Page 39 - Conferencies de l'Arxiu 1

ELS FETS DE CASSÀ DE LA SELVA DELS ANYS 1390 I 1391: LLUITES PEL PODER A LES RODALIES DE GIRONA 39

mesos, però, representants de Cassà elevaren al més manava llavors, la de la darrera esposa del
primogènit del propi monarca, l’infant Joan, els di- monarca, Sibil·la de Fortià. Segons Sobrequés,
63
versos capítols que, al marge dels aspectes ja co- Pere simplement s’havia enemistat amb Gastó de
mentats, havien de conduir a redimir la jurisdicció Montcada a qui al preàmbul del document acusava
del lloc. El duc de Girona accedí a la petició i, una d’opressions i extorsions als cassanencs. Para-
64
setmana més tard, els estenia un instrument per l·lelament, s’adverteix una altra coincidència: els
protegir una llarga llista de caps de casa cassa- síndics de la ciutat de Girona obtingueren la gràcia
nencs –amb els respectius familiars i béns– mentre del rei en el mateix moment que estaven negoci-
duressin els tràmits per retornar al for reial. 59 ant una demanda fiscal –el monarca ja havia enviat
Això no obstant, entre l’abril i el novembre de 1375 comissaris al territori pressionant els governants
es produí un gir sobtat en la política del futur rei municipals– justificada per una festa de celebració
65
Joan I. Per raons que costa precisar, l’infant pas- del jubileu del monarca. En aquell moment des
sà de fomentar la recuperació de la jurisdicció en del govern gironí també s’havia estat debatent que
mans dels Montcada a oposar-se al plet iniciat per seria molt útil la compra del castell de Rocacor-
part dels representants municipals de Girona en- ba –amb els llocs de Canet, Adri, Biert, Montcal i
torn al castell de Cassà que pretenien que tornés a Montbó–, cosa que, al cap de pocs dies, s’aconse-
l’òrbita del veguer reial. Així, atengué la súplica de guí amb un mecanisme gairebé idèntic a l’emprat
66
Gastó de Montcada i confirmà la donació dels llocs pel terme que estudiem . En definitiva, tot indica
de Llagostera, Caldes i Cassà per part de Jaume II que Cassà, amb l’aprovació d’almenys una part
a favor d’Ot de Montcada, avi de Gastó, els anys dels seus habitants, es convertí en una peça clau
1325 i 1326, a banda de la baronia instaurada a en l’acord o pacte a què arribaren la cort del sobirà
principis del mateix 1375. En un pas més, a la tar- i la corporació local de Girona.
dor de l’any següent, amb la voluntat, segons al·le- Deixant a part les circumstàncies, fixem-nos ara en
gava, de privar els seus súbdits de controvèrsies, les implicacions de la concessió. D’entrada, el que
Joan imposà silenci sempitern pel litigi entorn del succeïa és que la universitat o comunitat d’habi-
castell i terme de Cassà que s’estava examinant a tants de Cassà, tal com s’havia mostrat disposada
la cort del duc amb els jurats i prohoms gironins, l’any 1375, i ara amb la col·laboració ferma de les
d’una part, i Gastó de Montcada, de l’altra. 60 autoritats municipals gironines, assentava les ba-
Tal com hem apuntat, però, l’infant Joan i el seu ses per comprar i, per tant, redimir la jurisdicció
progenitor i monarca encara regnant no actuaven del terme dels Montcada. Segons referències indi-
de manera coordinada. D’aquí que a penes una dè- rectes, es constituí un dipòsit en poder del draper
cada després s’avancés en una direcció altre cop de Girona Bartomeu Benet on s’havien d’acumular
contrària. En concret, el juny de 1386 Pere el Ceri- més de 10.000 sous per ser lliurats a Gastó de
moniós atorgà la transformació de Cassà en carrer Montcada un cop aquest hagués complert certes
61
de Girona . Es tractava d’una important conces- condicions. 67
sió a favor dels interessos de la ciutat de l’Onyar Amb la previsió que tot plegat aniria endavant, el
i totalment contrària als Montcada. Jaume Riera monarca aprovava una sèrie llarga de capítols, molts
62
afirma que fou una gestió fruit de la camarilla que dels quals inspirats directament en els presentats a

59. ACA, Cancelleria, reg. 1682, f. 97r-100r (1375.04.17) i reg. 1681, f. 116v-117v (1375.04.25); cf. Apèndix 4.
60. ACA, Cancelleria, reg. 1681, f. 137v-140r (1375.12.01) i f. 224r-225r (1376.10.15).
61. Un dels casos de referència en l’aplicació d’aquest procediment va ser la ciutat de Barcelona, cf. ferrer, 1999.
62. ACA, Cancelleria, reg. 947, f. 173v-177r (1386.06.09), cf. guilleré, 2000: núm. 338.
63. riera, 1990: p. 109.
64. sobrequés, 2011: p. 282.
65. sánchez, 1999.
66. Sobre les intencions del consell municipal de Girona respecte del terme de Rocacorba, cf. AMGI, Manuals d’Acords, any
1385, f. 53rv (1385); i Manuals d’Acords, any 1386, f. 54r-55r (1386.06.22). L’acta de recuperació de mans del vescomte
de Rocabertí i de creació de les parròquies que el componien com a carrers de Girona, cf. AMGI, Llibre Verd, f. 161v-163v
(1386.07.26); guilleré, 2000: núm. 339.
67. En tenim només referències tardanes, cf. AHG, Notarial, Girona-10, vol. 37, f. 106r-108r (1394.07.16).