Page 62 - Conferencies de l'Arxiu 1

62

pel rei al novembre i desembre de 1486, sabem van saquejar i incendiar cridant “Muyren, muyren
que en Goixat i en Coll, aquest de Llagostera, eren gentilshòmens!”; també capturaven i demanaven
perseguits per la justícia del rei. No eren els únics: rescat de persones de qualitat, com l’infant Ramon
el 19 de novembre de 1486 sis pagesos van assal- Vergós, i van prendre el castell de Santa Coloma
tar el frare Rocabruna “en lo camí real qui va de la de Farners. Encara el gener del 1491 en Goixat
Velladona en Arrupit”, és a dir, al camí ral de Giro- havia atacat el poble d’Abellars, a l’Empordà. Just
na a Barcelona, entre els hostals de la Belladona després, el rei Ferran II va manar perseguir-lo i po-
–Vallcanera– i l’Arrupit –Riudarenes. 64 sar fi als seus moviments. Poc després, en una
68
Però la justícia acabava arribant. Un d’aquests as- estada a Barcelona, va ser atacat per un probable
saltants, Joan Serinyà, va acabar penjat a la forca pagès de remença, en Joan de Canyamars.
el gener del 1487. El 10 de febrer es va iniciar “lo Tot i la persistència de la banda d’en Goixat, no
procés o enquesta feta contra en Pere Chrestià, va trobar gens de ressò en el conjunt dels remen-
ferrer del loch de Cassà, pres en les presons de ces gironins. Ni tan sols entre els que havien estat
aqueixa ciutat de Girona”. Per la sentència del seu condemnats a mort en la Sentència del 1486: dels
cas, dictada el 17 de maig de 1487, sabem que era prop de setanta, només dotze van acabar essent
del veïnat d’Esclet i que va ser condemnat a ser as- executats; la resta van poder retornar a casa al cap
sotat i expulsat del Principat de Catalunya: que “lo de cinc anys. La majoria dels pagesos de remença,
dit Chrestià sia per los lochs acostumats de aque- doncs, van acceptar les negociacions dels síndics
xa ciutat bé assotat e que sia bandeiat del Principat i, a partir del 9 de gener de 1488, van començar a
65
de Cathalunya misericòrdia reseruada”. Més dur homologar la sentència i a prestar homenatge del
va ser el càstig contra Jaume Creixell de Llagoste- pagament dels mals usos pels masos rònecs. A
ra que, el 19 de maig, va acabar penjat a la forca: l’arxiu reial es conserva una llista, confeccionada
que “lo dit Jacme Crexells penian en una forca de per Jaume Ferrer, de les vuit mil sis-centes divuit
manera que la ànima se separ del cos e muyra assí llars remences que van homologar la sentència.
66
que sia càstich a ell e exemple als altres”. També Tot i que Jaume Vicens Vives va estudiar amb
va acabar a la forca en Guerau Ferrer de Pene- detall la formació del gran sindicat remença, l’or-
des el juliol del 1487. Mentrestant, sabem que en ganització interna, els col·laboradors, la geografia
Narcís Goixat, de Llambilles, i en Bartomeu Vila, dels remences i els pagaments efectuats, la llista
69
de Santa Pellaia, eren presos a Perpinyà, acusats roman inèdita.
de robatoris, homicidis i de saltejar els camins. Segons la nominació de Ferrer, a Cassà de la Sel-
Sembla que el setembre en Goixat, “virum facino- va hi havia vuitanta llars remences, trenta-quatre
rosum de populatione homicidam et detestandum més que el 1448. Tanmateix, la transcripció de tota
latronum”, va retornar al país. Entre el 1488 i el la llista de cassanencs i la seva comparació amb
67
1489 ell i en Barbut Terrés continuaven cometent les dades disponibles sobre els masos del terme
tota mena d’atacs als oficials encarregats de reco- permeten plantejar algunes hipòtesis que permetin
llir els talls dels remences i destruïen els béns dels entendre el motiu pel qual hi havia tants condem-
pagesos addictes a la sentència. Fins i tot, el juliol nats de Cassà a la Sentència de Guadalupe en re-
de 1489 en Goixat i 30 homes van atacar la casa lació amb les altres poblacions (cf. Taula 7 i Figura
de Joan Pere de Cruïlles, a Caldes de Malavella, la 11).

64. ACA, Cancelleria, registre 3815, f. 164r, cf. vicens, 1978: p. 279-281.
65. ACA, Cancelleria, registre 3815, f. 173v, i registre 3816, f. 36r i 71v; cf. vicens, 1978: p. 282.
66. ACA, Cancelleria, registre 3816, f. 71v i 86r; cf. vicens, 1978: p. 283.
67. ACA, Cancelleria, registre 3816, f. 111; cf. vicens, 1978: p. 285. És possible que la monarquia francesa hagués ofert
salconduits als perseguits per desestabilitzar el territori català, cf. vicens, 1937: vol. 2, p. 179, i 1978: p. 313.
68. 90ACA, Cancelleria, registre 3817, f. 119v; registre 3818, f. 33r-34r; i registre 3610, f. 78v; cf. vicens, 1978: p. 306-310.
69. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, Sèrie General, vol. 2609, cf. vicens, 1954 i 1978: p. 288 i 324-325.