Page 57 - Conferencies de l'Arxiu 1

ELS REMENCES DE CASSÀ DE LA SELVA, 1448-1497 57

llibertat dels pagesos i l’abolició dels juraments i pel comte Hug Roger III de Pallars, va ser consi-
dels homenatges i divulgaven “que ya no serían ja- derat il·legal pel rei i, per tant, la causa immediata
más obligados a pagar censos ni prestar cualquier de la guerra. Tant el rei com els senyors intenta-
otra servidumbre”. ren aconseguir l’aliança dels remences. Aquests
Entre el 1452 i el 1455 la Corona va vacil·lar entre darrers per mitjà d’un projecte de concòrdia entre
els senyors i els remences, restablint i prohibint senyors i pagesos, del maig del 1462, aconsegui-
l’obligació dels vassalls a reconèixer els seus sen- ren el suport dels remences del bisbat de Barce-
yors. Finalment, el 5 d’octubre de 1455 el rei Al- lona, la plana de Vic, la Selva i l’Empordà, on el
fons el Magnànim va publicar una sentència interlo- més gran benestar econòmic feia que la pagesia
cutòria que suspenia provisionalment la prestació fos menys intransigent. 37
dels mals usos i les servituds. Tot i que, pressionat El rei Joan II va quedar exiliat a Aragó, mentre que
pels nobles que van acceptar prestar un subsidi de la seva muller Joana Enríquez i el primogènit, el
400.000 lliures a les Corts, el rei Alfons va suspen- futur Ferran II, van quedar atrapats a la ciutat de Gi-
dre temporalment els efectes de la sentència, la rona, que va ser assetjada a partir del 15 de març
va reiterar el 9 de setembre de 1457 i ja no va ser de 1462. Entre el 7 i el 22 d’abril, la reina Joana
35
revocada fins a l’inici de la guerra civil. es posà en contacte amb Francesc de Verntallat,
El 27 de juny de 1458 el rei Alfons va morir sob- el cap indiscutible dels remences de les terres
tadament i el va succeir el seu germà Joan II, que de la muntanya, a qui va confiar la defensa de la
estava enfrontat amb el seu fill, Carles de Viana, bandera reial. Per sufragar les despeses, Vernta-
per la corona de Navarra. La mort del príncep el llat va demanar una contribució per tal que cada 3
1461, després que el seu pare l’hagués empreso- focs paguessin la soldada d’un home. Sabedor de
nat l’any anterior, va ser la guspira que va iniciar la les seves limitacions a camp obert, Verntallat va
guerra civil catalana, entre el rei Joan II i la Diputa- convertir la muntanya en el seu refugi. Tanmateix
ció del General, que representava els interessos va comprometre’s a defensar la ciutat de Girona
dels senyors feudals i eclesiàstics i de l’oligarquia i, atès que una host havia sortit el 9 de maig de
urbana. Els senyors, a principis de 1462, enviaren Barcelona, Verntallat i tres-cents homes van diri-
arreu del país els seus procuradors per exigir als gir-se cap a Santa Coloma i Hostalric el dia 11 de
remences els pagaments de censos i agrers inte- maig per fer-hi front. Els remences van ser derro-
rromputs des de 1455. El prior de Santa Anna, per tats a Hostalric el mes de juny i a Banyoles, però
exemple, manava al batlle de Palafrugell que obli- van aconseguir trencar el setge de la Força Vella
gués a tothom a pagar delmes, tasques, censos, de Girona amb ajuda de pagesos de Celrà que prè-
36
batudes, tragines, etc. viament havien entrat a la ciutat. 38
La duresa d’aquestes reclamacions provocà l’aixe- En aquests moments, el projecte de concòrdia
cament dels pagesos gironins, que deixaren llurs presentat pels senyors ja havia quedat oblidat, so-
masos decidits a aconseguir per la força la solu- bretot des que el 5 de juny el comte de Pallars va
ció de la qüestió remença. El mes de febrer Martí fer executar, “per lo camí reyal” a prop de Vilobí,
Guerau de Cruïlles, senyor de Llagostera, avisava dos consellers de Verntallat i altres pagesos sen-
39
que els pagesos es congregaven contra els sen- se judici. La guerra havia començat i no es va
yors reclamant la fi de les tasques i dels censos. acabar fins al 1472. Durant el conflicte el paper
Pel març els revoltats entraren a Castellfollit i ame- militar dels “verntallats” a la muntanya va consistir
naçaren Besalú. Mentre la rebel·lió s’estenia cap a defensar la ciutat de Girona, amenaçar les posi-
al Lluçanès, la Selva i l’alta muntanya, els senyors cions de la Diputació del General de l’Empordà i
s’adreçaren al consell del Principat. El reclutament la Selva i garantir els passos de la muntanya a les
d’un exèrcit per part d’aquest organisme, dirigit tropes reials. El rei Joan II controlava Tarragona i

35. vicens, 1978: p. 49-59; lluch, 2005: p. 389-397.
36. vicens, 1978: p. 71-72.
37. vicens, 1978: p. 80-81.
38. vicens, 1978: p. 83-87 i 106-107.
39. vicens, 1978: p. 97.