Page 47 - Conferencies de l'Arxiu 1

47

4. ELS REMENCES DE CASSÀ DE LA SELVA, 1448-1497 1

Elvis Mallorquí Garcia – Joaquim Mundet i Creus

El dia 12 de novembre de 1448, un dimarts, en molt inferior als prop de vint mil focs remences que
presència del notari Miquel Ombert, substitut de acabarien signant el sindicat de l’any 1448.
4
Jaume Coma, notari, i dels testimonis Bartomeu En el proemi del registre de les convocatòries re-
Bruguera, prevere que servia a l’església de Cassà mences del 1448, hi ha una justificació del motiu
de la Selva, i Jaume Barrera, escrivà de Girona, de la reivindicació dels pagesos de la Catalunya
es van convocar els homes de la parròquia de Vella: igual com Jesucrist va restituir la llibertat a
Sant Martí de Cassà de la Selva “in platea dicti tots els homes sotmesos a la servitud per mitjà
loci per repicamentum simbalorum ecclesie dicte de la crucifixió, es pretenia obtenir la llibertat per a
parrochie”, amb llicència del batlle de Cassà de la tots els homes “quos ab initio natura liberos pro-
Selva, Jaume Oller, i amb presència de Joan Bar- tulit et ius gentium iugo substituit servitutis sue le-
celó, porter reial. L’objectiu era nomenar síndics i gis”. Aparentment, la motivació principal de l’ac-
2
5
procuradors que defensessin, davant de la justícia, tuació dels pagesos era la voluntat de suprimir els
la “llibertat i immunitat” dels remences i poder re- mals usos i d’obtenir la llibertat, cosa que lliga amb
collir la quantitat de diners per rescatar-se de la la interpretació més difosa del conflicte remença,
remença i dels mals usos, tal com havia permès el la de Jaume Vicens Vives, segons la qual els pa-
rei Alfons el Magnànim en un privilegi datat l’1 de gesos haurien obtingut una victòria sobre els sen-
juliol de 1448. yors feudals perquè es van alliberar de la servitud i
3
Aquesta notícia està inclosa en un registre que dels mals usos. Els seus estudis sobre les guerres
es conserva a l’Arxiu Municipal de Girona, de 234 remences, el sindicat remença i la política del rei
folis, en el qual hi ha cinc-centes cinquanta-tres Ferran el Catòlic es basaven en un gran aplec do-
6
convocatòries de pagesos de remença residents cumental procedent de l’Arxiu de la Corona d’Ara-
en nou-centes dotze parròquies diferents reparti- gó i dels arxius municipals de Girona i Barcelona,
des en les diòcesis de la Catalunya Vella –Girona, entre els quals hi ha llibretes amb les despeses
Vic, Barcelona, Elna i Urgell–. En total, hi apareixen dels síndics remences entre els anys 1479 i 1508,
més de deu mil pagesos de remença, un nombre la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486, les

1. Aquest text és el fruit de la conferència que va tenir lloc a Can Trinxeria de Cassà de la Selva el dissabte 11 de novembre de
2017. El treball s’ha elaborat en el si del grup de recerca consolidat “Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval”
(2017 SGR 1068), dirigit pel Dr. Pere Orti Gost.
2. AMGI, XXV. Diversa. 2. Llibres manuscrits de tema divers, lligall núm. 1 o llibre núm. 8, f. 59rv (1448.11.12); cf. homs, 2005:
núm. 81.
3. ACA, Cancelleria, registre 2616, f. 297v-299r (1448.07.01); cf. vicens, 1978: p. 51.
4. vicens, 1978: p. 51-52; homs, 2005: p. 11-12.
5. Per a tots els homes “que la natura havia fet lliures des de l’origen i que el costum de la gent havia substituït pel jou de la llei
de la seva servitud”. L’historiador nord-americà Paul H. Freedman va ser el primer a transcriure aquesta notícia i a estudiar-la;
cf. freedman, 1993: p. 247-249; homs, 2005: p. 45-47.
6. vicens, 1937, 1954 i 1978.