Page 35 - Conferencies de l'Arxiu 1

ELS FETS DE CASSÀ DE LA SELVA DELS ANYS 1390 I 1391: LLUITES PEL PODER A LES RODALIES DE GIRONA 35

val la pena recordar que el primer beneficiari de la corts pròpies que aglutinaven faccions poderoses
senyoria del castell cassanenc arran d’una dona- de la noblesa –com els mateixos Montcada– i al-
ció reial fou des de l’any 1302 Guillem Esquerrer, tres grups influents.
originari de Castelló d’Empúries, amb una carrera En aquest sentit, hem de tenir present que l’in-
meteòrica a l’administració règia. L’any 1309, Jau- fant Joan, primogènit de Pere el Cerimoniós, l’any
me II li vengué a carta de gràcia atribucions més 1351, quan tot just era un nen, fou investit duc
àmplies a l’espera de poder-li reemborsar certes de Girona amb un territori propi que incloïa la ve-
quantitats, hipoteca que convertí els Esquerrer, a gueria d’aquesta, la de Besalú, la de Camprodon
la pràctica, en senyors jurisdiccionals del lloc. La i les ciutats de Vic i Manresa. No fou fins a l’any
qüestió es complicà, com hem vist, amb l’entrada 1365 que començà a administrar-lo directament. 40
en escena dels Montcada: Ot I obtingué del mo- Des d’aleshores, però, articulà una agenda políti-
narca el dret de recuperar la jurisdicció del castell ca pròpia amb negociacions i exigències als seus
si aconseguia pagar el que es devia als hereus de vassalls directes i a les comunitats situades dins
Guillem Esquerrer. Per bé que només ho feu en d’aquest espai. A més, a partir de mitjana dècada
part, l’any 1326 prenia possessió del castell i el de 1370, les seves actuacions es desviaren cada
terme de Cassà, on exercí sempre la jurisdicció cop més dels passos del seu pare. Encara que
amb bastantes limitacions i normalment des de la caldrien recerques exhaustives respecte a això, al-
distància i a través d’agents locals que depenien guns autors parlen d’autèntiques lluites de bàndols
de les instàncies administratives i judicials instal·la- entre camarilles, decisives en l’entorn d’un infant
des a Llagostera i a Caldes. Joan que era tot just un adolescent influenciable.
Fruit d’aquesta inestabilitat, tal com explica amb 41 Tal com veurem a propòsit de la relació amb Gas-
detall Lluís Sales, es produí un primer esclat vio- tó de Montcada, no resultà estrany que el duc de
lent entre la tardor i l’hivern de 1329 amb un as- Girona aprovés mesures contradictòries amb allò
salt al castell que preludiava el de dècades més disposat des de la cort del seu progenitor i sobirà.
38
tard. Aleshores, a més, feren aparició altres ac- De tota manera, en el cas concret dels governs
tors bàsics a banda dels mateixos Montcada: la de viles i ciutats, també es constata que els seus
Corona juntament amb els seus oficials delegats a representants es dirigien on més els convenia en
la demarcació de Girona i, alhora, els sectors més cada situació.
influents de la ciutat de l’Onyar, contrariats per les Fos com fos, estem davant d’una corona que no
alienacions de la jurisdicció de Llagostera i Caldes seguia un rumb clar i que, alhora, al marge de les
i, sobretot, de la de Cassà. Els prohoms gironins ocasions esporàdiques que els monarques es per-
van prendre partit a favor dels hereus dels Esquer- sonaren al territori, exercien el poder per delega-
rer en una disputa que mobilitzà d’altres grans ció. Ho feien a través d’oficials nomenats regular-
nobles del bisbat com els Cabrera. El conflicte es ment de manera ordinària, els veguers i els batlles
resolgué tan sols de forma provisional amb la mo- i, avançat el segle XIV, també amb alts càrrecs amb
narquia actuant de teòric àrbitre. un radi d’acció més ampli com el governador ge-
No en va, a la pràctica, el rei i el seu entorn eren neral –figura que normalment ocuparen membres
jutge i part; de fet, perquè la institució monàrqui- de la mateixa casa reial– o el de vicegerans o por-
ca no consistia en una unitat monolítica en la seva taveu del governador. Segons veurem, en altres
39
acció. Tot i que des del punt de vista polític la circumstàncies el monarca facultava comissaris
sobirania requeia en el rei, altres membres de la extraordinaris per recaptar certs impostos o apli-
família reial, com ara les reines i alguns infants, so- car procediments judicials. 42
bretot els primogènits o els que estaven cridats a En el que era un autèntic contínuum de poders,
succeir-los, podien adquirir força pes amb cases i la ciutat de Girona o, més concretament, la seva

38. sales, 2010. Vegeu també el capítol d’aquest llibre escrit per Lluís Sales.
39. beauchamp, 2015-2016.
40. sesma, 1999.
41. batlle, 1973: vol. 1, p. 87-88.
42. sabaté, 2003.