Page 47 - Conferencies de l'Arxiu 1
P. 47

47





            4. ELS REMENCES DE CASSÀ DE LA SELVA, 1448-1497                                           1

            Elvis Mallorquí Garcia – Joaquim Mundet i Creus




















            El dia 12 de novembre de 1448, un dimarts, en    molt inferior als prop de vint mil focs remences que
            presència del notari Miquel Ombert, substitut de   acabarien signant el sindicat de l’any 1448.
                                                                                                   4
            Jaume Coma, notari, i dels testimonis Bartomeu   En el proemi del registre de les convocatòries re-
            Bruguera, prevere que servia a l’església de Cassà   mences del 1448, hi ha una justificació del motiu
            de la Selva, i Jaume Barrera, escrivà de Girona,   de la reivindicació dels pagesos de la Catalunya
            es van convocar els homes de la parròquia de     Vella: igual com Jesucrist va restituir la llibertat a
            Sant Martí de Cassà de la Selva “in platea dicti   tots els homes sotmesos a la servitud per mitjà
            loci per repicamentum simbalorum ecclesie dicte   de la crucifixió, es pretenia obtenir la llibertat per a
            parrochie”, amb llicència del batlle de Cassà de la   tots els homes “quos ab initio natura liberos pro-
            Selva, Jaume Oller, i amb presència de Joan Bar-  tulit et ius gentium iugo substituit servitutis sue le-
            celó, porter reial.  L’objectiu era nomenar síndics i   gis”.  Aparentment, la motivació principal de l’ac-
                            2
                                                                 5
            procuradors que defensessin, davant de la justícia,   tuació dels pagesos era la voluntat de suprimir els
            la “llibertat i immunitat” dels remences i poder re-  mals usos i d’obtenir la llibertat, cosa que lliga amb
            collir la quantitat de diners per rescatar-se de la   la interpretació més difosa del conflicte remença,
            remença i dels mals usos, tal com havia permès el   la de Jaume Vicens Vives, segons la qual els pa-
            rei Alfons el Magnànim en un privilegi datat l’1 de   gesos haurien obtingut una victòria sobre els sen-
            juliol de 1448.                                  yors feudals perquè es van alliberar de la servitud i
                         3
            Aquesta notícia està inclosa en un registre que   dels mals usos. Els seus estudis sobre les guerres
            es conserva a l’Arxiu Municipal de Girona, de 234   remences, el sindicat remença i la política del rei
            folis, en el qual hi ha cinc-centes cinquanta-tres   Ferran el Catòlic  es basaven en un gran aplec do-
                                                                           6
            convocatòries de pagesos de remença residents    cumental procedent de l’Arxiu de la Corona d’Ara-
            en nou-centes dotze parròquies diferents reparti-  gó i dels arxius municipals de Girona i Barcelona,
            des en les diòcesis de la Catalunya Vella –Girona,   entre els quals hi ha llibretes amb les despeses
            Vic, Barcelona, Elna i Urgell–. En total, hi apareixen   dels síndics remences entre els anys 1479 i 1508,
            més de deu mil pagesos de remença, un nombre     la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486, les




            1.  Aquest text és el fruit de la conferència que va tenir lloc a Can Trinxeria de Cassà de la Selva el dissabte 11 de novembre de
              2017. El treball s’ha elaborat en el si del grup de recerca consolidat “Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya  baixmedieval”
              (2017 SGR 1068), dirigit pel Dr. Pere Orti Gost.
            2.  AMGI, XXV. Diversa. 2. Llibres manuscrits de tema divers, lligall núm. 1 o llibre núm. 8, f. 59rv (1448.11.12); cf. homs, 2005:
              núm. 81.
            3. ACA, Cancelleria, registre 2616, f. 297v-299r (1448.07.01); cf. vicens, 1978: p. 51.
            4. vicens, 1978: p. 51-52; homs, 2005: p. 11-12.
            5.  Per a tots els homes “que la natura havia fet lliures des de l’origen i que el costum de la gent havia substituït pel jou de la llei
              de la seva servitud”. L’historiador nord-americà Paul H. Freedman va ser el primer a transcriure aquesta notícia i a estudiar-la;
              cf. freedman, 1993: p. 247-249; homs, 2005: p. 45-47.
            6. vicens, 1937, 1954 i 1978.
   42   43   44   45   46   47   48   49   50   51   52