Page 38 - Conferencies de l'Arxiu 1

38

Si fem un cop d’ull a les peticions que trasllada- traduïen en disputes entre diversos individus o fa-
ren a l’infant Joan dos síndics nomenats per una mílies que hi residien.
àmplia reunió de veïns del terme de Cassà el 22 En un altre ordre de coses, quan s’explica el me-
de desembre de 1374, Guillem Esteve de Pla i canisme previst per lluir la jurisdicció, s’afirma que
Guillem Asbert, observem el següent. Inclouen, el terme de Cassà comptava amb entorn a 180 o
56
d’entrada, diversos capítols de màxims sobre l’or- 200 homes –cal entendre caps de casa–, per bé
ganització política que desitjaven. Segons mostra- que s’hi afegeix que tan sols uns 60 hi contribuïren
rem, algunes s’aconseguiren una dècada més tard de manera efectiva per assolir la xifra de 10.256
amb el Cerimoniós, com ara, la possibilitat de no- sous prevista per lliurar als Montcada. En un docu-
menar jurats, a semblança del que es feia a la ciu- ment complementari al de l’aprovació dels capítols
tat de Girona, o l’establiment d’una notaria especí- presentats pels síndics al duc de Girona, es detalla
fica. D’altres, en canvi, no fructificaren. En especi- una relació de veïns –no arriben al centenar– que
al, l’any 1375 es reivindicà la creació d’una batllia estaven disposats a recuperar la jurisdicció. S’iden-
específica amb seu a Cassà, o sigui un espai propi tifiquen com a poblats al terme i a la cellera del cas-
dins de la vegueria gironina on un oficial exercís la tell de Cassà, de manera que tant eren homes de
jurisdicció civil i criminal, tret de crims mortals que mas com veïns del petit nucli urbà. Gairebé cap no
seguirien reservats al veguer. La súplica no tingué presenta una indicació de l’ofici, cosa que abona el
mai èxit. Això no obstant, deixa entreveure que un supòsit que la majoria eren pagesos. Només desta-
dels propòsits del moviment era no només tren- quen Pere Maruny, originari de la vila de Sant Feliu
car amb la subjecció senyorial, sinó afirmar-se en de Guíxols i que havia regit la notaria –tot apunta
el territori, cosa complicada quan les institucions que de Cassà mateix–, el moliner Guillem des Puig,
de referència dels Montcada per governar i aplicar l’oller Ramon Feliu i el sastre Bernat Negre. 57
justícia es trobaven a Llagostera i Caldes. Aquestes i altres persones que s’hi anomenen fo-
Al mateix temps, el document aporta unes quan- ren, doncs, actors d’un procés de llarg abast en
tes dades indirectes de la societat cassanenca del què compartiren protagonisme amb els senyors de
moment. Una de les demandes explicitava que els la jurisdicció, els Montcada, la Corona o l’adminis-
veïns Pere Adrià, Guillem Barners i Jaume Miró, ja tració reial i el govern local de Girona. Un fenomen
que havien estat molt temps oficials de Gastó de que, en letargia des de l’any 1329, a la dècada de
Montcada i havien causat molts perjudicis al lloc, 1370, en un panorama històric prou canviat, torna-
no poguessin ser escollits mai jurats després d’ha- va a rebrotar amb força.
ver-se materialitzat el retorn a la jurisdicció reial.
Tampoc es volia que ho fos cap altre individu que
hagués estat procurador, batlle, lloctinent del batlle 3.3 Reconstrucció de la seqüència d’es-
o que hagués ocupat un càrrec similar en nom dels deveniments: 1375-1393
Montcada. Tot plegat ens indica que existien fissu- Si anem posant en ordre els documents extrets
res en el si de la comunitat de Cassà. Certs sec- de la cancelleria del rei Pere III, del seu primogè-
tors, atesa la condició d’agents senyorials i potser nit, l’infant Joan, i d’aquest mateix quan accedí al
per un nivell de riquesa superior o una autoritat po- tron l’any 1387 i els creuem amb la documentació
lítica i moral que els situava per damunt, no eren municipal de Girona, podem reconstruir la cronolo-
ben vistos per la resta. És cert que els altres no gia d’uns fets que a partir del darrer tram del reg-
necessàriament havien de ser inferiors, sinó que nat del Cerimoniós s’acceleraren. En efecte, l’any
potser només compartien interessos oposats i just 1375 es presenta com un tombant important. Com
aleshores, cercant la gràcia de l’infant Joan, tenien hem dit, el mes de febrer Pere III creà la baronia
l’oportunitat de desmarcar-se i passar comptes de de Llagostera –incloent-hi també els termes de
l’etapa de domini dels Montcada i els seus afins. Caldes i Cassà– a favor de Gastó de Montcada.
58
I és que, al capdavall, les disputes en la titularitat L’aprovació tingué lloc en el marc de les Corts que
de la jurisdicció del terme segurament partien o es s’estaven celebrant a Lleida. Al cap de tot just dos

56. ACA, Cancelleria, reg. 1682, f. 97r-100r (1375.04.17), cf. Apèndix 4.
57. ACA, Cancelleria, reg. 1681, f. 116v-117v (1375.04.25).
58. ACA, Cancelleria, reg. 927, f. 52r-53v (1375.02.26) i reg. 1948, f. 97r-98r (1390.09.30).