassol, Gruart de Parades, Hospital, Güitó, Martí d’Alboreda,
Mercader, Murru, Parades, Pere Joan, Pla de Parades, Riera
Serres, les, i Dalmau de Serra, Esteve de Serra, Estrader, Ferrer de Corçana, Llobet 8 – 80%
Corçana de Corçana, Nadal de la Serra, Pont de la Serra, Salavert de la Serra
Verneda i Castellar Arnau, Coloma, David, Dalmau de Verneda, Guillem Ramon del 17 – 70,8%
Castellar, Homs, Llorenç, Massoneria, Oller, Otger, Pere Ramon, Rami,
Ricanyells, Roca, Rufí, Terrats, Viader de Verneda
TOTAL 107 – 62,9%

L’efecte de la davallada demogràfica sobre l’eco- homes propis, especialment els “mals usos” i la
nomia senyorial va ser immediat. Menys persones redempció o “remença” que, en aquesta època,
treballant produïen menys i generaven menys ren- ja designava els pagesos que hi eren sotmesos. El
da per als senyors. La renda senyorial es basava preu de les redempcions, als dominis de l’Almoina
en una fragilitat estructural: sense homes ni dones, del Pa de la seu de Girona, gairebé es dobla entre
molts masos i moltes terres van quedar abando- la primera meitat del segle XIV i la segona. A més,
nats i ningú no en pagava els censos i els agrers es difonen textos legals recordant als senyors ju-
–parts de collites– als senyors. Diversos autors risdiccionals que podien aplicar el “ius maletrac-
han destacat aquest període històric com un punt tandi” o “dret de prendre e de maltractar”, que
d’inflexió: davant la manca de mà d’obra, els sen- permetia, segons els costums de Girona, “empre-
yors van intentar enfortir el seu poder de coerció sonar un pagès o un home sòlid seu ... dins d’una
sobre els tinents a través de l’exercici de la justí- tina o d’una tàvega o amb grillons o a una biga”. Va
cia i aplicant amb tot rigor tots els drets sobre els ser el 1370 quan els senyors van aconseguir de les