Page 48 - Conferencies de l'Arxiu 1

48

lletres enviades i rebudes pel monarca i el cens parròquia, amb la cort jurisdiccional més propera,
del 1488 amb els focs remences que van pagar les amb el veguer reial o el batlle local, etc. Tampoc
quantitats acordades en la Sentència. Gràcies a existia una radical oposició entre la servitud del
7
aquest darrer document, Jaume Vicens Vives va camp i la llibertat de la ciutat, perquè aquí també
poder estudiar el repartiment geogràfic dels vuit hi havia senyors i persones que conservaven els
mil sis-cents divuit focs pagesos, dividits per ve- vincles de servitud dels llocs d’on procedien. I
gueries i poblacions: quatre mil cent set a Girona; l’economia dels masos no es basava en el supo-
mil dos-cents seixanta-set a Besalú; cinc-cents sat ‘individualisme agrari’. Els pagesos, certament,
seixanta a Olot; nou-cents vuitanta-dos a Vic; cent vivien en masos aïllats, però col·laboraven entre
cinquanta-quatre a Manresa; vint-i-un a Vilafranca; ells per gestionar l’obreria parroquial, la universitat,
vuit-cents vint-i-quatre a Barcelona; quaranta-cinc les àrees de pastura, el manteniment dels camins,
a la Segarra; cinc-cents noranta-set a Sant Feliu de l’arranjament dels recs i rieres, etc. Al llarg dels se-
Llobregat; i seixanta-un a d’altres indrets. Aquesta gles XIV i XV, hi ha un creixent protagonisme de les
geografia, similar a la del 1448, és indicativa de la comunitats pageses en la vida política catalana, un
densitat i la distribució de les llars remences pel paper encara no ben definit però que els permetia
territori català i, en concret, per la Catalunya Vella. 8 arribar a negociar directament amb la monarquia. 9
En els darrers anys, els estudis de medievalistes i A Cassà de la Selva, com a totes les localitats gi-
modernistes, fets a partir de l’anàlisi de registres ronines, hi havia pagesos de remença. El municipi
10
notarials, arxius patrimonials de famílies pageses i actual, que coincideix amb la parròquia medieval,
fons documentals de llinatges senyorials i d’institu- està dividit en uns veïnats que tenen els seus orí-
cions eclesiàstiques, han contribuït a desmitificar gens en les vil·les i vilars rurals dels inicis de l’edat
la visió triomfalista del conflicte remença i a inte- mitjana. Els veïnats, a partir del segle XIV, eren
11
grar-lo, d’una banda, en el conjunt de les relacions essencialment uns territoris en els quals hi havia
entre pagesos i senyors i, de l’altra, en els conflic- conjunts més o menys nombrosos de masos, tots
tes d’interessos derivats de la lluita pel poder entre remences. En el cas de Cassà, a més, part dels veï-
la monarquia, els grups representats a les Corts nats i dels masos es trobaven a la part oriental de
Generals –noblesa, església i ciutats reials– i les la plana de la Selva –Llebrers, Sangosta, Ventallol,
universitats rurals, formades majoritàriament per Perles, Esclet, Serinyà–, mentre que d’altres es tro-
pagesos de remença. Mentre que Jaume Vicens baven a muntanya –Verneda, les Serres i Matama-
Vives s’imaginava que els pagesos de remença la– a la part occidental del massís de les Gavarres
vivien al llindar de la subsistència perquè estaven (cf. Figura 7). A aquesta circumstància, cal afegir-hi
totalment subordinats a la dependència envers els que, tal com consta a l’apèndix de la Sentència Ar-
senyors, que els obligaven a residir al mas, que els bitral de Guadalupe, molts cassanencs van tenir un
podien maltractar i, fins i tot, que podien exercir paper actiu en el conflicte: dels setanta condemnats
el “ius primae noctis” amb els acabats de casar, a mort, nou eren de Cassà i quatre més dels llocs
les recerques recents sobre la pagesia dels masos veïns de Llagostera, Llambilles i Romanyà.
han mostrat com no tots els pagesos estaven al L’objectiu del present treball és, en primer lloc,
límit de la subsistència, sinó que n’hi havia de po- detectar, a partir dels treballs de Jaume Vicens
bres, d’altres que tenien dificultats i, a la vegada, Vives, els cassanencs que van adquirir algun pro-
de benestants i rics i que tots anaven al mercat tagonisme en un o altre moment del conflicte re-
a comprar i a vendre regularment. A més, el sen- mença i, en segon lloc, situar de la manera més
yor del mas no era l’únic condicionant de la vida aproximada possible la residència d’aquests re-
del pagès, que tenia relacions amb altres senyors mences de Cassà. Per fer-ho, hem comptat amb
–per als quals podien tenir terres sota el seu do- els estudis de Joaquim Mundet ja realitzats sobre
mini directe–, amb els titulars del delme de cada la toponímia dels veïnats de Llebrers, Sangosta,

7. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Sèrie General, vol. 2609 (1488), cf. vicens, 1954.
8. vicens, 1978: p. 324-325.
9. lluch, 2005; marcó, 2008; orti-to, 2014; orti, 2015; sales, 2018.
10. burgueño-lasso de la vega, 2002: p. 143; burgueño-gras, 2014: p. 93 i 183.
11. mallorquí, 2009b: p. 367 i 383-384.