Page 30 - Conferencies de l'Arxiu 1

30

autors citats i, alhora, revisar si n’apareixien d’inè-
dites o examinades de forma superficial suscepti-
bles d’aportar nova informació. En aquest sentit,
la recerca s’ha dirigit especialment a dos arxius,
l’Arxiu de la Corona d’Aragó i l’Arxiu Municipal de
Girona.
El primer, un veritable arxiu d’arxius, custodia des
de la seva creació l’arxiu reial, en què destaquen
dues seccions: d’una banda, la Cancelleria, amb
tota la sèrie de registres creats pels diversos se-
cretaris i escrivans que actuaven en nom dels suc-
cessius reis, reines, infants i infantes; i, de l’altra,
el fons del Reial Patrimoni, format, a grans trets,
per la documentació comptable generada pels tre-
sorers i altres oficials de la Corona com a conse-
qüència del procés d’audició a què tots s’havien de
sotmetre davant del Mestre Racional. 7
La segona institució, l’Arxiu Municipal de Girona,
conté el fons generat per l’administració local de
la ciutat. Atesos els propòsits de la investigació,
són especialment útils els llibres d’actes o manuals
d’acords del consell, grosso modo, llibres notarials
on l’escrivà municipal recollia tots els actes jurídics
Figura 4. Escut dels Montcada trobat al terme de Cassà tocants al consell i a l’executiu del consistori. Es
de la Selva. Font: AMCS, Arxiu d’Imatges. Autor: David poden complementar amb els copiadors de missi-
Mallorquí ves enviades pels mateixos edils i les sèries que
contenen les rebudes de la monarquia i altres au-
De tota manera, quant a l’etapa estricta dels anys toritats, així com diversos pergamins. També ens
1390 i 1391, continuava prevalent el que deixà ofereixen informacions més puntuals, per bé que
publicat Julián de Chía entorn a l’any 1890. I això com veurem prou precises, els volums comptables
malgrat que en un estudi exhaustiu dels avalots de presentats per un dels dos gestors de la tresoreria
1391 al call jueu de Girona publicat per Jaume Rie- municipal, l’anomenat clavari dels jurats, amb el
ra l’any 1990 s’aportaven precisions significatives benentès que el tresorer principal, l’anomenat cla-
sobre la successió de fets i, en definitiva, es de- vari de les imposicions, es limitava al pagament del
mostrava el potencial de la cancelleria reial a l’hora deute censal. 8
de reconstruir les tensions viscudes a Cassà de la De forma menys sistemàtica, s’han consultat vo-
6
Selva pels volts d’aquells anys. lums notarials de l’extens fons generat pel notari-
En aquest estat de la qüestió, s’imposava la ne- at reial de la ciutat de Girona, un de la notaria de
cessitat d’anar a l’arxiu amb l’objectiu de compro- Caldes de Malavella –durant un llarg període estre-
var les referències documentades al·ludides pels tament vinculada amb el terme que ens ocupa– i

6. riera, 1990: p. 108-110.
7. lópez, 2007; Montagut, 1997.
8. reixach, 2014.
9. lluch-mallorquí, 2003.
10. Vegeu el capítol d’aquest llibre escrit per Elvis Mallorquí i Joaquim Mundet.
11. En el cas de Cassà, entorn a l’any 1370, el delme es dividia entre els següents senyors: el sagristà de l’església parroquial
de Sant Martí, diversos domers del mateix temple i el paborde de la pabordia dita de Cassà de la seu de Girona. Formaven
un grup a part els masos lligats al feu que el vescomte de Cabrera tenia al terme en nom del bisbe, cf. mallorquí, 2011b: p.
21-24 i núm. 198.