Page 31 - Conferencies de l'Arxiu 1

ELS FETS DE CASSÀ DE LA SELVA DELS ANYS 1390 I 1391: LLUITES PEL PODER A LES RODALIES DE GIRONA 31

un darrer relacionat amb una notaria específica de podien portar a multes econòmiques. Per l’altre,
Cassà que durant la baixa edat mitjana no acabà l’anomenada jurisdicció criminal baixa i alta, en una
mai de reeixir. Tots aquests registres integren els gradació de conflictes de menys a més greus –ar-
dipòsits del districte notarial de Girona custodiats ribant a robatoris amb violència o homicidis–, que
per l’arxiu històric de la demarcació. conduïa a un nivell superior de justícia reservat a
mutilacions de membres o a condemnes de mort

2. EL MOSAIC DE PODERS A L’ÀREA a la forca. Justament les forques esdevingueren
DE GIRONA DURANT EL SEGLE XIV l’emblema dels senyors titulars de l’alta jurisdicció.
Els altres conceptes vinculats a l’exercici de la ju-
Per entendre el conflicte que esclatà a Cassà en- risdicció eren el mer i el mixt imperi i es relacionen
torn a l’any 1390 calen unes quantes consideraci- amb la capacitat de fer efectius aquests drets de
ons generals. D’entrada, d’ordre jurídic. Una dife- justícia, és a dir, amb l’autoritat per coaccionar i
rència bàsica es troba entre els drets derivats de la coartar els habitants d’un determinat territori per
senyoria directa sobre masos, terres o altres béns tal que s’apliqués el nivell de jurisdicció de què es
immobles i els lligats a l’exercici de la jurisdicció gaudia. 12
civil i criminal. Els primers implicaven que els seus
tinents, a canvi del gaudi del domini útil sobre el A l’àrea de Girona o, més concretament, a la mei-
bé, prestessin censos i altres drets a certs mag- tat sud del bisbat, durant els segles XIII i XIV, l’es-
nats i ciutadans o a clergues i institucions eclesiàs- cassetat de dominis reials, és a dir, d’espais on
tiques. En aquest sentit, el domini directe de les la monarquia era la senyora directa d’immobles i
9
cases de la cellera de Cassà i dels masos disper- terres, contrastava amb la important difusió de la
13
sos en veïnats es trobava repartit entre senyors jurisdicció en mans del rei. La principal excepció
diferents i de perfil bastant divers. Alhora, una de es trobava al sector meridional, on s’havia format
10
14
les rendes més valuoses, el delme, que gravava l’extens vescomtat de Cabrera. En la resta de
entorn a una desena part de les collites o de l’ex- llocs les senyories jurisdiccionals en mans de no-
cedent de les explotacions, sovint tenia d’altres bles eren menors o més aviat fragmentàries, tal
destinataris. A Cassà, ni els senyors directes ni com mostra l’exemple dels Cruïlles a la zona del
11
els perceptors de delmes coincidien amb els titu- Baix Empordà o, segons insistirem, dels Montca-
lars del castell o de la jurisdicció del terme. da entorn de Llagostera i Caldes de Malavella. De
fet, el pes creixent d’aquests nous senyors juris-
En efecte, la jurisdicció consistia, de manera pa- diccionals s’explica en bona part per l’evolució de
ral·lela, en un poder eminentment polític, sempre la monarquia des de finals del segle XIII, quan les
des d’una concepció molt allunyada del món con- successives campanyes militars l’obligaren a des-
temporani. En el seu exercici es distingien diver- pendre’s de drets per pagar aliats i creditors de
sos nivells en funció dels delictes que corresponia perfil divers.
perseguir o, més aviat, dels tipus de penes que
permetia aplicar. Per un costat, hi havia l’anomena- El rei exercia la jurisdicció a través d’oficials amb
da jurisdicció civil, prevista per a casos de morosi- un districte propi, el veguer i el batlle reials, res-
tat, disputes familiars o conflictes mercantils, que ponsables respectivament de les vegueries i, in-

6. riera, 1990: p. 108-110.
7. lópez, 2007; Montagut, 1997.
8. reixach, 2014.
9. lluch-mallorquí, 2003.
10. Vegeu el capítol d’aquest llibre escrit per Elvis Mallorquí i Joaquim Mundet.
11. En el cas de Cassà, entorn a l’any 1370, el delme es dividia entre els següents senyors: el sagristà de l’església parroquial
de Sant Martí, diversos domers del mateix temple i el paborde de la pabordia dita de Cassà de la seu de Girona. Formaven
un grup a part els masos lligats al feu que el vescomte de Cabrera tenia al terme en nom del bisbe, cf. mallorquí, 2011b: p.
21-24 i núm. 198.
12. font rius, 1981.
13. orti, 2015.
14. martínez giralt, 2012.