Page 45 - Conferencies de l'Arxiu 1

ELS FETS DE CASSÀ DE LA SELVA DELS ANYS 1390 I 1391: LLUITES PEL PODER A LES RODALIES DE GIRONA 45

Tot això no implicava, però, que es condonessin 4. CONSIDERACIONS FINALS
automàticament les penes instades contra la co- L’exercici de recerca documental desgranat i en
munitat de Cassà arran de la crema del castell de què s’han creuat, sobretot, documents extrets de
1390. Durant la segona meitat de 1393 un mem- l’arxiu reial amb d’altres dels registres municipals
bre de la tresoreria reial amb comissió especial del de Girona ha permès ‘revisitar’ uns fets tan arrelats
monarca per complir l’execució xifrada en 605.000 en la consciència col·lectiva de Cassà de la Selva
sous més 10.000 florins maldà per recuperar el com els que es produïren entorn de l’any 1390.
dipòsit que a partir de l’any 1386 els habitants Tal com s’ha intentat mostrar, es tracta d’una con-
del lloc havien creat per aconseguir recomprar la juntura extraordinària de confrontació i amb puntes
jurisdicció del lloc empenyorada als Montcada. de gran violència que, tanmateix, s’insereixen en
D’aquesta manera, set anys després comptem dinàmiques de llarga durada.
amb la prova definitiva que s’havien aconseguit re- De fet, a la llum de la documentació estudiada, es
unir tots aquells diners . Havien de continuar en podria distingir entre un fet de Cassà en singular
95
possessió del mercader gironí Bartomeu Benet. i uns altres en plural. El primer, ja expressat així
Tot i això, passaren mesos fins que el comissa- l’any 1330, consistí en un problema jurídic de di-
ri reial, amb la col·laboració del batlle de Girona, fícil solució entorn dels drets jurisdiccionals del
aconseguí contactar-hi i que la quantitat li fos en- terme que enfrontava els Montcada, senyors de
tregada. El juliol de 1394 acabà rebent els 10.256 Llagostera i Caldes, amb altres instàncies com el
sous i 1’òbol que custodiaven Bartomeu Benet i el govern municipal de Girona. En aquesta disputa
seu fill Pere. Amb aquest cobrament tot indica que acabà implicant-se una comunitat local cada cop
llavors sí, la corona es donà per satisfeta i tancà més vertebrada –encara que no necessàriament
els procediments judicials. cohesionada– arran de les transformacions viscu-
96
Després dels fets de 1390-1391, les pressions des durant les dècades centrals del tres-cents.
diverses des de l’administració règia i la liquida- Podríem parlar, en canvi, de fets de Cassà a pro-
ció del dipòsit creat per redimir la jurisdicció, els pòsit de la successió d’episodis de tensió creixent
Montcada continuaren exercint a Cassà els drets que s’iniciaren amb la primera temptativa de retorn
adquirits dècades enrere. Poc abans de morir el al patrimoni reial de l’any 1375 i, sobretot, a partir
seu titular durant la segona meitat de 1397, cons- dels pactes de carreratge amb la ciutat de Girona
ta que el castell seguia dempeus. No es pot preci- de 1386. Així, al ritme dels vaivens que es visque-
sar en quin estat es trobava, però els cassanencs ren durant els darrers anys del regnat de Pere el
Pere Salom i Nicolau Viader hi havien fet obres Cerimoniós i el del seu fill i successor Joan I, la
–l’àpoca notarial malauradament no aporta cap conversió de Cassà com a carrer de Girona fou
més detall–, i el febrer d’aquell any cobraren les una realitat entre aproximadament 1386 i 1390,
quantitats pendents de mans del batlle local Pere per bé que la redempció no acabà de consolidar-se
Frigola. A més, com hem dit, un cop traspassat mai davant de la voluntat del segon monarca d’afa-
97
Gastó de Montcada, la baronia de Llagostera jun- vorir els interessos del seu camarlenc Gastó de
tament amb el terme que ens ocupa seguí sota Montcada.
control de la vídua, Elionor de Cervelló, la qual
mantingué llargues disputes amb el seu cunyat Això no obstant, les ordres que traslladà als ofici-
Roger de Montcada pel retorn del dot; conflicte als corresponents per reintegrar la jurisdicció de
que no es resolgué –i encara de forma provisio- Cassà a aquest noble toparen amb la resistència
nal– fins a l’any 1415. 98 activa de molts cassanencs, indestriable del des-

95. Una altra notícia anterior és de 1389 quan sembla que el dipòsit ja s’havia constituït amb una aportació per part de la
universitat de la ciutat de Girona els dirigents de la qual volien que els fos reintegrada davant dels incompliments reiterats de
Gastó de Montcada, cf. AMGI, Ordinacions dels jurats, antic lligall 7, reg. de 1389, f. 38r (1389.11.28).
96. AHG, Notarial, Girona-10, vol. 37, f. 106r-108r (1394.07.16).
97. AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 127, f. 66r (1397.02.18).
98. comas, 2015: p. 110-111.