Page 34 - Conferencies de l'Arxiu 1

34

esdevingueren titulars del vescomtat del Bearn. Tanmateix, segons Sobrequés, el lligam de Gastó
Ot I (1303-1341), de la branca dels senyors d’Ai- de Montcada amb la Corona es concretava en es-
tona-Serós –encetada pel casament de Guillem pecial a través del primogènit reial, amb qui com-
Ramon I de Montcada amb una filla natural del rei partia confidències. D’acord amb el mateix autor,
Pere el Catòlic–, mantingué una relació estretíssi- de vegades parlava malament de Sibil·la de Fortià,
ma amb el rei, en la línia d’altres famílies de l’aris- darrera muller de Pere III i madrastra de Joan, qui,
tocràcia militar del període amb un destí cada cop per aquesta i d’altres raons, el tenia en gran esti-
més lligat a la Corona. En realitat, durant sis anys ma i el reclamava sovint al seu costat. D’aquí que
fou cunyat de Jaume II, si bé la mort del monarca el Cerimoniós acabés recelant de Gastó i del seu
el relegà a un pla bastant secundari. Recuperà po- germà Roger de Montcada, probablement inte-
sicions amb l’accés al tron de Pere el Cerimoniós, grats dins del grup nobiliari opositor que el monar-
esdevenint-ne canceller fins a la seva mort l’any ca es plantejà d’expulsar de les Corts de Tamarit
1341. El succeí Pere de Montcada, traspassat pels de l’any 1383, en part bona per l’adhesió contrària
volts de 1358. El protagonista de l’etapa estudia- que suposava la proximitat al seu fill.
30
da fou el seu fill i successor, Gastó de Montcada. Així, Gastó de Montcada es beneficià de la mort de
Juntament amb el seu germà Roger, iniciaren la Pere III i de l’arribada al tron de Joan el gener de
carrera militar al servei de la monarquia combatent l’any 1387. De seguida s’incorporà al seu segui-
34
en l’expedició reial de Sardenya de 1354 i, més ci, esdevenint camarlenc reial, funció que hi exercí
endavant, en la guerra contra Castella. Tots dos fins a finals de 1390. A inicis de l’any següent,
35
esdevingueren membres del cercle íntim del primo- per causes que ignorem, havia passat a la cort de
gènit de Pere III, l’infant Joan. la reina, Violant de Bar, on ostentà el mateix ofici
31
Amb tot, en la documentació analitzada trobem fins al darrer trimestre de 1393, quan ja hi apareix
36
Gastó vinculat, d’entrada, al monarca encara reg- rellevat pel cavaller valencià Jaume Castellà. No
nant. L’any 1375 és identificat com a donzell –o visqué gaire més temps. Creuant documentació
sigui sense haver estat adobat cavaller encara–, reial amb documentació notarial cassanenca, po-
mentre que l’any 1378, si bé continua constant dem situar-ne la defunció entre el març i el novem-
com a donzell, ostentava el càrrec de coper de bre de 1397. En la primera data havia estat enviat
32
la cort del rei Pere el Cerimoniós. És en aquest com a ambaixador del nou rei Martí I a la cort papal
context que el sobirà, el febrer de 1375, explíci- d’Avinyó, mentre que en la segona, el procurador
tament atesa la rellevància del cognom Montcada general de la baronia de Llagostera, el donzell de
tant a Catalunya com a Aragó i arran de tots els Bescanó Bertran de Vilanova, ja actuava en nom
serveis prestats pel noble i els seus predecessors, de la vídua, Elionor de Cervelló. 37
li confirmava les possessions a la diòcesi de Gi- Aquesta trajectòria dels Montcada en relació amb
rona, totes situades en indrets notables, poblats i la monarquia constitueix un factor determinant en
fructífers, i li concedia l’honor d’unificar-les sota el l’evolució dels seus dominis i, per tant, en la his-
títol de baronia de Llagostera. 33 tòria de Cassà. Centrant-nos en aquest terme,

30. Vegeu el capítol d’aquest llibre escrit per Lluís Sales.
31. Per a una presentació general i arbres genealògics de la nissaga, cf. fluvià-costa, 1988: p. 346; sobrequés, 2011: p. 78-80,
p. 154-156, p. 282 i p. 316-319. Hi ha detalls a matisar o precisar com ara la data de la mort de Pere de Montcada, que tingué
lloc el 10 d’agost de l’any 1358, cf. AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 54. Agraeixo la referència a Lluís Sales Favà.
32. ACA, Cancelleria, reg. 927, f. 52r-53v (1375.02.26) i reg. 1362, f. 88v-89r (1378.05.19).
33. ACA, Cancelleria, reg. 927, f. 52r-53v (1375.02.26).
34. Sobrequés afirma –segurament pensant en el precedent famós de Bernat II de Cabrera– que els germans Montcada “haurien
acabat malament si el vell sobirà hagués viscut més”, cf. Sobrequés, 2011: p. 282-283.
35. ACA, Cancelleria, reg. 1953, f. 16v-17r (1387.01.17); i reg. 1847, f. 164rv (1391.04.13).
36. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, reg. 519, f. 58r (1392.03...), f. 85r (1392.06...), f. 88r (1392.06...) i f. 91v (1392.06...);
ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, reg. 520, f. 42v (1392.08...), f. 56v (1392.08...), f. 72r (1392.09...), f. 79r (1392.10...)
i f. 83r (1392.10...); ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, reg. 521, f. 215r (1393.12...). Agraeixo a Lledó Ruiz Domingo el
fet d’haver-me posat sobre la pista d’aquest canvi en el periple de Gastó de Montcada.
37. girona, 1911-1912: p. 92; AHG, Notarial, Caldes-Llagostera, vol. 127, f. 50r-51r (1396.04.06) i f. 71r-72r (1397.11.16).