Page 33 - Conferencies de l'Arxiu 1

ELS FETS DE CASSÀ DE LA SELVA DELS ANYS 1390 I 1391: LLUITES PEL PODER A LES RODALIES DE GIRONA 33

sat a prendre el feu dels comtes d’Empúries i en s’evidencien posicions contràries a la creixent
què també irromperen diverses companyies foras- pressió fiscal i amb algunes derives d’oposició a
teres. 22 les autoritats règies. Es tracta, en definitiva, d’una
28
Aquesta amenaça constant d’invasió impulsà un escalada de la tensió que tingué el seu clímax, de
ampli procés d’emmurallament de les principals manera simultània als esdeveniments que ens ocu-
poblacions catalanes instat per la monarquia, si bé pen, l’estiu de 1391 amb l’assalt al call jueu, epi-
fou implementat i finançat des de les administraci- sodi que, més enllà de l’antisemitisme inherent a
23
ons locals. Fou justament entre 1361 i les acaba- la societat medieval, tenia molts ingredients d’una
lles de la dècada de 1390 que a la ciutat de Girona veritable revolta social. 29
es construïren tots els nous recintes més enllà de Tot indica que el malestar també s’estengué per
la Força Vella o perímetre d’arrels romanes i ca- parròquies de les rodalies de la capital gironina.
rolíngies, o sigui, tant a la dreta de l’Onyar des de Per exemple, les importants obres de les muralles
l’actual carrer del Carme fins a l’extrem nord del es finançaren en bona part a través del deute i dels
barri de Sant Pere de Galligants com, a l’altra ban- impostos pagats pels seus habitants, encara que
da de riu, encerclant el Mercadal. 24 s’intueixen estratègies per traslladar part dels cos-
De resultes de tots aquests conflictes, augmentà tos a les comunitats properes. Com en altres llocs,
la pressió fiscal i s’articularen mecanismes d’abast doncs, a partir de les darreries de la dècada de
25
general a partir de donatius aprovats a les Corts. 1360, des de Girona s’intentà que les parròquies
Paral·lelament, quan les tresoreries de la casa reial de la batllia i de part de la vegueria hi contribuïssin
visqueren moments d’urgència, la monarquia inten- basant-se en el principi legal del dret de recolleta,
tà aconseguir aportacions al marge de la negocia- és a dir, el que sostenia que tots els poblats en in-
ció habitual en Corts o Parlaments i amb pretextos drets sense recintes fortificats, en cas d’amenaça,
molt diversos. És el que alguns autors han definit havien d’anar-se a refugiar al d’una localitat prope-
com procediments de fiscalitat encoberta que in- ra més important, cosa que legitimava que se’ls
cloïen autèntiques instrumentalitzacions de la jus- exigís participar en les despeses de construcció i
26
tícia amb finalitats econòmiques. Com veurem, manteniment d’aquests recintes.
en diverses actuacions lligades als fets de Cassà
s’endevinen aquestes pràctiques. 3.2 Els actors del conflicte de Cassà
Fos com fos, les demandes fiscals i d’altres neces- Traçat l’escenari general, aturem-nos ara a revisar
sitats empenyeren gairebé totes les viles i ciutats, els actors del conflicte. Començarem pels Mont-
així com d’altres comunitats més petites, a emetre cada, com hem dit, instal·lats al sud-est de la ciutat
deute públic, els interessos del qual es pagaven a de Girona a partir de l’any 1324, quan el rei Jaume
partir d’impostos indirectes sobre productes diver- II feu donació de tota la jurisdicció i de la vila de
sos, però en especial sobre el consum d’aliments de Llagostera a Ot de Montcada, dit el Vell, senescal
primera necessitat. L’escalada d’endeutament durant reial i cap d’un extens llinatge aleshores ja molt ra-
la segona meitat de la dècada de 1370 i la següent mificat.
també portà a augmentar les tarifes de certes exacci- Com explica Santiago Sobrequés, els Montcada
ons i al descontentament d’una part de la població. 27 constituïren una important nissaga que, tot i no
La ciutat de Girona no en quedà al marge. Hi do- descendir de cap antiga casa comtal o vescom-
cumentem disputes als òrgans de govern en què tal, comptaren amb extensos dominis i, fins i tot,

22. ferrer, 2001: p. 133, 153, 161, 176-177 i 222.
23. verdés, 2002-2003.
24. freixas, 2003.
25. sánchez-furió-sesma, 2008.
26. sabaté, 1997b.
27. orti-verdés, 2016.
28. reixach, 2015: vol. 1, p. 123-549.
29. riera, 1990; Narbona, 2012.