Page 41 - Conferencies de l'Arxiu 1

ELS FETS DE CASSÀ DE LA SELVA DELS ANYS 1390 I 1391: LLUITES PEL PODER A LES RODALIES DE GIRONA 41

Entre el segon semestre de 1387 i la fi de l’any no obstruïssin al noble l’exercici de llurs facultats
1388, retornà temporalment la calma i els síndics jurisdiccionals. 78
cassanencs continuaren actuant en el marc del Tanmateix, les pressions que exercia a distància la
que havia quedat disposat a la concessió de 1386. corona no fructificaren tan ràpidament com se su-
En la línia de l’any anterior, se’ls registra, amb Sant posava des de Montsó i l’objectiu desitjat es resis-
Feliu de Guíxols i les altres comunitats de la batllia, tí, en efecte, ben bé fins al mes de novembre. I és
aportant la part corresponent a les peticions fis- que el retard del portantveus governador reial tenia
cals que la monarquia dirigia a la ciutat de Girona i una explicació: topà amb la resistència activa de
a d’altres despeses similars. Aleshores tributaren, molts cassanencs. De fet, quan en algun moment
en especial, en una demanda de coronació per part de l’estiu de 1389 Avinyó es desplaçà a Cassà per
del nou rei Joan i ajudaren a finançar una missat- lliurar la jurisdicció i el mer i mixt imperi a Gastó
geria enviada davant de la cort. 75 de Montcada i que aquest en prengués possessió,
Això no obstant, el primogènit del Cerimoniós es trobà la població local absolutament exaltada.
seguia ferm en la voluntat que entrés en vigor la D’acord amb el que explicà uns mesos després
revocació de tots els canvis impulsats pel seu pre- a la cort del monarca, el reberen més d’un cen-
decessor poc abans de morir. A partir de finals de tenar de persones amb armes alçades i cridant a
març de 1389, de Montsó estant –on se celebra- l’uníson “Mori el governador”; l’intentaren agredir,
ven corts generals des de les acaballes de l’any mataren el cavall que muntava i li prengueren totes
anterior–, insistia al portantveus del governador re- les armes que duien tant ell com els seus acompa-
79
ial del principat, Pere d’Avinyó, que restituís el cas- nyants. Els béns que li havien estat sostrets es
tell i la jurisdicció civil i criminal de Cassà a Gastó valoraven en 600 florins, o sigui uns 6.600 sous. El
de Montcada. A banda d’autoritzar-lo a actuar amb setembre d’aquell 1390 els representants de Cas-
“mà poderosa”, li assegurava que s’hi presentaria sà, després de negociar amb el rei una composició
personalment si no hi procedia de forma immedia- que els permetés evitar un procediment judicial per
ta. El monarca escrivia en aquests termes el mes inculpació de resistència a un oficial reial, pagaren
d’abril i, si bé, el maig ja s’avançava a garantir una multa de 500 florins –uns 5.500 sous– que in-
protecció al seu conseller i camarlenc, el noble gressà a la tresoreria reial. Cassà s’havia conver-
80
Montcada, en la seva possessió tant dels termes tit en territori hostil per a les autoritats.
de Llagostera i Caldes com de Cassà, hagué de Tornant a fixar-nos en una altra de les parts impli-
76
seguir insistint. A inicis de juliol el monarca retreia cades en el conflicte, els governants municipals de
altre cop a Avinyó que s’allargués tant i que bus- Girona, com podia Joan I justificar-los les decisi-
qués excuses per tot quan el seu fidel servidor es- ons preses des que havia encetat el regnat? Ho
tava essent greument perjudicat i ‘despullat’ dels intentava en una carta que els envià a mitjan mes
drets que li pertocaven. L’amenaçava, a més, de de maig de 1389. Hi explicava que, després d’ha-
77
castigar-lo per desobediència. L’1 de novembre ver encarregat una investigació a diversos juristes,
del mateix 1389 Joan I notificava a tots els ofici- entre els quals el vicecanceller Esperandeu Car-
als del territori que ja s’havia consumat l’entrega dona, promotor de negocis de la cort, s’havia con-
del terme a Gastó de Montcada i que, per tant, siderat que la provisió de Pere el Cerimoniós que

75. AMGI, Manuals d’Acords, any 1389, f. 48v (1389.01.01).
76. ACA, Cancelleria, reg. 2003, f. 50v-56v (1389.03.20); ACA, Cancelleria, reg. 1872, f. 16v-17r (1389.04.04), f. 17r
(1389.04.04); i reg. 1895, f. 245v-246r (1389.05.15); ACA, Cancelleria, reg. 1872, f. 72v-73r (1389.06.01).
77. ACA, Cancelleria, reg. 1842, f. 28v-29r (1389.07.05)
78, ACA, Cancelleria, reg. 1874, f. 15rv (1389.11.01).
79. “Iam executioni deductis redite homines loci eiusdem centum vel ducenti in numero constituti in gubernatorem Cathalonie
antedictum irrumperunt cum armis: ‘Moriatur gubernator, moriatur’ una voce clamantes, et uno ictu lancet percusserunt
eundem et unius jaque qua tunc ipse erat indutus plicas sive dobles ·xiiii· traiecerunt ac quendam equum interficientes
eidem viginti marchas argenti, dues coraces sive cotes de malla, enses, anchilia et arma etiam alia que familia gubernatoris
eiusdem ferebat fuerunt eis, nicholaminus de predicti que omnia extimatione comuni”, cf. ACA, Cancelleria, reg. 1843, f. 61rv
(1390.01.21).
80. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, reg. 389, f. 37v (1390.09...).