Page 49 - Conferencies de l'Arxiu 1

ELS REMENCES DE CASSÀ DE LA SELVA, 1448-1497 49

donar als seus senyors directes una sèrie de
prestacions. El 12 de novembre de 1319 Guillem
Esteve de Pla de Vilabella va confessar ser home
propi, sòlid i quiti de l’abat Tomàs de Sant Feliu
de Guíxols per raó del seu mas Esteve de Pla, on
vivia, a l’entorn del qual hi havia quintanes, el clos,
l’era i un hort. Per les terres, Guillem Esteve pa-
14
gava la tasca –l’onzena part de la collita– a l’abat,
però no de les cols ni de les verdures de l’hort
que servien per al consum de la casa –“ad vescen-
dum personis in dicto manso meo existentibus”–;
a més, Guillem Esteve tenia una feixa de terra al
Figura 7. Els veïnats de Cassà de la Selva a l’edat mitjana. pla de Llagostera. També prestava uns censos fi-
© Elvis Mallorquí, 2018 xos de tres parells de gallines per Nadal, 4 sous
barcelonesos de tern, quatre ous per Pasqua i un
oc mascle a l’abat. A continuació, havia de prestar
Perles –nom antic del veïnat que reunia els veïnats
actuals de Mont-roig i Mosqueroles– i Serinyà i alguns serveis en treball: dues joves per sembrar
12
amb les dades encara inèdites de la resta de veï- amb els bous –a la tardor– i una al maig per llaurar
nats cassanencs. el guaret i endur-se les males herbes; una tragi-
na al juny –per recollir les garbes del camp– i una
altra al temps de la sembra per portar fems a les
1. ELS PRECEDENTS: ELS MASOS DE terres sota el domini de la casa de Vilabella, que
CASSÀ DE LA SELVA AL SEGLE XIV pertanyia a l’abat; batudes a l’era de la casa de
Els masos aïllats enmig de les terres de conreu Vilabella; podades i veremades a les vinyes de Vi-
eren l’element més característic del poblament de labella; obres a la força de la casa de Vilabella i als
la Catalunya Vella i, és clar, també de Cassà de valls; tirades de raïms en temps de verema, és a
la Selva. Eren, en primer lloc, explotacions fona- dir, serveis de transport fins a la casa de Vilabella.
mentalment agràries, formades per la casa i per les I finalment, Guillem Esteve es compromet a pagar
terres que hi estaven vinculades. L’extensió esta- terços, lluïsmes i foriscapis en cas que el mas fos
13
va adequada a la capacitat de treball d’una família venut o traspassat a d’altres persones.
i, a través de la cessió o adquisició de terres en A partir d’aquesta capbrevació ja es dedueix que
sotsestabliment, es podia adaptar als alts i baixos un mateix pagès podia tenir diversos senyors, una
de l’evolució de cada grup familiar –viduïtats, mi- situació molt corrent a les terres de Girona, on hi
nories d’edat, etc. Les terres estaven dedicades, havia poca presència dels dominis reials i un pre-
majoritàriament, al conreu dels cereals, a la vinya i, domini dels dominis eclesiàstics i nobiliaris, carac-
en menor mesura, al lli i al cànem. Al voltant de la teritzats per una gran fragmentació: a totes les pa-
casa hi solia haver terres destinades a un aprofita- rròquies hi havia sempre més d’un senyor amb ma-
ment més intensiu, com els closos i les quintanes sos remences. Guillem Esteve, per exemple, tenia
–sovint horts protegits amb murs– i els farraginars un senyor directe del mas, l’abat de Sant Feliu, que
–per a la producció de farratges per al bestiar de la exercia una jurisdicció limitada als conflictes sobre
casa. La família de cada mas tenia, a més, el dret la terra i la renda –la ‘justícia de la terra’–, si bé
d’ús sobre els boscos del terme on vivien per dur- s’ha demostrat que al segle XIV, a la batllia de Cal-
hi a pasturar el seu bestiar i per recollir-ne llenya i des de Malavella, els conflictes entre pagesos de
carbó; i també el dret d’ús de les aigües, tant per remença i els seus senyors directes es resolien a
regar com per utilitzar per a un molí hidràulic. la cort jurisdiccional. Però també tenia terres pel
15
Els pagesos dels masos, segons consta als cap- cambrer del mateix monestir i per l’altar de Santa
breus senyorials dels segles XIII i XIV, havien de Maria de Llagostera. Però tenia d’altres terres en

12. mundet, 2006, 2009 i 2016; mundet-niell, 2017.
13. donat-lluch-mallorquí-soldevila-to, 2001: p. 130-138; orti-to, 2014: p. 156-162.
14. AHG, Sant Feliu de Guíxols, vol. 7, f. 92r-93r (1319.11.12).
15. benito, 2003: p. 483-487; sales, 2018.