Page 54 - Conferencies de l'Arxiu 1

54

autoritats eclesiàstiques que el pagès remença no i els diversos animals. També hi havia armes a les
pogués rebre ordes sagrats, en estar considerat cases dels pagesos: espases, llances i ballestes
d’una classe inferior. Tanmateix, l’estudi dels lli- de croc. I, finalment, arxius privats.
28
25
bres de les corts jurisdiccionals, com la de Caldes, En paraules del frare franciscà Francesc Eiximenis
no detecta un agreujament de la condició pagesa (1330-1409), nascut a Girona i establert a Valèn-
en dates posteriors a la Pesta Negra. 26 cia, els mercaders eren “vida de la terra on són, e
Certament, els senyors directes tenien la voluntat tresor de la cosa pública, e menjar dels pobres”.
de reocupar de seguida els masos abandonats amb En canvi, menyspreava profundament els pagesos,
altres pobladors, però van topar amb un obstacle els “hòmens servills”, que “no són apellats hò-
jurídic: “si un mas cau en benevís –sense succes- mens mas bèsties, e, per raó d’açó, los deu hom
sors–, el senyor del mas pot apropiar-se del mas tractar així com a bèsties feres e cruels, que doma
després que s’hagi fet un procés de coneixement hom ab batiments, e ab fam, e ab clausures forts
de causa pel jutge ordinari del senyor i s’hagi dic- e terribles”. Les manifestacions d’Eiximenis, pot-
tat sentència; altrament, si no hi ha sentència, no ser referides a pagesos gironins o a comunitats
es considera que el mas hagi caigut en benevís”. musulmanes valencianes, connecten amb un dis-
27
Per tal que el senyor pogués recuperar el domini di- curs ideològic de les classes dominants contrari a
recte, calia la renúncia prèvia de tots els possibles la participació política de la pagesia, un grup social
hereus al mas rònec, fins i tot la dels descendents que va proporcionar un enorme dinamisme a l’eco-
emigrats a viles i ciutats o a les terres de nova con- nomia local del món rural. Per exemple, Bernat Pu-
questa, com Mallorca o València, i això alentia tots jada era natural d’un mas de Caldes de Malavella
els processos judicials. Per això, el més freqüent va a inicis del segle XIV; el seu segon fill es va con-
ser concedir el mas abandonat al titular del mas veí vertir en draper a Sant Feliu de Guíxols; i dos nets
que, sense fer-hi residència, treballava les terres i seus van esdevenir importants patrons de vaixell
prestava uns censos sovint reduïts. establerts a les ciutats de Barcelona i València i
Més recentment, els historiadors han començat a van entrar al reduït cercle del consell del rei Mar-
detectar a Catalunya un procés ja ben estudiat per tí l’Humà, a la fi del segle XIV. En contrast amb
al nord d’Europa: la millora de les condicions de la aquest espectacular ascens social, els hereus del
vida de la pagesia a la segona meitat del segle XIV. mas Pujada no van poder deixar el mas ni les terres
Els supervivents de les epidèmies haurien estès ni tampoc participar en la vida política del país a un
les seves explotacions agràries, haurien pogut ad- nivell similar dels vilatans, que sovint eren parents
quirir productes de luxe, haurien millorat els seus seus. Aquest fet condueix a ressituar els orígens
habitatges i haurien canviat el seu règim alimentari. de la revolta remença. 29
La comparació dels capbreus de la pabordia de la Les primeres notícies sobre la pretensió dels pa-
seu de Girona a la Vall d’Aro dels anys 1344 i 1432 gesos d’alliberar-se de la remença i dels mals usos
permet detectar com, a banda de la reducció del són del darrer quart del segle XIV, en què van pro-
nombre de masos habitats, la superfície de cada duir-se diversos enfrontaments locals en contra
mas s’incrementa: si el 1344 el 63,9% dels masos d’alguns símbols de l’opressió feudal, com l’obliga-
tenien entre 10 i 30 hectàrees, el 1432 la propor- ció de prestar obres i guaites als castells. Alguns
ció havia augmentat al 79,1%. A més, gràcies als van ser violents, com a Mataró; d’altres van seguir
inventaris post mortem de la segona meitat del la via judicial, com a Lloret. Aquests conflictes coin-
segle XIV s’ha pogut detectar com, en aquest ma- cidien amb unes grans dificultats de la tresoreria
teix territori, la majoria de cases dels masos tenien de la monarquia, que l’havien dut, especialment a
normalment quatre o cinc habitacions separades al la dècada de 1380, a alienar les jurisdiccions reials
30
seu interior, a banda de l’estable on tenien el ramat de bona part del territori de la Catalunya Vella.

25. vicens, 1978: p. 31-36; freedman, 1993: p. 189-191.
26. sales, 2018.
27. cobos, 2001: p. 168-169.
28. orti-to, 2014: p. 163.
29. orti, 2013.
30. ferrer, 1970-1971.