Page 42 - Conferencies de l'Arxiu 1

42

anul·lava les concessions d’èpoques anteriors de cutiblement tumultuós. Un avalot amb un grau de
la jurisdicció de Cassà a favor dels Montcada i el violència molt superior al de 1389 i, en definitiva,
declarava lloc reial s’havia expedit de forma desho- com no s’havia produït des de l’any 1329. Malaura-
nesta i desordenada. En concret, assenyalava que dament només ens és possible conèixer els esde-
la disposició del seu pare s’havia fet per “venalitat veniments de 1390 per les fonts reials, en concret,
de moneda”, és a dir, a canvi del pagament d’una per la documentació que generà la causa iniciada
quantitat de florins –ras i curt, de resultes d’un sub- des de la monarquia de manera gairebé immedi-
orn–, tenint en compte que el seu antecessor havia ata. I és que Joan I, després d’una negociació
84
estat enganyat quan signà el document, tramitat, ràpida de la corona amb Gastó de Montcada, no-
a més, sense l’assessorament jurídic preceptiu i a menà el tresorer regi Julià Gàrrius per encetar una
esquenes del principal afectat, Gastó de Montca- execució contra els que, literalment, havien “envaït
da. El rei també retreia als gironins que haguessin i cremat el castell de Cassà”. En un parell de ca-
intentat frenar el retorn de la jurisdicció al noble sos precisava que, d’acord amb informació recolli-
amenaçant “de fet e amb armes” els oficials en- da pel vicecanceller, havien estat diverses perso-
carregats de procedir-hi. D’aquí que sospitem que nes de la ciutat de Girona i altres de Cassà mateix
entre la massa que estigué a punt de linxar Avinyó que cremaren –“possuerunt incendium”– el castell
l’estiu de 1389 hi hagué també gent de Girona. 81 amb els béns mobles i les armes que contenia i
El que és segur és que la corporació municipal no n’arrasaren l’hort i la vinya contigus. L’estimació
85
es quedà de braços plegats i en algun moment an- dels danys causats es xifrava en 55.000 sous i la
terior a l’agost –no sabem si abans o després dels pena imposada als inculpats es multiplicava per 11
aldarulls esmentats– enviaren un parell de missat- i s’elevava fins als 605.000 sous. Aquesta suma
gers a negociar amb el portantveus del governador havia de ser lliurada a Gastó de Montcada, però la
que sojornava a Palamós. 82 cort reial també pretenia treure’n cert profit i hi afe-
A la primavera de 1390, un cop dispersades les gia un extra de 10.000 florins –uns 110.000 sous–
tropes mercenàries liderades per Bernat d’Arma- que ingressarien directament a les arques de la
nyac que havien envaït bona part de la demarcació corona. S’oferia, alhora, una relació detallada dels
nord-oriental des del novembre anterior, els repre- inculpats, entre els quals hi havia diversos gironins
sentants de Cassà seguien disposats a defensar –gairebé tots gent d’ofici, del sector tèxtil o de la
la jurisdicció reial del terme a les més altes instàn- pell–, un home de Campllong i la comunitat sen-
cies judicials. Aleshores, arribaren a obrir una via cera de Cassà, per més que en la resta de docu-
d’actuació paral·lela a la del consistori de Girona i ments tan sols es parli de forma genèrica d’homes
a pagar-se ells mateixos els costos del plet, si bé, de Cassà, com si realment només fossin un grup
amb data de 2 d’agost, acordaren nomenar amb- concret els habitants implicats en l’acció destructi-
dues parts el mateix jurista gironí escollit d’entrada va al castell. Alguns dels gironins inculpats, a més,
pels edils de la ciutat de l’Onyar, Bernat Ramon. havien rebut tonsura clerical i volien refugiar-se en
86
Ramon seria l’encarregat de prosseguir la causa a aquesta condició per evitar la justícia reial.
l’audiència reial. 83 Així doncs, després de la investigació que havia
Al marge d’aquestes gestions i dels tràmits pro- de portar al pagament d’una composició de fins a
cessals corresponents, l’estiu de 1390, en un perí- 605.000 sous d’acord amb els danys provocats als
ode que podríem acotar entre l’agost i finals de se- béns dels Montcada a Cassà, el conflicte es tras-
tembre, es produí un esclat aleshores sí que indis- lladava als mecanismes pels quals s’havia de sal-

81. ACA, Cancelleria, reg. 1896, f. 62rv (1389.05.17).
82. AMGI, Manuals d’Acords, any 1389, f. 84r (1389.08.21), 85r (1389.09.03).
83. AMGI, Manuals d’Acords, any 1390, f. 69v-71r (1390.08.02).
84. ACA, Cancelleria, reg. 1948, f. 80r-81r (1390.12.28), f. 98rv (1390.09.30).
85. Se suposa, doncs, que l’atac no afectà ni l’església ni el nucli principal al seu voltant.
86. ACA, Cancelleria, reg. 1847, f. 165v-166v (1391.04.08).
87. ACA, Cancelleria, reg. 1948, f. 100v-101r (1391.01.07).
88. AMGI, Manuals d’Acords, any 1391 –antic núm. 23–, f. 44r-46v (1391.03.15).