Page 32 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 32

32





               serides dins d’aquestes, les batllies. En ambdós   3. ELS FETS DE 1390-1391
               casos recolzaven en les corts que encapçalaven   Els fets que estudiem se situen dins d’aquestes
               i que estaven formades per lloctinents, assessors   dinàmiques que acabem de resumir. En realitat,
               legals, un escrivà i diversos agents executors.  A   consisteixen en l’episodi culminant d’una història
                                                         15
               una escala menor, els senyors amb certs nivells   prou llarga que arrenca, com a mínim, de mitja-
               de jurisdicció comptaven amb un desplegament si-  na dècada de 1320, època en què els Montcada
               milar, tal com es mostra en el cas ben estudiat de   s’assentaren als termes de Llagostera, Caldes de
               la cort de Caldes de Malavella sota control dels   Malavella i Cassà de la Selva. La seva arribada
               Montcada. 16                                    està estretament lligada a la política d’alienacions
               Cal insistir en el fet que la monarquia, amb el pas   menada pel monarca d’aleshores, Jaume II.  Des
                                                                                                       20
               del temps, anà cedint de manera total o parcial els   d’aquest moment fins als esdeveniments que ana-
               drets jurisdiccionals de molts indrets. Ho feu mit-  litzem transcorregué més de mitja centúria. Tot i
               jançant vendes a carta de gràcia, autèntics empe-  certa continuïtat en alguns aspectes, durant les dè-
               nyoraments en què el teòric preu pagat pel com-  cades centrals del tres-cents tingueren lloc canvis
               prador era, en realitat, un capital que el venedor o   d’envergadura.
               deutor, en aquest cas la corona, li devia pel motiu
               que fos.  Això comportà que al llarg de tot el segle   3.1 Tensions creixents a la Catalunya de
                      17
               XIV es produïssin canvis amb el vaivé de la conjun-  les dècades centrals del segle XIV
               tura política arreu del Principat i de la resta de la   Fem atenció a aquest context històric que emmar-
               Corona. Sempre que hi havia una nova expedició   ca la seqüència dels fets dels anys 1390 i 1391. En
               de conquesta o una campanya de defensa del ter-  primer terme, els reis d’Aragó i els seus territoris
               ritori, l’escaquer inevitablement es movia. A més,   es veieren implicats en un gran nombre de conflic-
               a partir sobretot de la dècada de 1370, diverses   tes bèl·lics durant el segon terç del segle XIV. El de
               comunitats que havien vist com la jurisdicció del   més abast i repercussió fou el que enfrontà Pere el
               lloc havia estat alienada a membres de l’estament   Cerimoniós amb el seu homòleg castellà, Pere el
               militar o a persones relacionades amb la cort inten-  Cruel, entre els anys 1356 i 1366, conegut com la
               taren reunir esforços per rescatar aquests drets.   guerra contra Castella o dels Dos Peres. 21
               Per això, de manera més o menys espontània –de
               vegades s’hi intueixen pressions de la mateixa ad-  Cap a la fi d’aquesta contesa, s’encetà un altre fe-
               ministració règia–, es decidiren a pagar elevades   nomen que cíclicament incidí en el Principat i, de
               quantitats per retornar la titularitat a la corona.    manera especial, a l’àrea nord-oriental catalana:
                                                           18
               En  bastantes  ocasions  les  recuperacions  foren   les entrades de companyies mercenàries des del
               efectives, encara que algunes tan sols duraren uns   nord de les Corberes. La que tingué més impacte
               pocs anys, tal com succeí a un indret proper, Vilobí   al bisbat de Girona fou la registrada entre el no-
               d’Onyar, la jurisdicció del qual fou redimida l’any   vembre de 1389 i les acaballes del març següent.
               1374 i va tornar als Santmartí, una família de ciu-  Tropes encapçalades per Bernat d’Armanyac ocu-
               tadans gironins, al cap d’un quinquenni.  De fet,   paren gairebé tot l’Alt Empordà i llançaren ràtzies
                                                    19
               s’arribà a l’extrem que determinades comunitats   més al sud fins a arribar a les portes de la ciutat
               pagaren per privilegis que teòricament els assegu-  de Girona. I, de fet, l’Empordà, entre l’octubre de
               raven que no serien mai alienades i, malgrat això,   1384 i  el novembre de  1385, també  havia estat
               transcorregut poc temps, la mateixa monarquia in-  l’escenari d’un altre enfrontament armat motivat
               complia el pacte signat.                        per la invasió per part de l’exèrcit de Pere III dispo-






               15. sabaté, 2003: p. 389-403.
               16. sales, 2014.
               17. ferrer, 1970-1971.
               18. orti, en premsa.
               19. marquès, 2006.
               20. soldevila, 2010.
               21. lafuente, 2012.
   27   28   29   30   31   32   33   34   35   36   37