Page 40 - Conferencies de l'Arxiu 1

40

l’infant Joan feia poc més de deu anys. En primer en el marc de la notaria reial de la capital gironina.
70
terme, el lloc de Cassà havia de ser reintegrat al pa- Com en altres casos similars, aquesta novetat topà
trimoni i jurisdicció reials i convertir-se en carrer de amb els interessos de Jaspert de Campllong, l’inici-
Girona. D’aquesta manera, els cassanencs assolien ador de la nissaga titular de la notaria reial de Girona
la consideració jurídica i, sobretot, fiscal de ciuta- i, formalment, amb un radi que s’estenia per tota la
dans de Girona unint-se a la massa de contribuents batllia i la vegueria, motiu pel qual sempre intentà
d’aquesta i, entre d’altres qüestions, quedaven obli- evitar escrivanies que escapessin del seu control. 71
gats a sortir amb l’host de la ciutat sempre que fos Malgrat tot, el procés de retorn de Cassà al patrimo-
convocada. Alhora, passarien a ser representats ni regi quedà aviat frenat. Mentre s’avançava en les
dins del braç reial a les Corts i Parlaments, si bé, línies apuntades, el 5 de gener de 1387 moria Pere
com succeïa amb altres llocs propers, de forma in- III, l’autoritat que havia afavorit la constitució del lloc
directa, ja que simplement ajudarien a finançar els com a carrer de Girona. El seu fill i successor, Joan
síndics o missatgers que s’hi enviaven des de Giro- I, reafirmant-se en el gir que ja havia evidenciat l’any
na segons un procediment ja vigent, per exemple, a 1375, continuà apostant pels Montcada més enllà
la vila de Sant Feliu de Guíxols des de l’any 1354. del que hagués resolt el seu progenitor. Per això,
68
La comunitat cassanenca també estaria autoritzada dotze dies després del traspàs del Cerimoniós, or-
a designar cada any, el dia 1 de gener, dos o tres denava al portantveus del governador a Catalunya,
jurats per encapçalar un rudimentari govern muni- al veguer de Girona i a tots els seus oficials que, te-
cipal. Tot això, però, no alliberava els habitants dels nint en compte el fet que el seu predecessor havia
masos del terme, majoritàriament remences, de arrabassat a Gastó de Montcada la jurisdicció de
prestar els drets deguts als respectius senyors di- Cassà sense l’“orda i la coneixença” deguts, es re-
rectes. A més que la jurisdicció del terme passava a parés aquell greuge i el terme fos entregat de nou al
ser controlada pels oficials reials de la demarcació, seu camarlenc. Amb la mateixa missiva es dirigia als
es preveia que Cassà esdevingués seu d’una batllia prohoms cassanencs per instar-los a tornar a obeir
amb una cort pròpia que es trobaria supeditada a el seu antic senyor igual que abans de l’aprovació
la del veguer de Girona. La concessió incloïa, final- dels capítols de 1386. Amb tot, els mateixos ofi-
72
ment, la possibilitat de crear una notaria autònoma. cials del nou monarca no tenien clar com havien de
En síntesi, s’atorgava més entitat que mai a Cassà, procedir. I veiem que, pocs dies després de la pro-
ni que fos al preu de sotmetre’s en alguns àmbits als visió, algun encara estava decidit a actuar amb una
designis del govern municipal de Girona. antiga ordre d’execució, segurament dictada pel rei
Constatem que al cap de pocs mesos unes quantes anterior, contra Montcada i els seus agents. 73
d’aquestes disposicions tingueren efecte. Així docu- Mentrestant, les autoritats municipals gironines tor-
mentem que la universitat de Cassà, juntament amb naren a invertir esforços en la via judicial i enviaren
les de Sant Feliu de Guíxols, Viladasens i les que nous missatgers a la cort reial per reobrir el litigi en-
havien format part del terme castral de Rocacorba, cetat temps enrere entre la ciutat i el noble Gastó de
contribuí en aportacions de la ciutat de Girona que Montcada. La tensió anava, doncs, en augment. Tant
es registren en aquell moment, com ara un donatiu és així que, durant el mes de febrer de 1387, corre-
al primogènit del Cerimoniós d’inicis de l’any 1387 gueren rumors de l’arribada de gent armada a Cassà
sota la forma de la redempció d’un vectigal imposat i una comitiva de representants del consistori gironí
69
pel mateix duc de Girona. Així mateix, l’octubre de s’hi desplaçà amb un petit contingent o, com a mínim,
1386 era el mateix infant Joan qui concedia, de ma- inicià els preparatius per treure el penó del municipi,
nera vitalícia, la recentment creada notaria de Cassà pas previ a la convocatòria de l’host o exèrcit local.
a un fedatari gironí, Narcís Simó, el qual ja actuava Tanmateix, l’afer en aquell moment no anà a més. 74

68. orti, 2009: p. 105-107.
69. AMGI, Manuals d’Acords, any 1387 –antic núm. 16bis–, f. 9v (1387.01.05) i f. 17v-18r (1387.01.14).
70. ACA, Cancelleria, reg. 1698, f. 24rv (1386.10.31).
71. guilleré, 2008.
72. ACA, Cancelleria, reg. 1953, f. 16v-17r (1387.01.17).
73. AMGI, Manuals d’Acords, any 1387 –antic núm. 16bis–, f. 21r-22r (1387.01.23).
74. AMGI, Manuals d’Acords, any 1387 –antic núm. 16bis–, f. 23v-25r (1387.01.31), f. 29r (1387.02.26) i f. 30v (1387.02.28).