Page 37 - Conferencies de l'Arxiu 1

ELS FETS DE CASSÀ DE LA SELVA DELS ANYS 1390 I 1391: LLUITES PEL PODER A LES RODALIES DE GIRONA 37

enrere. Esgrimien que el castell i la parròquia de sembla clar que, si bé encara no els coneixem prou
Cassà havien estat sempre lligats a la ciutat: ho bé, constituïen mecanismes més efectius que no
havien estat en el marc de l’antic comtat de Girona pas els contingents militars que intentà activar el
–en aquell moment pretenien assimilar-lo al recent bisbe, les anomenades ‘comunies’. 53
ducat gironí– i, sobretot, de la vegueria entorn de Les relacions de les autoritats municipals amb el
la mateixa capital. veguer variaren en funció de la conjuntura. A dife-
47
Més enllà d’aquestes reivindicacions historicistes, rència del que s’acostuma a afirmar, aquests ofi-
tal com diversos autors han plantejat, l’interès dels cials no es reduïren a mers ‘titelles’ de les elits
habitants de la ciutat de l’Onyar radicava sobre- locals. Sense anar més lluny, en el moment àlgid
tot en el valor estratègic de Cassà, al bell mig de de la seqüència que resseguim, al capdavant de la
l’eix bàsic de comunicació de la capital en direc- cort reial de Girona hi havia com a veguer un juris-
ció a Sant Feliu de Guíxols i el mar i en la cruïlla ta gironí, Francesc II Adroer. Malgrat això, d’acord
que també formava el camí en direcció a Monells amb el que veurem, uns i altres no sempre compar-
48
i al Baix Empordà (cf. Figura 5). Els mercaders tiren el mateix parer durant aquells dos anys llargs
i altres operadors econòmics gironins transitaven de tensions. A tot plegat cal sumar-hi la posició
per aquestes vies i, al mateix temps, tenien en els ambivalent ja apuntada del monarca i el seu entorn
habitants del terme un mercat en què adquirir pro- amb conseqüències decisives en les mesures pre-
ductes agraris i col·locar manufactures com ara ses respecte del problema cassanenc.
49
teles. Així volien assegurar-se certa seguretat ju- I què hi tenien a dir en tot plegat els habitants del
rídica per als seus negocis, més difícils de protegir lloc? Havien guanyat veu respecte del moment ini-
si la jurisdicció d’aquell espai quedava sota control cial d’entorn a 1330. A pesar de trobar-se durant
d’un senyor diferent del veguer o d’un oficial reial. 50 dècades en el si d’un estat senyorial, les dinàmi-
Paral·lelament, Girona assistí, durant el terç cen- ques viscudes durant aquells anys havien portat
tral del segle XIV, a un augment de moltes de les Cassà a assumir una consciència més clara de co-
atribucions del seu govern municipal. Així doncs, munitat. D’aquí que a mitjan dècada de 1370 aspi-
els seus representants gaudien de més capacitat rés a esdevenir un subjecte polític en el marc que
d’incidir en diferents àmbits a l’altura dels anys se li obriria retornant a la jurisdicció reial. Els seus
1370 i 1380 que no pas a finals de la dècada de veïns segurament s’emmirallaven en casos d’èxit
1320 quan s’havien iniciat les tensions a propòsit com el de la Vall d’Aro, la qual es reincorporà a
de Cassà. Això no obstant, els edils gironins mai l’espai jurisdiccional de la monarquia vinculant-se
51
aconseguiren potestat per intervenir en l’ordre pú- a la batllia reial de Sant Feliu de Guíxols després
blic o per cridar a la mobilització militar si no era per que l’any 1364 Pere el Cerimoniós hagués venut
respondre a les crides dels oficials reials, en es- la jurisdicció civil de la vall a l’abat del monestir
54
pecial del veguer. No entrarem a revisar els casos guixolenc. Un procés que, al seu torn, tenia un
anteriors als episodis analitzats de 1390 i 1391 en precedent clar en el viscut per la mateixa vila de
52
què es posà en marxa aquest protocol. Amb tot, Sant Feliu de Guíxols l’any 1354. 55

47. AMGI, I.3.3.1.1., llig. 4, quadern 2, s. f. (1376.02.22).
48. mallorquí, 2015-2016: vol. 1, p. 56-70, i vol. 2, p. 69-72, 92-97, 135-143 i 159-169.
49. sales, 2011.
50. sabaté, 1997a: p. 169-172.
51. reixach, 2014.
52. guilleré, 1993-1994: vol. 1, p. 82-85.
53. mallorquí, 2011a: p. 288-295. No ens referirem mai a la Mitra gironina en tot el conflicte de Cassà. Les fonts consultades
entorn a 1390 no l’esmenten, tot i que durant la dècada de 1360 es documenten tensions entre el bisbe Ènnec de Vallterra i
Gastó de Montcada –que arribà a ser amenaçat amb l’excomunió– amb motiu del repartiment d’impostos en focs eclesiàstics
dins de la jurisdicció d’aquest noble i de la contribució a les obres de fortificació de Caldes. Així doncs, no hauríem de
descartar que el bisbe, en tant que poderosíssim poder polític, incidís d’alguna forma en les disputes jurisdiccionals entre la
monarquia i els Montcada, en la línia del paper gens secundari que tingué en l’enfrontament coetani que acabà l’any 1385 amb
l’ocupació reial del comtat d’Empúries, cf. sabaté, 2017.
54. orti, en premsa.
55. orti, 2009.