Page 32 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 32
32
serides dins d’aquestes, les batllies. En ambdós 3. ELS FETS DE 1390-1391
casos recolzaven en les corts que encapçalaven Els fets que estudiem se situen dins d’aquestes
i que estaven formades per lloctinents, assessors dinàmiques que acabem de resumir. En realitat,
legals, un escrivà i diversos agents executors. A consisteixen en l’episodi culminant d’una història
15
una escala menor, els senyors amb certs nivells prou llarga que arrenca, com a mínim, de mitja-
de jurisdicció comptaven amb un desplegament si- na dècada de 1320, època en què els Montcada
milar, tal com es mostra en el cas ben estudiat de s’assentaren als termes de Llagostera, Caldes de
la cort de Caldes de Malavella sota control dels Malavella i Cassà de la Selva. La seva arribada
Montcada. 16 està estretament lligada a la política d’alienacions
Cal insistir en el fet que la monarquia, amb el pas menada pel monarca d’aleshores, Jaume II. Des
20
del temps, anà cedint de manera total o parcial els d’aquest moment fins als esdeveniments que ana-
drets jurisdiccionals de molts indrets. Ho feu mit- litzem transcorregué més de mitja centúria. Tot i
jançant vendes a carta de gràcia, autèntics empe- certa continuïtat en alguns aspectes, durant les dè-
nyoraments en què el teòric preu pagat pel com- cades centrals del tres-cents tingueren lloc canvis
prador era, en realitat, un capital que el venedor o d’envergadura.
deutor, en aquest cas la corona, li devia pel motiu
que fos. Això comportà que al llarg de tot el segle 3.1 Tensions creixents a la Catalunya de
17
XIV es produïssin canvis amb el vaivé de la conjun- les dècades centrals del segle XIV
tura política arreu del Principat i de la resta de la Fem atenció a aquest context històric que emmar-
Corona. Sempre que hi havia una nova expedició ca la seqüència dels fets dels anys 1390 i 1391. En
de conquesta o una campanya de defensa del ter- primer terme, els reis d’Aragó i els seus territoris
ritori, l’escaquer inevitablement es movia. A més, es veieren implicats en un gran nombre de conflic-
a partir sobretot de la dècada de 1370, diverses tes bèl·lics durant el segon terç del segle XIV. El de
comunitats que havien vist com la jurisdicció del més abast i repercussió fou el que enfrontà Pere el
lloc havia estat alienada a membres de l’estament Cerimoniós amb el seu homòleg castellà, Pere el
militar o a persones relacionades amb la cort inten- Cruel, entre els anys 1356 i 1366, conegut com la
taren reunir esforços per rescatar aquests drets. guerra contra Castella o dels Dos Peres. 21
Per això, de manera més o menys espontània –de
vegades s’hi intueixen pressions de la mateixa ad- Cap a la fi d’aquesta contesa, s’encetà un altre fe-
ministració règia–, es decidiren a pagar elevades nomen que cíclicament incidí en el Principat i, de
quantitats per retornar la titularitat a la corona. manera especial, a l’àrea nord-oriental catalana:
18
En bastantes ocasions les recuperacions foren les entrades de companyies mercenàries des del
efectives, encara que algunes tan sols duraren uns nord de les Corberes. La que tingué més impacte
pocs anys, tal com succeí a un indret proper, Vilobí al bisbat de Girona fou la registrada entre el no-
d’Onyar, la jurisdicció del qual fou redimida l’any vembre de 1389 i les acaballes del març següent.
1374 i va tornar als Santmartí, una família de ciu- Tropes encapçalades per Bernat d’Armanyac ocu-
tadans gironins, al cap d’un quinquenni. De fet, paren gairebé tot l’Alt Empordà i llançaren ràtzies
19
s’arribà a l’extrem que determinades comunitats més al sud fins a arribar a les portes de la ciutat
pagaren per privilegis que teòricament els assegu- de Girona. I, de fet, l’Empordà, entre l’octubre de
raven que no serien mai alienades i, malgrat això, 1384 i el novembre de 1385, també havia estat
transcorregut poc temps, la mateixa monarquia in- l’escenari d’un altre enfrontament armat motivat
complia el pacte signat. per la invasió per part de l’exèrcit de Pere III dispo-
15. sabaté, 2003: p. 389-403.
16. sales, 2014.
17. ferrer, 1970-1971.
18. orti, en premsa.
19. marquès, 2006.
20. soldevila, 2010.
21. lafuente, 2012.