Page 43 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 43
ELS FETS DE CASSÀ DE LA SELVA DELS ANYS 1390 I 1391: LLUITES PEL PODER A LES RODALIES DE GIRONA 43
dar la multa. La corona instà una execució que, en A finals de juny ja se sabia que Gastó de Montcada
un primer moment, tant els jurats de Girona com era a Cassà a prendre’n possessió de nou i a exer-
els prohoms de Cassà intentaren frenar tot pre- cir-hi la jurisdicció. Es remarcava que hi pretenia
sentant al·legacions. També s’intueix que el veguer actuar de manera intimidant.
i la resta d’oficials delegats a la ciutat de l’Onyar i Mentrestant, des de la ciutat de Girona seguien
al seu territori no estaven disposats a insistir-hi i amatents. Tot i les discrepàncies dels membres del
Joan I els hagué de comminar a actuar. consell en alguns punts concrets, hi havia unanimi-
87
Fos per aquest motiu o un altre, durant el mes de tat en el fet que calia moure’s per defensar els inte-
març el veguer encapçalà un petit exèrcit per anar ressos de la jurisdicció reial i, és clar, els privilegis
a Cassà a fer complir les ordres del monarca. Amb de la ciutat, de manera que es requeria fermesa
aquest moviment quedaren en evidència les frac- davant del veguer –amb una actitud més aviat am-
tures obertes dins del govern gironí, segurament bivalent– i cercar, alhora, la col·laboració del jutge
menys unànime que uns mesos enrere, ja que al- ordinari perquè l’assessorés i, segons alguns con-
guns consellers consideraven que el municipi no sideraven, al mateix temps investigués la despro-
s’hi havia d’implicar més, mentre que d’altres opi- porció amb què Montcada marcava territori dins
naven que sí, per bé que es mostraven ofesos pel dels seus dominis. També s’entreveu que corrien
fet que el veguer no volgués recolzar-se en homes sospites que el noble esperava col·laboració exter-
armats de la pròpia ciutat. na, ja que l’executiu gironí envià un conciutadà a
88
Així mateix, l’aplicació de l’ordre judicial tornà a Castelló d’Empúries a comprovar un rumor sobre
veure’s frenada per l’actitud resistent dels habi- el fet que gent armada s’hi estava organitzant. 90
tants de Cassà. En aquella ocasió, a fi d’evitar que En cosa de pocs dies Montcada havia acabat pre-
fossin empenyorats pels oficials reials, els homes nent amb força i determinació el conjunt del terme
del terme es refugiaren amb els seus béns dins de de Cassà i uns quants homes del lloc s’havien ha-
l’església parroquial. Segons informava el veguer gut de tancar altre cop dins de l’església de Sant
Francesc II Adroer al monarca, hi havien entrat Martí per evitar ser agredits (cf. Figura 6). En te-
“mà armada” i s’hi havien fet forts, assumpte que oria, el veguer reial tenia la comesa d’alliberar-los
preocupava especialment la corona atès el mono- d’allí, però les notícies que segueixen de la segona
poli que es reservava arreu dels seus dominis a meitat del mes de juliol són bastant confuses. Per
l’hora d’autoritzar fortificacions. Mentre hi eren no més que el veguer hagués anat a Cassà per pro-
havien atès cap dels requeriments i crides publica-
des, al mateix temps que proferien proclames inju-
rioses. Amb molta habilitat havien enviat el bestiar
i altres objectes de valor fora del terme en jurisdic-
cions senyorials on els delegats del rei no podien
accedir. Era, per tant, impossible que es trobessin
béns per endur-se com a penyores. Davant d’això,
Joan I instava el veguer a actuar amb “mà pode-
rosa e baronívol” i a comptar amb les hosts de la
vegueria. 89
La maquinària reial seguí el seu curs amb l’alt fun-
cionari Bernat de Pratnarbonès al capdavant i a ini-
cis d’estiu la tensió estava a punt de desembocar
de nou en violència. Sobretot quan els Montcada, Figura 6. L’església de Sant Martí de Cassà, nucli de resis-
després de mesos de limitar-se a pressionar des tència contra els Montcada. Font: AMCS, Arxiu d’Imatges.
de la cort reial, tornaren a personar-se al territori. Autor: Aviotec
89. ACA, Cancelleria, reg. 1847, f. 164v-165v (1391.04.11).
90. AMGI, Manuals d’Acords, any 1391 –antic núm. 23–, f. 47r-50r (1391.04.03) i f. 52r-59v (1391 s. d.); i any 1391 –antic núm.
24–, f. 21r-24r (1391.06.28).